Tavertet

Vic i els cingles de Tavertet

Com que aquest estiu no hem pogut fer un viatge lluny, doncs estem re-coneixent la terra que trepitgem. Hem fet un parell de nits a l’hotel NH de Vic (que l’haurien de millorar una mica abans no els hi caigui una estrella) i hem visitat la capital d’Osona. Ja hi hem estat un munt de vegades, però és una ciutat que mai s’acaba de conèixer. I ara, a més està tant neta i ben arreglada que dona gust.

Per començar, la plaça, que sempre que la veig em sorprèn igual que el primer dia. He sapigut que va nèixer al segle X a la cruïlla de dos camins molt importants i mica en mica va anar agafant aquesta forma, afegint edificis segons l’estil que tocava a cada època: gòtic, barroc, modernista,… Una joia.

Vic
Plaça Major o Mercadal.

Per cert, si una cosa negativa haig de dir de Vic és la penosa il·luminació dels edificis emblemàtics. Ja sé que hi ha crisi, però, a part dels fanals del carrer, potser algun focus ajudaria.

Com que els dilluns tot és tancat, només hem pogut visitar la catedral i el claustre. La catedral, siguem sincers, no m’agrada gens, tot i que li reconec aquell punt de grandiositat i originalitat. Però la trobo fosca i trista. I les pintures de Josep M. Sert que són negres i daurades contribueixen a accentuar aquesta por espiritual. La façana neoclàssica, sense pena ni glòria (sempre és la meva opinió). Sort que van salvar el campanar romànic. El claustre gòtic té el seu encant, ja que una de les ales té els magnífics finestrals oberts a ambdues bandes.

Vic
Claustre de la catedral.

Hi ha molts altres edificis que cal veure, encara que sigui per fora i que allunyaran el mal sentiment que ens dóna la catedral. Si seguiu la ruta senyalitzada de l’oficina de turisme, els veureu tots.

Vic
Escultures de la Casa Masferrer.

Fóra muralles trobem el pónt d’en Bruguer, del segle XIV, que durant la guerra civil va perdre un tros.

Vic
Pont d’en Bruguer.

Al dia següent vam enfilar cap a Tavertet per veure un trocet dels cingles. Vam seure una estona a l’anomenat “balcó del silenci”, en un punt indeterminat de la pista que va fins a Rupit i vam poguer contemplar unes magnífiques vistes (al mig de la fotografia es veu una mica el pantà de Susqueda).

Tavertet
Cingles de Bertí.

I finalment vam haver de tornar sense poguer veure tot el que voliem perquè ens va caure un xàfeg que no donava altra opció.

INFORMACIÓ PRÁCTICA

  • Qui: apte per a tothom. Pels més menuts pot resultar divertit que s’entretinguin fent-vos de cicerones amb les àudioguies de l’oficina de turisme o llegint les explicacions al vostre mòbil (hi ha codis per escanejar a cada edifici)
  • Quan: qualsevol època. L’hivern pot ser dur i la carretera a Tavertet perillosa. Recordar que els dilluns tanquen els edificis i museus.
  • Un consell: fer un gelat, un cafè o una cervesa a la plaça.
  • Infoturisme de Vic
  • Plànol: circuit per visitar el centre històric de Vic