Aquarel·la amb una vista dels jardins Joan Maragall i el palauet Albéniz.

Quatre hectàrees pel descans reial

Darrere el Palau de Montjuïc hi ha un espai que mereix una visita: els jardins de Joan Maragall.

Amb motiu de l’Exposició Universal del 29 es va decidir que la reialesa no havia de desgastar el seu digníssim calçat venint des del Palau Reial i els hi van construir un palauet i un jardí ben bufó per descansar de les seves obligacions.

Aquarel·la amb una vista del palauet Albéniz.
El palauet Albéniz.

El palauet

L’edifici neoclàssic el va projectar Juan Moya Idígoras. Nascut el 1867, Moya venia de família d’arquitectes i va arribar a ser arquitecte de la Casa Real, fins que la monarquia se’n va anar en orris el 1931. Entre les seves obres destaquen el mercat de La Esperanza a Santander i diversos blocs d’habitatges a Madrid.

Jardins Joan Maragall
Columnata.

Acabada l’exposició es va pensar a convertir-lo en museu de la música i es batejà amb el nom de palauet Albéniz, encara que mai va tenir aquest ús. Anys més tard l’alcalde Porcioles hi va fer unes més que discutibles reformes i Dalí va pintar una cúpula. Així mateix, es va ampliar la superfície enjardinada.

Ocasionalment segueix essent residència reial, però es pot visitar en determinades ocasions. No obstant això, penso que -opinió meva ben personal- no cal perdre el temps amb un edifici anodí, barrejat d’estils i sense prou interès.

En tot cas sí que vull destacar la cúpula de vidre que representa uns dansaires fent rotllana i ballant una sardana. Aquesta interessant i grandiosa peça va ser feta el 1968 per Carlos Muñoz de Pablos. Aquest vitraller nascut el 1938 a Segòvia, ha rebut nombrosos premis i ha participat en un bon grapat d’obres arreu del món.

Jardins Joan Maragall
Detall de la cúpula.

Els jardins

En canvi, sí que és de tot punt imprescindible passejar pel magnífic jardí ple d’escultures femenines, fonts, avingudes i espais frondosos.

Per exemple, hi ha un parell d’escultures de la barcelonina Luisa Granero. D’origen molt humil i filla d’immigrants, Granero va aconseguir de ben jove el reconeixement a la seva constància, a partir de la seva primera exposició a la Sala Parés el 1968.

Lluïsa Granero
“Dona amb nen”, de Luisa Granero.

Així mateix, hi ha una delicada escultura de Joan Rebull i Torroja, escultor nascut a Reus el 1899. De Rebull pots veure obres seves a l’Ajuntament de Barcelona o a Montserrat entre molts altres llocs. Per exemple, seva és l’escultura que presideix l’edifici del Casal de Sant Jordi a Barcelona.

Gràcies a l’ajut econòmic d’un banquer, Rebull va poder tenir un taller propi a Barcelona. Aviat faria amistat amb altres artistes i coneixeria Picasso. Fins i tot va jugar amb la política i acabaria com a diputat al Parlament de Catalunya, a més d’altres càrrecs dins el món acadèmic. Amb la Guerra Civil s’exilià a França, on va tenir un important encàrrec dins el món de la moda.

Fidel als principis del noucentisme, la major part de la seva obra s’inspira en l’escultura del món grecollatí. Majorment escampades en diversos museus, les seves escultures són figures femenines estirades, assegudes o dempeus. També va fer verges per a esglésies i monuments commemoratius.

Jardins Joan Maragall
“Dona ajaguda” de Joan Rebull.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Avinguda Montanyans, 42. Barcelona

Saber més

Què veure a prop