Aquarel·la del portal d'entrada del cementiri d'Arenys de Mar.

Somniant mars en calma

El ‘Poema últim’ de Salvador Espriu ens dona la benvinguda al Cementiri d’Arenys de Mar o de Sinera, un dels més famosos de Catalunya. Prepara’t per submergir-te en un recinte especialment evocador malgrat recordi la fugacitat de la vida.

En aquesta ocasió m’he pres la llibertat de posar títols extrets dels poemes d’Espriu. Abans d’entrar mira amunt per contemplar els altíssims xiprers treient el cap per sobre del mur.

Cementiri d'Arenys de Mar
El mur exterior.

El lent record

Només entrar, un camí vorejat de més xiprers ens convida a passejar. A dreta i esquerra, unes interessants escultures modernes reinterpreten aquest espai dedicat a la mort.

Aquarel·la del portal d'entrada del cementiri d'Arenys de Mar.

Abans de pujar les escales que menen a la capella fixa’t que en un racó a mà esquerra, hi ha la gairebé invisible làpida del poeta, totalment nua. Perquè aquest llarg viatge es fa sense res.

Salvador Espriu
Làpida de Salvador Espriu.

He parat el temps

Puja els graons i admira els opulents panteons dels qui sembla que volien ésser molt recordats (i ho van aconseguir!).

Cementiri
Panteó Bosch, d’Enric Sagnier.

Potser perquè la mort és femenina, trobem diverses escultures de dones. Com la pensativa noia del sepulcre Mundet o la de la família Masseguer Campins, esculpides per Josep Llimona. Una llàstima que l’especulació va malmetre les sensacionals panoràmiques que Espriu va lloar.

Cementiri d'Arenys de Mar
Sepulcre família Masseguer Campins, obra de Josep Llimona.

A continuació, aixeca la vista i mira com les figures i les creus de pedra es volen enlairar per damunt de la vegetació, recordant el triomf sobre la mort.

Arenys de Mar
Un mar d’escultures.

Tanmateix, aquest ventilat cementiri no fa por, a menys que t’hi quedis per la nit i una porta es tanqui de cop, com em va comentar un amic. És com passejar per un museu a l’aire lliure.

Arenys de Mar
Panteó Arnau Presas, de Venanci Vallmitjana.

Sols queden uns noms

Si t’acostes més a les escultures descobriràs delicats detalls que fan emocionar.

Arenys de Mar
Sepulcre de la família Majó, de Josep Carcassó.

Naturalment, hi ha també àngels distribuïts estratègicament per dur les ànimes allà on toqui.

Arenys de Mar
Sepulcre de Joan Roura, obra de Josep Carcassó.

Quan surtis del cementiri d’Arenys de Mar veuràs com l’esperança queda emmarcada per la porta d’accés: es veu el blau del mar, que també va cantar Serrat. Finalment, un cop a fóra podràs llegir el darrer poema d’Espriu i et quedaràs somniant mars en calma.

Cementiri d'Arenys de Mar
Salvador Espriu. Poema últim.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Camí de la Pietat. Arenys de Mar

Saber més

Qué veure a prop