Aquarel·la de la portalada de l'església de Santa Maria de Cardedeu.

Fruit d’amor i de passió

A la portalada de l’església de Santa Maria de Cardedeu trobem un conjunt escultòric d’estil renaixentista, tot i haver estat realitzat durant el segle XVIII, quan el barroc ja feia temps que ho havia envaït tot.

No pretenc fer un estudi exhaustiu de la portalada, però sí que podem parar atenció a alguns detalls que sovint passen desapercebuts.

Església de Santa Maria de Cardedeu. Relleu de l'Assumpció.

Joventut i vellesa

Al costat esquerre de la porta, veiem una cariàtide que tothom diu que representa una dona vella i a la dreta una de jove, és a dir, la joventut i la vellesa. La noia més que representar la joventut, sembla una dona adulta -estarà embarassada?-.

Utilitzar una figura femenina com a exemple era habitual a l’àpoca medieval. El fet de ser mares les acostava a la figura de la Verge Maria i per tant, destinades a mantenir-se pures i criar els fills dins una moral convenientment cristiana. Potser es tracta d’un programa iconogràfic pensat perquè la dona dugués una vida segons la moral cristiana, ben tapadeta, obedient i procreadora.

Cariàtide d'una dona simbolitzant la maduresa o la joventut.

La vellesa és una etapa de declive i decadència del cos, així com la renúncia als plaers físics. Però també és un periode caracteritzat per la saviesa.

Però, i si resulta que la dona jove simbolitza Maria i la més gran representa la seva mare Anna, dos exemples de maternitat amb intervenció divina? Són cabòries meves, però aquí ho deixo.

Observa ara la postures de totes dues. Duen els braços creuats damunt el pit amb les mans obertes, mentre abaixen el cap. En la iconografia medieval aquesta postura representa humilitat, acceptació i veneració. Ho pots comparar amb pintures de l’època amb l’escena de l’anunciació de l’àngel a Maria.

Església de Santa Maria de Cardedeu. Cariàtide simbolitzant la vellesa.

Fruites simbòliques

Als peus de les dues dones hi ha representades unes decoracions de fruits, amb pomes, llimones, magranes, raïm i altres. No són mers elements decoratius, sinó que al darrere amaguen tot un simbolisme, de vegades dual i difícil d’esbrinar.

Els bodegons de fruites es van posar molt de moda a partir del renaixement i de manera molt especial durant el barroc. Generalment simbolitzaven la vanitat. 

La poma recordava el pecat, però també podia associar-se a la joventut. Els fruits arrodonits com les taronges, préssecs i fins i tot les pomes, poden apuntar a la idea de la creació divina i a l’església escampada pel món. Per això moltes imatges de la Verge sostenen un element esfèric.

Església de Santa Maria de Cardedeu. Ram escultòric amb fruites.

En canvi, el préssec és un símbol de la virtut i de l’honor. La taronja per la seva part, com que era un fruit gran i sucós podia simbolitzar la luxúria o la fecunditat.

El raïm sovint té un simbolisme eucarístic, tot i que pot remetre als pensaments impurs. Finalment, segons el context, la llimona podia ser el símbol del dolor o de la mort. Ja veus quin munt d’interpretacions!

Ram escultòric amb magranes i altres fruites simbòliques.

Erotisme i fecunditat

En primer lloc, el magraner és un arbre que prové del nord de l’Índia, on ja existia fa més de quatre mil anys. Els egipcis ja relacionaven la magrana amb la resurrecció, motiu pel qual dipositaven aquest fruit a les tombes.

Per altra banda, els grecs asseguren que el primer magraner el va plantar Afrodita, la deessa de l’amor, a Xipre.

La magrana s’associa amb la temptació, però també amb la fertilitat, segons grecs i romans, que a tot li donaven una explicació. Per això les núvies duien corones de flors de magraner.

Com que amaga moltes llavors també es vincula amb el matrimoni i la fecunditat. Vaja, una mena de fruit de la passió.

Aquarel·la de la portalada de l'església de Santa Maria de Cardedeu.

El mot magrana prové del llatí ‘granatum‘, que vol dir poma amb gra. Els romans coneixien aquest fruit com a ‘poma de Cartago‘ i l’associaven amb la fertilitat perquè deien que havia brollat de la sang de Dionís.

De fet a la mitologia clàssica trobem el mite de Persèfone que, en menjar sis grans de magrana, va quedar automàticament casada amb Hades, el déu de l’inframon. No volem saber què hagués passat si se la menja tota!

El seu conreu va ser introduït aquí pels àrabs que, més pragmàtics ells, li atorgaven propietats curatives.

Potser per alguna d’aquestes raons es van esculpir magranes a la portalada de Santa Maria de Cardedeu.

Santa Maria de Cardedeu

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de l’Església. Cardedeu

Saber més

Què veure a prop