Aquarel·la amb una vista de Can Bisa a Vilassar de Mar.

Els avis que van anar a Cuba (i van tornar)

Segon itinerari pel nucli antic de Vilassar de Mar.
Del carrer Colom fins al mar.

El passeig d’avui ens portarà a conèixer el rovell de l’ou de la població, des de les cases de pescadors, fins als esplèndids xalets dels navegants que van fer les Amèriques.

Algunes notes abans de començar

  • Són pocs els carrers del nucli antic que no fan al·lusió a cap membre del santoral, un gran embolic si no els tens per la mà.
  • A la part antiga, la majoria de carrers segueixen un traçat paral·lel a la línia de mar. Això és per aprofitar al màxim la llum i l’escalfor del sol.
  • Les cases acostumen a ser de planta baixa amb una eixida a la part posterior, amb el safareig. Són el que s’anomenen cases de cós. Cada una tenia un hort a l’altra banda del carrer que l’especulació va fer desaparèixer.
  • A final segle XIX molts van embarcar-se per fer fortuna a ultramar, coneguts com a indians. Alguns van tornar rics i van deixar un important llegat.

En marxa!

Per començar, situa’t a la cantonada de Montevideo amb Colom. Observa que hi ha més carrers amb noms de regust colonial: Cuba, Santa Rosa de Lima, Buenos Aires… El carrer Colom va ser la primera gran avinguda residencial, amb xalets i jardins de principis del segle XX, alguns projectats per Eduard Ferrés, l’arquitecte municipal de l’època.

En primer lloc, al número 14 de Montevideo veuràs l’escola de les monges franciscanes on les nenes aprenien a cosir, a planxar i “lletra”. Tot i les destrosses del 36 l’edifici es conserva pràcticament igual que el 1904 quan es va inaugurar.

Vilassar de Mar. Façana de l'escola de les monges franciscanes.
Escola de les monges.

Tot seguit, tombem per Santa Rosa de Lima on trobem Can Lari o Casa Marimon. Aquesta peculiar edificació de 1918 està inspirada en l’arquitectura de San Francisco, segons voluntat de l’empresari que en va ser propietari.

Vilassar de Mar. Vidrieres de Can Lari.
Can Lari. Carrer Santa Rosa de Lima 30.

Cases de cós

A continuació, al final del carrer gira a l’esquerra per la carretera de Cabrils i entra al carrer de Sant Ignasi, popularment conegut com “dels Balcons” format per cases de cós. Aquí s’hi van traslladar els pescadors al segle XVIII, quan les coses anaren millor. Si vols veure un altre carrer similar, només cal continuar recte per entrar al carrer Sant Ramon.

Vilassar de Mar. Vista del carrer de Sant Ignasi o dels Balcons.
Carrer dels Balcons.

Tomba per Santa Isabel i a la cantonada amb Montserrat (un dels pocs on les cases no van tenir horts), veuràs Ca l’Arines amb una interessant paret esgrafiada. Cal aixecar la vista per veure els bonics merlets a la part superior.

Vilassar de Mar. Decoració modernista de Ca l'Arines.
Ca l’Arines. Carrer Montserrat 33.

Església i voltants

Passa pel darrere de l’església i entra al carrer Sant Joan, urbanitzat al segle XVIII, que més o menys és com les Rambles, però a petita escala. Va ser protagonista d’importants riuades. D’altra banda, situada estratègicament a la cantonada, descobriràs la façana de Can Vicentó del segle XIX, residència d’un fabricant tèxtil.

Decoració modernista a la façana de Can Vicentó.
Can Vicentó. Carrer Montserrat, 45.

No cal ni donar dues passes que ja trobes Ca l’Amat amb una façana inspirada en l’arquitectura andalusí. Arriba’t fins a la plaça de l’església per observar el campanar, amb un veler al parallamps.

Vilassar de Mar. Campanes i penell del campanar de l'església.
Església de Sant Joan.

Ells relleus amb motius mariners de la portalada barroca són de les poques restes del segle XVIII que han sobreviscut.

Vilassar de Mar. Relleu d'un peix a la portalada barroca de l'església.
Església de Sant Joan.

Si ara gires l’esquena a l’església, tindràs una interessant vista de la part posterior de les eixides i xemeneies modernistes, que treuen el nas damunt les teulades.

Vilassar de Mar. Detall arquitectònic a la plaça de l'Església.
Plaça de l’Església.

Aprofito per animar-te a descobrir la gran varietat de xemeneies que podrien conformar per si soles una ruta patrimonial i de les quals ningú mai en parla.

Vilassar de Mar. Tres xemeneies modernistes.
Carrer Dr. Masriera i plaça de l’Església.

Petits carrers, grans descobertes

Entra al carrer del rector Bartrina, i passaràs per Cal Gras (al número 33) que reconeixeràs per la façana esgrafiada.

Façana esgrafiada de Cal Gras.
Cal Gras.

Al número 26 veuràs una senzilla, però elegant façana posterior.

Façana modernista al carrer del Rector Bartrina.
Carrer Rector Bartrina, 26.

I també una antiquíssima casa al número 18.

Vilassar de Mar. Antic portal al carrer del Rector Bartrina.
Carrer Rector Bartina, 18.

En arribar a la cantonada amb l’avinguda de l’Escultor Monjo (més coneguda per la riera de Cabrils), trobaràs Can Bisa, una altra interessant mostra d’arquitectura colonial i que ara és un espai cultural.

Aquarel·la amb una vista de Can Bisa a Vilassar de Mar.
Can Bisa. Carrer Montserrat, 2.

A continuació, baixa un altre tram i entra al carrer Sant Roc, segons sembla en honor d’un xocolater anomenat Roc Batllori.

Vilassar de Mar. Balcó del carrer de Sant Roc.

Els estiuejants barcelonins van reconvertir els antics horts en bonics jardins, dels quals només queda alguna entrada. Tot el carrer mereix ser vist amb cura. Si t’haig de destacar un habitatge, seria el del número 33, amb una interessant façana esgrafiada.

Vilassar de Mar. Balcó del carrer de Sant Roc.
Carrer Sant Roc, 33.

Així mateix, observa altres romàntics detalls per tot el carrer. Per exemple, un bonic espiell i un trucador de ferro.

Detall de l'espiell d'una porta del carrer de Sant Roc.
Picaporta al carrer de Sant Roc.

L’Ajuntament

Continua pel nucli antic de Vilassar de Mar i entra al carrer Sant Joan fins a la carretera. A la cantonada hi ha el famós Espinaler, on podràs prendre l’aperitiu fent equilibris al tamboret, mentre els vehicles et passen a mig metre. Aquest establiment de finals del segle XIX era parada obligada dels traginers per fer la copeta.

Ara acosta’t a la plaça de l’Ajuntament que té la pinta d’estar inacabada, com així és i que ha tingut un munt de noms, segons l’ús i el govern. A principis del segle XX s’hi traslladà el mercat dels diumenges. Seguidament, destaca l’antic Casino, també conegut per Foment. Aquest edifici porxat, construït al segle XIX en estil neoclàssic i posteriorment reformat, era el punt de trobada de naviliers i armadors.

Porxada neoclàssica a la plaça de l'Ajuntament.
Plaça de l’Ajuntament.

El carrer de la burgesia

Vorejant el carrer de Sant Pau trobaràs tot un seguit de magnífiques mansions que no van perdre els horts davanters. Tanmateix, aquests habitatges es van beneficiar de la desaparició d’un carrer que tenien al davant. Al número 2 tens Can Pau Jover, una casa d’estiueig projectada per Eduard Ferrés on destaca l’ús de la rajola i el trencadís.

Decoració amb rajoles de Can Pau Jover.
Can Pau Jover.

Al costat, i del mateix arquitecte, hi ha Can Bassa, edifici modernista amb una exuberant decoració, tant escultòrica, com d’esgrafiats. Al relleu de la finestra descobriràs un català amb un porró i un americà bevent mate. Para atenció també a l’escut esculpit a la façana.

Finestra decorada de Can Bassa.
Can Bassa.

Per acabar, can Pepito Calafat, al número 8, és una curiosa barreja de modernisme i estil colonial, rematada per una elegant cornisa.

Decoració a la façana de Can Pepito Calafat.
Can Pepito Calafat.

Finalment, aprofita per passar a l’altre costat de la via i passejar per la platja de l’Astillero, on estaven ubicades les drassanes. El passeig és només una ombra del que havia estat abans de l’ampliació de la carretera, però mirant l’horitzó entendràs per què tants s’hi van embarcar per fer fortuna.

Acabem aquí, però podts continuar amb la tercera part on descobriràs més patrimoni i anècdotes del nucli antic de Vilassar de Mar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el plànol

Saber més

Bibliografia

  • El Maresme – Vilassar de Mar. Recull gràfic 1852-1965. Col·lecció L’Abans. Alexis Serrano Méndez
  • Sant Joan de Vilassar. L. Guardiola i Prim. Indústries Gràfiques Garcia. 1955

Què veure a prop