Això de fer-nos treballar per la cara no és res que sigui nou. Sense anar més lluny, ho pots comprovar al magnífic castell de Vilassar de Dalt, al Maresme.
Primer vigilar i després defensar
Cap al segle X es va aixecar una torre circular de guaita dalt d’un turonet. Dos segles més tard els Santvicenç -o també Sant Vicenç- emmurallaren la torre, ampliant el recinte i encarregant-ne la custòdia a un vassall anomenat Vilazari (amb el temps esdevindria el topònim Vilassar). En aquesta època hi ha la primera constància de què alguna cosa va passar relacionada amb l’abús de poder.
Diu la tradició -que no la història- que al segle XI en aquest castell es va ordir el complot per assassinar Ramon Berenguer II, conegut com a Cap d’Estopes a mans del seu germà.
També es diu que, un cop al poder, Berenguer Ramon II -el germà assassí- va sortir d’aquí per enfontrar-se al Cid Campeador, on va ser vençut i fet presoner juntament amb els combatents catalans.
Treballant de franc
Els Santvicenç també van adquirir el castell de Burriac, però en quedar sense descendència, probablement degut a la pesta, els van vendre tots dos el 1352 a Pere des Bosc -o Desbosc-.
Aquest personatge formava part d’una de les famílies més importants de Barcelona que havia fet el seu patrimoni amb activitats comercials i també desl serveis prestats com a funcionari de la Corona d’Aragó. El nou propietari amplià encara més el recinte, fent treballar als vilatans a canvi de res. Et pots imaginar la que es va muntar.
De burgès a noble
No tenint prou, establí també els límits dels seus dominis, fet que originà desavinences amb els castells dels voltants. El problema venia especialment pel fet que els Desbosc pertanyien a una família burgesa, però no tenien cap títol nobiliari. És a dir, eren d’una societat inferior i els cavallers d’altres indrets no teníen perquè retre pleitesia.
Precisament van comprar aquests castells per tal de poguer formar part de la noblesa. No obstant això, van seguir vivint a Barcelona i aquesta es va convertir en una segona residència. Al segle XV el castell queda integrat dins les possessions d’Alfons el Magnànim, tot i que els Desbosc segueixen ocupant l’edifici. Imagino que per aquest motiu l’escut dels Desbosc incorpora la característica cimera dels reis d’Aragó.
De castell a palau
Al segle XIV, un descendent dels Desbosc decideix que no hi ha res a defensar i adequa el lloc per viure-hi, convertint-lo en palau… Això sí, seguint les petges dels seus antecessors, fent pencar novament als vassalls per la cara. En aquesta època s’afegiren les magnífiques finestres gòtiques i es decoraren les estances per tal de fer-les més acollidores i senyorials.
Però en extingir-se el llinatge, la propietat passa a altres mans. Així mateix, durant els segles XVIII i XIX fou utilitzat amb finalitats bèl·liques per les tropes borbòniques, per l’exèrcit napoleònic i finalment també durant les guerres carlines.
De palau a ruïna
Sigui com sigui, l’edifici actual és el fruit de diverses ampliacions realitzades al llarg del temps a partir de l’edifici gòtic del segle XII. A partir del segle XVI entrà en decadència, tot i que dos segles després tingué lloc una important reforma. Tanmateix, el 1931 va passar a ser l’únic castell de les comarques barcelonines declarat monument historicoartístic.
L’estat ruïnós i de deixadesa del castell de Vilassar de Dalt van motivar una restauració durant els anys quaranta del segle XX, sota la direcció d’Adolf Florensa i Ferrer, qui va fer eliminar diversos afegits que desvirtuaven l’aspecte original. Nascut el 1889, Florensa fou arquitecte municipal de Barcelona. La seva intervenció fou clau en la conservació i restauració de nombrosos edificis. Una de les seves obres més conegudes és la conversió del barri Gòtic en tot un seguit d’edificis inventats a partir d’elements recuperats i amb altres elaborats en estil neogòtic.
De mà en mà
Fills, nebots i tota mena d’hereus aniran prenent possessió del castell fins al dia d’avui, en què segueix habitat. Finalment, després d’una llarga batalla judicial entre la població i el propietari de la fortalesa, s’ha aconseguit fer visitable el recinte exterior uns determinats -pocs- dies a l’any.
Així mateix, a més del pati interior on hi ha la torre que va donar origen al castell, també es pot visitar la capella de la Santíssima Trinitat, una obra del segle XVIII adossada a la muralla. Resulta molt interessant la decoració interior de la capella, amb un retaule de Joan Arnau, pintor barceloní del segle XVI, autor entre altres, d’una capella al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: camí de la Costa, 6. Vilassar de Dalt
Saber més
- Fases constructives: rutasconhistoria.es
- El castell, per J. Lladó
- Castell de Vilassar: castellscatalans.cat
- La sentència per visitar el castell: lavanguardia.es
- L’art gòtic al Baix Maresme, per J. Graupera
- Escut Desbosc: heraldicahispana.es
Què veure a prop
- Vilassar de Dalt
- Biblioteca Can Manyer
- Antigues escoles
- I si vols veure més castells, mira això
No seria una Torre de guaita en comptes de vigia? I crec q mana un punt entre defensar i Cap.
Iphone d Cristina
> El 28/06/2015, a las 9:09, Rondaller escribió: > > >
Cristina,
Efectivament ha de ser “torre de guaita”.
La manca de punt és un problema de visualització als mòbils. En realitat hauries de veure un titolar seguit d’un espai abans del paràgraf. Seguint el teu consell he posat un punt perquè no sembli una errada.
Moltes gràcies per l’aclariment. I per llegir el bloc!