Aquarel·la amb una vista del castell de Vilassar de Dalt.

De senyors i pagesos

Això de fer-nos treballar per la cara no és res que sigui nou. Sense anar més lluny, ho pots comprovar al magnífic castell de Vilassar de Dalt, al Maresme.

Aquarel·la amb una vista del castell de Vilassar de Dalt.

Primer vigilar i després defensar

Cap al segle X es va aixecar una torre circular de guaita dalt d’un turonet. Dos segles més tard els Santvicenç -o també Sant Vicenç- emmurallaren la torre, ampliant el recinte i encarregant-ne la custòdia a un vassall anomenat Vilazari (amb el temps esdevindria el topònim Vilassar). En aquesta època hi ha la primera constància de què alguna cosa va passar relacionada amb l’abús de poder.

Castell de Vilassar de Dalt

Diu la tradició -que no la història- que al segle XI en aquest castell es va ordir el complot per assassinar Ramon Berenguer II, conegut com a Cap d’Estopes a mans del seu germà.

També es diu que, un cop al poder, Berenguer Ramon II -el germà assassí- va sortir d’aquí per enfontrar-se al Cid Campeador, on va ser vençut i fet presoner juntament amb els combatents catalans.

La capella

Treballant de franc

Els Santvicenç també van adquirir el castell de Burriac, però en quedar sense descendència, probablement degut a la pesta, els van vendre tots dos el 1352 a Pere des Bosc -o Desbosc-.

Aquest personatge formava part d’una de les famílies més importants de Barcelona que havia fet el seu patrimoni amb activitats comercials i també desl serveis prestats com a funcionari de la Corona d’Aragó. El nou propietari amplià encara més el recinte, fent treballar als vilatans a canvi de res. Et pots imaginar la que es va muntar.

Castell de Vilassar de Dalt

De burgès a noble

No tenint prou, establí també els límits dels seus dominis, fet que originà desavinences amb els castells dels voltants. El problema venia especialment pel fet que els Desbosc pertanyien a una família burgesa, però no tenien cap títol nobiliari. És a dir, eren d’una societat inferior i els cavallers d’altres indrets no teníen perquè retre pleitesia.

Precisament van comprar aquests castells per tal de poguer formar part de la noblesa. No obstant això, van seguir vivint a Barcelona i aquesta es va convertir en una segona residència. Al segle XV el castell queda integrat dins les possessions d’Alfons el Magnànim, tot i que els Desbosc segueixen ocupant l’edifici. Imagino que per aquest motiu l’escut dels Desbosc incorpora la característica cimera dels reis d’Aragó.

Escut dels Desbosc
Escut dels Desbosc.

De castell a palau

Al segle XIV, un descendent dels Desbosc decideix que no hi ha res a defensar i adequa el lloc per viure-hi, convertint-lo en palau… Això sí, seguint les petges dels seus antecessors, fent pencar novament als vassalls per la cara. En aquesta època s’afegiren les magnífiques finestres gòtiques i es decoraren les estances per tal de fer-les més acollidores i senyorials.

Però en extingir-se el llinatge, la propietat passa a altres mans. Així mateix, durant els segles XVIII i XIX fou utilitzat amb finalitats bèl·liques per les tropes borbòniques, per l’exèrcit napoleònic i finalment també durant les guerres carlines.

Detall de la reixa d'una finestra amb forma de drac.

De palau a ruïna

Sigui com sigui, l’edifici actual és el fruit de diverses ampliacions realitzades al llarg del temps a partir de l’edifici gòtic del segle XII. A partir del segle XVI entrà en decadència, tot i que dos segles després tingué lloc una important reforma. Tanmateix, el 1931 va passar a ser l’únic castell de les comarques barcelonines declarat monument historicoartístic.

L’estat ruïnós i de deixadesa del castell de Vilassar de Dalt van motivar una restauració durant els anys quaranta del segle XX, sota la direcció d’Adolf Florensa i Ferrer, qui va fer eliminar diversos afegits que desvirtuaven l’aspecte original. Nascut el 1889, Florensa fou arquitecte municipal de Barcelona. La seva intervenció fou clau en la conservació i restauració de nombrosos edificis. Una de les seves obres més conegudes és la conversió del barri Gòtic en tot un seguit d’edificis inventats a partir d’elements recuperats i amb altres elaborats en estil neogòtic.

Castell de Vilassar de Dalt

De mà en mà

Fills, nebots i tota mena d’hereus aniran prenent possessió del castell fins al dia d’avui, en què segueix habitat. Finalment, després d’una llarga batalla judicial entre la població i el propietari de la fortalesa, s’ha aconseguit fer visitable el recinte exterior uns determinats -pocs- dies a l’any.

Entrada a la capella privada.

Així mateix, a més del pati interior on hi ha la torre que va donar origen al castell, també es pot visitar la capella de la Santíssima Trinitat, una obra del segle XVIII adossada a la muralla. Resulta molt interessant la decoració interior de la capella, amb un retaule de Joan Arnau, pintor barceloní del segle XVI, autor entre altres, d’una capella al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Castell de Vilassar de Dalt

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: camí de la Costa, 6. Vilassar de Dalt

Saber més

Què veure a prop