Aquarel·la amb una panoràmica de Milà amb la Torre Velasca.

Però, què és això?

La Torre Velasca de Milà.

La gran sorpresa a Milà és pujar dalt el Duomo i veure una descomunal construcció que sembla extreta d’alguna pel·lícula futurista. La Torre Velasca es va començar a aixecar el 1956, als desolats terrenys bombardejats el 1945. La seva peculiar silueta en forma de bolet s’eleva més de 100 metres per damunt la ciutat. Va ser projectada per Ernesto Nathan Rogers i Enrico Peressutti, dos arquitectes italians dels quals aquesta és la seva obra més famosa.

La Torre Velasca de Milà

Inspiració medieval

La part més curiosa són els darrers pisos que sobresurten de l’estructura, sostinguts per unes bigues. En realitat, havia d’incorporar una estructura exterior de ferro, però finalment van decidir no passar-se tant i deixar-la així de discreta. D’alguna manera recorda a les torres medievals de defensa que trobem per la zona.

Castello Sforzesco
Milà. Castello Sforzesco.

Ciment brutal

Si la veus de prop, és aspre: es va fer servir el ciment sense polir. Aquesta tècnica, tan utilitzada per Le Corbusier és anomenada brutalisme. Ara et pot semblar poc atractiva, digues-li lletja, però no deixa a ningú indiferent.

El brutalisme va triomfar entre els anys seixanta i setanta del segle passat. Aquest estil va entusiasmar els arquitectes i alhora va rebre una reacció hostil per part del públic, que no veia amb bons ulls uns edificis d’estranya i sinistra bellesa, on primava la funcionalitat pel damunt de l’estètica.

La Torre Velasca de Milà

Ideologies utòpiques

Als arquitectes els va captivar les enormes possibilitats del formigó tant com la monumentalitat i la durabilitat de les edificacions. La nova manera de fer va tenir bona acollida especialment als països socialistes, ja que era barat i presentava una idònia aparença d’utopia i poder. Qualsevol habitacle es podia construir amb aquests principis: habitatges, edificis institucionals o industrials, així com esglésies.

Fins que la fredor i el deteriorament del material emprat va motivar que fos considerat de mal gust. Però allà han quedat, per la glòria eterna dels seus autors, ja que ara torna a ser valorat i hi ha moviments que intenten preservar el que es va fer.

Aquarel·la amb una panoràmica de Milà amb la Torre Velasca.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Localització: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop