Església de Sant Esteve de Canyamars.

Boig o justicier? (un fet verídic una mica novel·lat)

L’església de Sant Esteve de Canyamars (Maresme).

És un fred dijous de desembre. Almenys a Canyamars segur que fa fred. En Joan, d’uns 60 anys, escolta les campanes de l’església de Sant Esteve i s’aixeca.

El campanar de Sant Esteve de Canyamars
Cada finestra amb la seva campana.

El temple ja fa quatre segles que es va construir. En Joan no ho veurà, però després l’edifici es modificarà fent l’absis en estil gòtic i més tard la portalada serà renaixentista. 

Mènsula de la portalada de Sant Esteve de Canyamars
Detall de la portalada.

És l’any 1492. Els reis Ferran i Isabel són a Barcelona. Fa poc que han fet marxar els jueus de la península. I Colom ha arribat a un nou continent. Això diuen.

Es vesteix, agafa l’espasa del seu pare, munta el cavall i surt cap a la capital, a uns 50 quilòmetres.

La masia on viu i els terrenys els va heretar del seu pare Guillem, mort un any abans. Fa temps es rebel·là contra els abusos que els pagesos (anomenats remences) sofrien i van aconseguir que la situació canviés. Però el preu per ser lliure era molt alt i ell no podia pagar-lo.

Fanal a Sant Esteve de Canyamars
Llums i ombres a Canyamars.

L’endemà, divendres 7 de desembre tot va anar molt ràpid. Mentre els reis baixaven per l’escalinata de la capella de Santa Àgata, un decidit Joan va sortir d’entre la multitud, s’atansà al monarca i li clavà l’espasa al coll. 

Immediatament el capturaren i, sense contemplacions el van esquarterar mentre el passejaven pels carrers (la descripció real del turment provoca esgarrifança, així que us l’estalvio).

Porta d'entrada al cementiri
Entrada al cementiri.

El fet, recollit per moltes cròniques, presenta invariablement el magnicidi com obra d’un sonat. Però ara sembla que no està tan clar. Era un boig o algú que només volia justícia?

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop