Aquarel·la amb una panoràmica de la plaça de Catalunya amb la casa Pich i Pon.

El missatger dalt la teulada

La Casa Pich i Pon de plaça Catalunya.

Segur que t’has fixat en els templets que coronen l’edifici que hi ha al xamfrà de Rambla de Catalunya amb plaça de Catalunya (Barcelona). 

En primer lloc, aquell personatge que sembla estar ballant és Hermes, el missatger dels déus olímpics entre altres molts atributs. D’aquí que normalment se’l representa amb unes ales als peus o al casc. A Barcelona, la imatge d’aquesta divinitat va ser utilitzada fins a l’exasperació arran d’una llegenda i per la seva relació amb el comerç. No obstant això, em sap greu, però t’haig de dir que són de plàstic. Ooohhh!

Barcelona. Casa Pich i Pon

L’alcalde analfabet

Joan Pich i Pon (déu n’hi do amb el nom!) literalment no tenia estudis però si mà pels negocis. Arribà a ser alcalde de Barcelona el 1935, però se’l coneix més per especulador i per les pífies que deia quan parlava, com “luz genital”, “Tirano de Bergerac” o “A de Acienda”. Tanmateix, anys abans ja es passejava pel consistori exercint diversos càrrecs. Tot i la manca d’educació escolar, Pich era molt astut pels negocis i olorava hàbilment on podia haver diner. Com que no sabia llegir, els discursos els aprenia de memòria mentre la seva secretària els hi llegia. Poc abans de la Guerra Civil, un escàndol de suborns va acabar amb la meteòrica carrera d’aquest personatge, qui hagué de fugir a França, on morí el 1937.

Aquarel·la amb una panoràmica de la plaça de Catalunya amb la casa Pich i Pon.
La plaça de Catalunya.

La casa del xamfrà

El 1921, quan ja Joan Pich tenia una notòria fortuna, encarregà a Josep Puig i Cadafalch la reforma de l’edifici existent en aquell xamfrà, reservant-se l’àtic per viure-hi, contràriament al costum de l’època, que considerava el pis principal com el més luxós. És precisament en aquesta planta on hi ha el balcó corregut amb una balustrada. L’estructura seguia les proporcions del desaparegut Hotel Colon, tot just al costat. No obstant això, l’estil s’aparta del modernisme que coneixem d’aquest arquitecte. Inspirat en edificis americans, l’aparença sòbria entra més aviat dins del noucentisme.

Una de les entrades dissenyades per Puig i Cadafalch.

Ara poso, ara trec

Al damunt, tres templets coronàven el terrat. Tres? Però si només hi ha dos! En els seus orígens en tenia tres. Però quan 30 anys més tard, van edificar el que coneixem com a edifici Banesto, a l’alcalde Porcioles els hi van fer nosa i els va fer eliminar. D’aquesta manera s’aprofità l’espai per posar publicitat lluminosa. Finalment, el 1982 acabada aquella època fosca, es van refer amb materials plàstics els dos que hi ha actualment. El tercer no hi cabia.

Temple amb l'escultura d'Hermes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de Catalunya, 9. Barcelona

Saber més

Què veure a prop