Aquarel·la del laberint fet amb pedres al bosc de Cabrils, al Maresme.

Un laberint per meditar

El laberint de Cabrils (Maresme).

Fa uns 4.000 anys, és a dir, abans d’ahir, els nostres avantpassats van dibuixar, gravar i construir laberints. Per què? Es creu que van ser pensats com a ‘trampes’ dels mals esperits.

És curiós que aquesta representació es dóna molt aviat arreu del món i amb un traçat molt similar: una via única circular, delimitada per vuit parets que rodegen el punt central. Només té una entrada que també és la sortida.

Més tard va derivar en diversos tipus de laberint amb més o menys complexitat. Quadrats o rodons, de pedra o amb arbusts, amb un itinerari clar o bé amb carrers sense sortida.

A l’època medieval es van convertir en una metàfora del camí cap a Déu, potser perquè el traçat es genera a partir d’una creu. També pot ser perquè el recorregut s’inicia a la part exterior, arriba al punt central més amagat -el pecat?- i altra vegada surt a fora -resurrecció?-. Més tard van passar a representar el camí del pecat i els van esborrar de moltes esglésies.

Esquema d'un típic laberint prehistòric on, a partir d'una creu es forma el passadís.
A partir d’una creu es forma el laberint.

Significat incert

El mot laberint hi ha qui diu que prové del grec, tot i que no està molt clar. Si fos així, vindria a significar una cavitat que no té sortida. Hi ha una altra teoria que planteja un origen diferent, però és una mica complicada d’explicar aquí.

Pels entesos resulta difícil datar aquests dibuixos, ja que la majoria són dissenys tallats a les roques, a l’entrada de les tombes. S’especula que els més antics s’haurien realitzat a partir del 2500 aC a Irlanda i Sardenya.

Laberint de Cabrils

Més tard, els egipcis van realitzar laberints arquitectònics, com el de la tomba del faraó Amenemhat III.

Per cert, malgrat la seva fama, el de Creta no va ser el primer i pel que sembla, tampoc va ser un laberint. Es pensa que va ser una construcció plena d’habitacions que va suggerir aquest mot. També, com que es van trobar destrals de dos talls anomenades ‘labrys‘, podría derivar d’aquí el nom del palau.

La mitologia s’encarregà de donar fama a aquests dèdals. Segons s’explica, al mig vivia el terrible Minotaure. Teseu, va entrar i el matà, trobant després la sortida gràcies al fil que Ariadna li va donar.

Aquarel·la del laberint fet amb pedres al bosc de Cabrils, al Maresme.

Meditació al bosc

Imitant el traçat dels primers laberints, a Cabrils (Maresme) també hi ha un. Bé, en realitat crec que per pocs metres, encara pertany a Òrrius. Tot i ser actual, el fet de trobar-se envoltat de natura, li confereix un especial atractiu.

De fet, és un lloc de trobada per a meditar. Àlex Costa, qui és professor de ioga, em comenta que n’és l’autor i el va batejar com a Laberint del Bosc de Cabrils. En aquest indret realitza passejades meditatives amb petits grups.

estàtua de Buda. Laberint de Cabrils

Al costat hi ha un gran símbol del yin i el yang. Dins la filosofia taoista significa el moviment constant de la dualitat cercant l’harmonia. No és que estigui gaire relacionat amb el concepte del laberint, però és propi de la nostra cultura barrejar conceptes diferents.

L’Àlex m’ha explicat, que la seva intenció era crear un lloc agradable per a seure en rotllana i fer tertúlia i no pas per a fer rituals o deixar figuretes.

Ying i Yang fets amb pedres. Laberint de Cabrils

Et proposo anar al laberint de Cabrils i aprofitar per caminar també per l’ombrívol camí que porta a la Roca d’en Toni, un vestigi prehistòric (real) dels molts que hi ha en aquestes muntanyes.

Naturalment, també pots fer el camí del laberint meditant. Sempre serà positiu.

Indicadors al bosc

Teràpia laberíntica

El 2016 es va inaugurar el Laberint Terapèutic de l’Hospital de Santa Caterina. Es troba al municipi gironí de Salt, dins el recinte del Parc Hospitalari Martí i Julià. L’execució és molt similar a la del Laberint del Bosc de Cabrils, tot i que l’indret és menys glamurós, ja que no és dins un bosc.

Forma part d’un interessant projecte ideat per Christine Coveney qui va fer un treball previ de familiarització amb joves l’Hospital Psiquiàtric i de l’Hospital de Dia d’Adolescents. Aquesta artista anglesa realitza pintura, ceràmica, escultura i defensa els mètodes holístics com a teràpia de diversos trastorns.

Segons comenta Coveney, recórrer el laberint “és una metàfora pel viatge al centre del nostre ser més profund i tornar al món amb un enteniment més ampli de qui som.

El laberint terapèutic de l'Hospital Santa Caterina de Salt (Girona).
Laberint terapèutic de Salt.

Laberints arreu

Aquests no són els únics laberints. Moltes altres persones han cregut en aquesta idea terapèutica. Una altra mostra propera és el que Anna Bordonada ha fet a Camallera.

Al Figaró hi havia un altre, ubicat en un entorn privilegiat, conegut com a “Laberinto del Petirrojo“. Em comenta en Ramon, el seu autor, que precisament després de visitar el laberint de Cabrils, va voler tenir-ne un a prop d’on vivia. Així ho va fer i el va batejar amb el nom dels ocells que sobrevolaven l’indret mentre l’estava construint. Hi anava regularment per netejar les herbes i arreglar les destrosses dels senglars i de les bretolades de la gent. Fins que un dia va canviar de lloc de residència i el laberint va desaparèixer per sempre més. Una llàstima.

Però si encara en vols més, pots entrar a la pàgina The Labyrinth Locator on, des del 2004 han anat documentant tots els laberints que han trobat. Tot i això, veig que el de Cabrils no hi és. Imperdonable oblit.

Altres models

Com he comentat al principi, hi ha diversos tipus de laberint. Fixa’t per exemple, en el que hi ha esculpit a la façana del duomo de San Martino a la ciutat italiana de Lucca. En realitat, és més aviat un enrevessat camí que et fa recórrer onze anelles abans no arribes al centre.

En aquest cas pot venir a representar la vida i els constants canvis de direcció que ensenyen la persona fidel a perseverar. Resulta curiós que aquí el camí primer s’acosta molt al centre i després es torna a allunyar, com per posar a prova la fe de la persona creient.

Una inscripció al costat remet al mite clàssic indicant que és el laberint construït per Dèdal, del qual ningú pot sortir excepte Teseu i només gràcies al fil d’Ariadna. Per sortir d’aquest laberint cal desfer el camí.

Relleu del duomo di San Martino de Lucca.
Duomo di San Martino. Lucca.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop