Quan visito un lloc, m’agrada comparar la informació que hi trobo. Sovint descobreixo matisos diferents o dades obviades que podrien ser de mal llegir. Aquest cop li toca el torn al museu de Nàutica del Masnou (Maresme), que, a part del que diré, bé mereix una visita.
En primer lloc, les instal·lacions segueixen una línia clara, amb diferents apartats ben explicats i una interessant escenografia, que apropa i fa entenedora la relació que aquest municipi ha tingut amb el mar.
Sembla que s’ha recol·locat algun mobiliari que no encaixa en el conjunt i el dia que el vaig visitar hi havia una certa manca de manteniment. No obstant això, el resultat és més que notable.
Amb el mar de fons
El Museu de Nàutica del Masnou comença explicant breument la relació d’aquesta població amb el mar. Així mateix, exposa algunes peces de l’antiguitat, especialment de l’època romana.
Tot seguit, es fa un ampli repàs al segle XIX, quan el Masnou va viure una etapa d’esplendor pel que fa a la construcció de vaixells i al comerç marítim. En destaca l’escola nàutica i els capitans que van sortir d’aquesta vila cap a ultramar, això sí, passant de puntetes el fet que alguns d’ells amaguen un passat fosc.
En aquells temps hi havia al Masnou quatre drassanes i vuit-cents capitans de vaixell, que no és poc, tenint en compte que era una població de quatre-mil habitants.
Generalment, els vaixells transportaven taronges, oli, roba, entre altres productes. D’Amèrica portaven sucre, cotó, espècies i tabac. Però entre tant de capità, hi havia qui es va enriquir transportant esclaus. De fet, s’han comtabilitzat fins a més de dues-centes expedicions!
Paradoxalment, amb l’abolició de l’esclavitud el 1821, el tràfic de persones, a més d’il·legal, va ser encara més rendible.
La història és la història, ens agradi o no i cal ser objectius a l’hora de comunicar els fets.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Josep Pujadas Truch 1, El Masnou
Saber més
- El museu: elmasnouterrademar.cat – museuslocals.diba.cat
- Els capitans esclavistes: mirdig.wordpress.com
- Negra memòria, de Mireia Vancells
Què veure a prop
- Cementiri del Masnou
- Farmàcia Cusí
Crec que cada poblé ha d’assumir la selva història i, ens agrada o no, el cert és que diversos pobles i famílies benestants de Catalunya, van fer fortuna gràcies al esclavisme. Fa poc temps, a Sitges, fent una visita guiada, es va parlar d’una casa que pertany a una família de polítics catalans en actiu. Una persona va comentar el passat esclavista d’aquesta família, i la guia va dir que havien rebut queixes perquè abans ho comentaven i que per tant, ella Nompodia dir res. Intentar construir una història a mida, a més de ser mentida, ens fa perdre credibilitat davant dels altres.
Estic totalment d’acord.
Arran d’això sorgeix el debat per avaluar si alguns noms de carrers i monuments públics de personatges amb un passat dubtós s’han de deixar com estàn o eliminar-los.
estic totalmebt d’acord