Museu Arqueològic de Barcelona.

Rentada de cara

Per començar, resulta depriment que un museu dedicat al futbol sigui més visitat que qualsevol altre. Després d’estar sol un diumenge al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona), em pregunto quina cosa no estem fent bé.

Bust de la deessa Tànit.
La deessa Tànit va estar a Eivissa (cultura punicoebusitana s.IV aC).

En primer lloc, parlar de pedres, siguin romanes, fenícies o gregues normalment provoca a l’interlocutor un clar posat de ‘no em vinguis amb rotllos’. Vaja, que no desperta gens d’interès, a menys que sigui Egipte o els guerrers de Xian, que llavors tothom fa cua. Però si és una pedra ‘anònima’, la pobra té tots els números de quedar ben soleta darrere una vitrina.

Ampoles de vidre siriopalestines, del segle IV dC. Museu d'Arqueologia de Catalunya
Disset segles i segueixen sencers (ampolles siriopalestines s.IV).

Parlem de l’edifici

Aixecat a corre-cuita el 1929, l’edifici que ara acull el museu, va ser el palau de les Arts Gràfiques durant l’Exposició Universal. Tanmateix, com d’altres, el seu destí era l’enderroc un cop acabat l’esdeveniment, però va tenir sort i es va salvar.

Relleu d'el rapte de Proserpina en un sarcòfag romà. Museu d'Arqueologia de Catalunya
El rapte de Prosèrpina (sarcòfag romà s.II dC)

És obra de Raimon Duran i de Pelai Martínez. El primer, un arquitecte molt influenciat per Brunelleschi, no va poder evitar una construcció clàssica amb ganes. Ho pots comparar amb les escoles que projectà a Sant Joan de les Abadesses. Seu és el vestíbul de l’Estació de França i també és responsable que a la restauració (o mutilació?) de la casa Lleó Morera es perdessin molts elements originals el 1943.

Museu dArqueologia de Catalunya. Detall d'un sarcòfag romà.
L’art de morir (sarcòfag romà s.III).

Anem a veure què hi ha dins

A favor diré que sembla que fa poc temps que moltes sales han estat renovades, amb un clar intent de modernitzar l’aparença i dotar cada àmbit d’una personalitat pròpia.

Collaret de vidre del segle VI aC. Museu d'Arqueologia de Catalunya
El tema de la moda ve de lluny. (Collaret de vidre, s.VI aC. Mallorca).

Però aquest viatge per la prehistòria i la història antiga comença a trontollar quan no saps a quina sala et trobes, o arribes a una habitació sense sortida. La senyalística és clau en un museu.

Ceràmica grega del segle VII aC. Museu d'Arqueologia de Catalunya
Al segle VII aC la ceràmica grega era espectacular.

No obstant això, les obres són interessants, estan ben conservades i no hi ha un excés d’objectes. Tot i això, avorreix una mica veure-ho gairebé tot dins de vitrines, amb etiquetes petites i difícils de llegir. Em pregunto com es podria fer per mostrar les peces d’una manera més atractiva.

Mosaic d'una vil·la romana al Masnou. Museu d'Arqueologia de Catalunya
Així era el terra d’una vil·la romana al Masnou (s.IV aC).

Finalment, són interessants les recreacions de les cabanes o de les tombes, però malgrat el seu evident interès, penso que es necessita un canvi més radical. La fórmula expositiva del segle passat ja no és adequada als nostres temps.

Per acabar, estic d’acord amb el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, quan afirma que (aquest museu) “s’ha de projectar a les necessitats del segle XXI” (veure l’article ‘Repensar un museu’), tot i que fer-ho bé requereix una bona inversió de diners.

vasos grecs per a ungüents. Museu dArqueologia de Catalunya
Meravellosos vasos grecs per a ungüents (s.V aC).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig de Santa Madrona, 39. Barcelona

Saber més

Què veure a prop