Aquarel·la amb una panoràmica de Tavèrnoles.

Repoblant el territori

L’església de Sant Esteve de Tavèrnoles (Osona).

Per començar, al segle X dC Osona era poc menys que un descampat. Després d’anys de guerres entre cristians i sarraïns, no quedava una ànima. Era perillós tant espai buit, així que el comte Guifrè va començar una campanya per a repoblar la zona amb habitants de la Cerdanya.

Aquarel·la amb una panoràmica de Tavèrnoles.
Tavèrnoles.

Cada nucli havia de tenir un castell (defensa i vigilància de la població) i una església parroquial, així tot estava sota control. Va ser l’inici del feudalisme, cobrant impostos per tot (de què em sona això?). Tavèrnoles va ser una d’aquestes parròquies, amb el castell de Savassona i l’església de Sant Esteve, una magnífica mostra del romànic llombard.

Entre la pesta negra del XIV i els terratrèmols del XV, el poble va quedar pràcticament buit i no es va recuperar fins dos segles més tard, que és quan l’església es va ampliar en estil barroc.

Arcuacions cegues. Sant Esteve de Tavèrnoles
Perfecció romànica a l’absis.

El sant que va fer ploure

Sant Esteve es considera el primer màrtir cristià, mort apedregat al segle I dC per ser molt crític amb les creences jueves.

Al segle IV, en una campanya per enfortir el catolicisme, es van començar a “trobar” màrtirs a tot arreu. Descobert el lloc on (suposadament) descansava el cos del sant, el van portar a una església, moment en el qual començà a ploure, després d’una llarga sequera. Es va considerar un miracle i des de llavors, és venerat per la pagesia. Tu diràs!

Inscripció al portal. Sant Esteve de Tavèrnoles
Esteve va veure el cel obert. I entrà.

Una ullada a l’edifici

Cal fixar-se en els petits arcs que hi ha sota la teulada. Aquestes arcuacions van ser introduïdes pels mestres llombards i la seva raó és més aviat decorativa. Aquí resulten especialment interessants per la seva mida i fondària.

Arcuacions cegues. Sant Esteve de Tavèrnoles
Això és obre d’un mestre llombard.

Al terra de l’entrada principal hi ha unes lloses sepulcrals del segle XIX que semblen correspondre a un rector i a l’oncle de Jacint Verdaguer, tot i què no hi ha manera de confirmar aquesta dada.

Llosa funerària.
Mort i enterrat

Finalment, el què dona veritable atractiu al conjunt és el magnífic campanar. Puja pel carreró del darrere per observar-lo millor. D’aquest mateix estil en pots veure uns quants per la comarca, dels quals el més conegut és el de Vic.

Campanar romànic
No cal anar lluny per veure bonics campanars.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop