Cementiri de Poblenou.

El son etern

El significat de la rosella al cementiri del Poblenou.

A la primavera és d’allò més romàntic veure els camps vermells de roselles. Però, a què no us espereu trobar aquestes flors als cementiris? Obriu bé els ulls, perquè en són plens.

Mur exterior del cementiri, amb un ram de tres cascalls.
Tanca exterior del cementiri.

Aneu al cementiri del Poblenou. És com un museu a l’aire lliure amb un regust misteriós i atemporal. Si seguiu l’itinerari proposat al fullet que trobareu a l’entrada, descobrireu un munt de roselles.

Reixa exterior del recinte adornada amb cascalls.
Porta d’entrada al recinte.

L’origen de tot plegat

Allà pels temps dels grecs, la deessa Demèter era la responsable de l’agricultura i dels cereals. Va fer que la terra deixés de donar fruits fins que el déu dels morts li retornés la filla. Al final, van arribar a un acord: sis mesos estaria amb el raptor (l’hivern, la mort) i sis més amb la mare, que és quan la terra torna a fructificar.

Rosella i llibre de pedra al panteó Casabó.
Els Casabó llegeixen i dormen.

Com que va ser collint flors que van raptar la filla, les ofrenes no podien ser florals, a excepció de la rosella, que Júpiter li va donar a menjar perquè s’adormís i deixés de patir.

Tres cascalls esculpits al mausoleu Escubos.
Mausoleu A. Escubos.

Els espabilats romans van fer seva aquesta deessa i la van batejar com a Ceres. D’aquí ve cereal. A més, la van associar amb la mort, ja que els difunts tornen a la terra d’on neixen les collites.

Ram de cascalls esculpit a la tombla de Pablo Amell.
El ram de cascalls de Pablo Amell.

Parlem de botànica

La rosella pertany a la família de les papaveràcies, que contenen alcaloides en més o menys quantitat. Per això es conreen com a drogues o plantes medicinals, especialment per les seves propietats sedants. S’aprofiten tant les càpsules, com les llavors, les fulles o les tiges.

Cascall de ferro a la reixa del sepulcre Masferrer.
Sepulcre Masferrer.

La rosella que creix als nostres camps de blat només és un incordi pels pagesos. La que té més propietats somníferes, és el cascall i fa les flors blanques, rosades o violades. Per tant, la que trobem als cementiris seria aquesta.

Cascalls en una reixa de ferro.
Reixes del panteó construit per P. Bassegoda.

El son etern

Sembla que hi ha evidències que al neolític es preparaven menjars amb les llavors d’aquesta planta. I els egipcis l’utilitzaven per a fer remeis. De fet, el comerç de l’opi era ben estès en època dels grans faraons, que es feien enterrar amb pots plens d’aquestes llavors. A l’Odissea, Homer també relata l’ús d’aquest potent fàrmac per dormir i tranquil·litzar. Penseu que d’aquí s’extreu la morfina.

Nínxol amb un relleu de cascalls.
El nínxol 456.

Com que es tracta de flor d’un dia, també es relaciona amb la brevetat de la vida. I amb la resurrecció, ja que cada primavera torna a florir. Clar que això també podríem dir-ho de totes les flors, excepte les del meu balcó. A més, el cristianisme associa el color vermell dels pètals amb la sang de Crist.

relleu d'una planta de roselles al panteó Formiguera. La rosella al cementiri del Poblenou
Panteó dels Formiguera.

Un lloc per dormir

La paraula cementiri prové del grec ‘koimeterion’, que vol dir dormitori. Aquesta paraula la van introduir els primers cristians, evitant dir ‘necropolis’ o ciutat dels morts, ja que per a ells, els difunts dormien esperant la resurrecció.

Relleu amb cascalls a la tomba de Mas i Esteve. La rosella al cementiri del Poblenou
Els Mas y Esteve també dormen.

Hi ha vermell de roselles

Coneguda també com a badabadoc, creix en terres remogudes, com els camps llaurats, però també en altres llocs menys romàntics.

Cascalls esculpits a la sepultura dels Blanch. La rosella al cementiri del Poblenou
Sepultura dels Blanch.

Durant la Primera Guerra Mundial, mentre era al front belga, el lloctinent (i poeta) canadenc John McCrae va observar com les roselles aviat creixien vora les tombes dels morts en combat. Llavors va escriure un senzill poema que esdevindria un himne, convertint aquesta flor en un símbol, especialment per a britànics i canadencs:

“In Flanders fields the poppies blow
Between the crosses, row to row.”

Tanca de ferro amb cascalls del mausoleu Gibert de Batlle. La rosella al cementiri del Poblenou
La tanca dels Gibert de Batlle.

Uns quants anys més tard, el 1965, Salvador Espriu va escriure “Inici de càntic en el temple”, un poema d’esperança que Raimon va immortalitzar en una cançó:

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.”

Decoració metàl·lica de roselles a la tomba de la família Riera. La rosella al cementiri del Poblenou
Les roselles dels Riera.

Ara ja coneixeu el significat de la rosella al cementiri del Poblenou. Quan visiteu un cementiri, pareu atenció a aquesta planta amagada entre les tombes, perquè ens diu moltes coses.

capitell amb cascalls al mausoleu de la família Gispert. La rosella al cementiri del Poblenou
Els cascalls de la família Gispert.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avinguda d’Icària s/n. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

Altres cementiris interessants