Una ullada a Santa Coloma de Queralt i al paisatge que l’envolta et fa adonar que aquesta població té molta història al darrere.
Per començar, es dóna la particularitat que les terres al nord de la Conca de Barberà, constitueixen una comarca natural anomenada Baixa Segarra que conserva trets comuns amb la Segarra. De fet, durant la Segona República el nom de Santa Coloma de Queralt va ser Segarra de Gaià. Entra pel monumental Portal del Sanou, dels segles XIII al XV, una de les portes d’entrada de la vila closa.
La Plaça Major
La magnífica plaça Major té el seu origen durant l’expansió del segle XIII i segueix el traçat de l’antiga muralla del castell. Era coneguda com la plaça de les Eres, ja que era el lloc on es batien les collites. Els porxos, anomenats voltes ja existien al segle XIV.
Si t’hi fixes bé, aniràs descobrint dracs metàl·lics als balcons. Són els anomenats ‘keresus‘, mot format a partir de dues paraules gregues i que vol dir penya alta. Després acabaria convertint-se en Queralt. La majoria d’aquests dracs són del segle XVIII i identificaven els defensors de l’arxiduc Carles d’Àustria, en contraposició dels partidaris del duc Felip d’Anjou.
El castell
A continuació, travessa una plaça que de fet era el pati d’armes del castell on hi ha la capella de Santa Magdalena del XIV. Pertanyia a l’hospital del mateix nom situada a l’entrada de la plaça Major. Es traslladà aquí el 1922 per salvar-la de l’enderroc.
Dirigeix-te al castell dels Comtes, de gran importància a l’Edat Mitjana. Ara hi ha l’oficina d’informació. Aprofito per agrair l’Ana i la Teresa la seva gran amabilitat, les curoses explicacions i el fet d’haver-nos mostrat llocs del castell normalment tancats a les visites. Dóna gust visitar un lloc amb persones així.
Mal que ha sofert moltes transformacions, el castell conserva una torre circular del segle XI.
La senyorial escala és del segle XVI, època en què Pere de Queralt rebé el títol de comte i l’edifici esdevingué un palau.
El Call
Seguidament, endisa’t pels carrerons de que va ser l’important Call Jueu, on va tenir especial rellevància el comerç del safrà. Les primeres referències d’aquesta ben organitzada comunitat es remunten al segle XIII, encara que es pensa que podrien ser-hi de molt abans. En morir el rei Joan II, protector dels jueus, va començar la seva desaparició fins que el 1492 es decretà l’expulsió.
La font
Fora del traçat de la muralla hi ha la magnífica font barroca de les Canelles, del XVII. Malgrat que no és del tot exacte, ens explica un vilatà que aquí neix el riu Gaià. És fàcil creure-ho veient com brolla l’aigua pels brocs en forma de cap.
A la part superior hi ha una imatge de Santa Coloma amb una óssa. Tot i ser una de les màrtirs més venerades a l’Edat Mitjana, la vida d’aquesta noia nascuda a Hispània al segle III té més de llegenda que de realitat. Va fugir de casa a causa de la persecució contra els cristians i pel camí cap a França la batejaren com a Coloma per la seva innocència.
Quan la van enxampar, la condemnaren a prostituir-se però una óssa la protegí. Llavors la van fer cremar, però una pluja va apagar el foc, motiu pel qual era invocada per fer ploure. Al final, l’emperador, que no estava per més romanços, li va fer tallar el cap i teme resolt.
La creu gòtica de terme que veus aquí mateix és una reproducció, però si no ho saps, et sembla igualment admirable. La iconografia fa referència a la Passió.
Bell-lloc
A continuació, voreja els límits de la població per anar a veure l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc, construïda al segle XIII per tal de ser el panteó dels senyors de Queralt. Tanmateix han desaparegut les edificacions posteriors aixecades per acollir un convent. És admirable la portalada romànica, amb un delicadíssim treball de la pedra.
L’església
Torna a travessar la muralla, per sota del portal del Martí o pel del Vicari i entraràs a la porticada plaça d’Avall o de l’Església, on tenia lloc el mercat del safrà, comerç en mans dels jueus. És la plaça més antiga de la vila i ocupa una part de l’antic cementiri medieval.
L’església parroquial de Santa Maria va ser edificada a partir del segle XIV. Té dos campanars gòtics, un de petit i un altre molt més robust.
Dins i fora es barregen diferents estils, fruit de modificacions efectuades al llarg de més de tres segles. Una de les portes gòtiques aparegué en enderrocar una altra de barroca. També veuràs elements reaprofitats, com uns capitells que fan de pica baptismal, un dels quals mostra un monjo amagat.
Cal parar atenció al retaule gòtic de Sant Llorenç, fet en alabastre. Representa la vida d’aquest màrtir que van rostir en una graella. L’autor, Jordi de Déu, era d’origen grec i al segle XIV va ser comprat a Barcelona com a esclau d’un escultor. Entre moltes altres feines, treballà al panteó de Pere III del monestir de Poblet.
Per acabar, acosta’t a donar un cop d’ull al portal de Santa Coloma o de la Castlania, on començava el camí cap a Montblanc. La casa del damunt era l’habitatge del Carlà, el delegat del senyor feudal a la vila.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Baixa Segarra: tribusdelasegarra.cat
- Santa Coloma de Queralt: stacqueralt.altanet.org
- Dracs keresus: nocionsdeterritori.blogspot.com
- Capella de Santa Magdalena: catalunyamedieval.es
- Font de les Canelles: fontsaigua.wordpress.com
- Vida de Santa Coloma: wikiwand.com
- Creu de la Font: poblesdecatalunya.cat
- Joan de Déu: wikiwand.com
- Santa Maria de Bell-lloc: monestirs.cat
Què veure a prop
- Itinerari per la Conca de Barberà
Reblogged this on Som terra de safrà and commented:
Una magnífica entrada sobre Santa Coloma de Queralt!
Xulíssima aquesta entrada, enhorabona!
Gràcies! Encara n’hi ha més, però ho dosifico 😉