Atlant en edificis de Barcelona.

Amb el món a l’esquena

Figura de l’Atlant en edificis de Barcelona.

Passejant sense rumb m’he fixat amb les mènsules que suporten els balcons d’un edifici anònim al carrer Mallorca. Es tracta de la representació d’Atles, també anomenat Atlant, un personatge de la mitologia grega.

Per començar, Atles era un tità germà de Prometeu (el que va robar el foc als déus i el va donar als humans). Un dia va haver-hi una gran guerra allà dalt dels cels divins. Els Titans, liderats per Atles, es van enfrontar als Olímpics i van perdre.

Seguidament, com a càstig, Zeus el condemnà a carregar amb els pilars que separen la terra dels cels, molt a prop del jardí de les seves filles, les Hespèrides (l’estret de Gibraltar, vaja). En grec, el mot “Atles” significa sostenir.

A continuació, un dia que Perseu anava rondant el jardí per fer alguna malifeta, Atles l’amenaçà dient-li que toqués el dos. Perseu, que venia de tallar el cap de Medusa, l’enfocà als ulls i el convertí en una muntanya de pedra. És el que ara coneixem com a serralada de l’Atles, al Marroc.

Atlant en un balcó del carrer Mallorca de Barcelona
Carrer Mallorca, 564. Barcelona.

El lladre de les pomes

Un altre mite relacionat amb aquest tità, explica que el forçut Hèracles volia robar les pomes que gelosament custodiaven les Hespèrides. Era una de les dotze missions que li encomanaren els déus per purgar la seva culpa. Així doncs, l’heroi demanà a Atles que agafés les pomes i les hi donés. Atles, pensant que l’enganyaria i es deslliuraria de continuar portant el pes, li passà el món al forçut per tal que el sostingués mentre ell anava a collir pomes de l’hort.

En tornar, Hèracles pregà a Atles que si us plau li aguantés un moment el món per tal d’acomodar-lo millor damunt les espatlles. En fer-ho, prengué les pomes i tocà el dos, mentre el babau d’Atles, enganyat, hagué de tornar a sostenir el món.

Atlant en edificis de Barcelona.
Carrer Balmes, 82. Barcelona.

Suport de pedra

Però, com per embolicar més la troca, aquesta mena de columnes masculines reben també el nom de telamó, mot que deriva del llatí i al seu torn, del grec. Sembla que el responsable d’aquesta denominació és Vitruvi, arquitecte i enginyer romà del segle I abans de la nostra era, qui així ho va escriure al seu tractat d’arquitectura. He llegit que en grec la paraula telamó serveix per designar diverses coses que suporten o subjecten.

Per exemple, una cinta de cuir que, cenyida a la cintura, servia per penjar l’espasa. El mateix nom s’empra per a una cinta de tela que antigament s’usava per subjectar els llargs cabells dels herois micènics. Més tard, passà a designar una base de pedra o peanya i d’aquí les columnes amb forma masculina.

I tots aquests significats podrien procedir de la mitologia grega. El guerrer Telamó, rei de Salamina, que intervingué en la guerra de Troia, tenia una mida més que considerable. L’heroi, sovint representat en recipients de ceràmica, el veiem portant cadàvers, com quan s’enfronta tot sol als troians per tal de rescatar el cos d’un company.

L’origen dels mapes

Per acabar, existeix una història paral·lela posterior, que explica que Atles va ser un rei savi de Mauritània que va ser el primer en plasmar el globus celeste i per això se’l representa amb el firmament damunt les espatlles.

Al segle XVI amb la publicació d’un llibre cartogràfic on apareixia aquest personatge a la portada, va començar a donar nom a les representacions terrestres. Curiosament, s’anomena Atles la primera vèrtebra cervical, que sosté el crani.

Finalment, de figures d’Atlant en edificis de Barcelona n’hi ha més a la ciutat. Per exemple, en pots trobar un parell a les portes dels edificis bessons que hi ha fent cantonada al carrer Balmes amb València. Per cert, sembla que d’aquest interessant bloc construit el 1890 ningú en parla.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Mallorca, 564. Barcelona

Saber més

Què veure a prop