Aquarel·la de la plaça Garriga i Bachs al Barri Gòtic.

Ni salvats per la campana

Monument als herois de 1809 de Barcelona.

A grans trets, la Guerra de la Independència, també coneguda com la Guerra del Francès, suposadament es va donar perquè Espanya i França es repartissin Portugal. Però l’espavilat de Napoleó el que realment volia era controlar la Península i les colònies americanes.

Així que el 1808 van entrar per Catalunya i es muntà un sarau que va durar prop de sis anys. Quan les tropes franceses van ocupar Barcelona, uns insurgents van preparar una revolta per sublevar la població. Però algú se’n anà de la llengua i el pla va fer fallida.

Dos joves havien de tocar les campanes de la catedral per avisar tothom de l’èxit, sense saber que l’acció havia fracassat. A més, les campanes havien estat silenciades, així que tampoc van sonar. Finalment els van enxampar amagats als tubs de l’orgue i els van executar juntament amb dos capellans i un militar.

Escultura de Josep Llimona al monument herois del 1809 a la Plaça Garriga i Bachs de Barcelona.

Un monument per entregues

Anys més tard es va voler retre homenatge a aquests personatges i els van fer un panteó al claustre de la catedral. Tot seguit, amb la dictadura de Primo de Rivera es projectà un monument als herois del 1809. L’alcalde Garriga i Bachs, a qui se li dedicà la placeta, va cedir aquest espai.

A continuació es van fer uns bancs i es col·locaren quatre plafons ceràmics on s’explica la història. Els dibuixos estan basats en uns gravats de Bonaventura Planella, un artista i escenògraf del segle XIX.

Monument herois del 1809 de Barcelona. Plafó ceràmic  amb l'execució dels revoltats.

Una obra, diversos autors

S’encarregà a Josep Llimona (que no necessita presentació) una escultura amb els cinc herois -en realitat en van ser més-, però el conjunt es va inaugurar sense aquesta obra, ja que encara estava inacabada.

No va ser fins al 1941 quan es rescatà l’escultura dels magatzems municipals i a més s’encarregà un relleu a Vicenç Navarro, escultor valencià que ha deixat moltes obres a Barcelona (va ser escultor oficial durant la dictadura). El relleu, fet en alabastre, representa dos àngels coronant els herois.

Monument herois del 1809 a la Plaça Garriga i Bachs de Barcelona. Relleu en alabastre de l'escultor Vicenç Navarro.

Pots imaginar que el resultat final s’assembla a un trencaclosques de peces diferents. Una altra vegada que passegis pel barri gòtic, atura’t en aquesta placeta, aparta -si pots- els turistes que mengen gelats asseguts als bancs i observa detingudament aquest racó d’història, tan proper i desconegut.

Aquarel·la de la plaça Garriga i Bachs al Barri Gòtic.
La plaá Garriga i Bachs.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Plaça Garriga i Bachs. Barcelona

Saber més

Què veure a prop