Aquarel·la del claustre de la Casa de l'Ardiaca de Barcelona.

Al palau hi ha rates

La Casa de l’Ardiaca de Barcelona.

Un ardiaca era una mena de secretari general del bisbe. Entre altres tasques, s’encarregava de l’administració de l’església, de gestionar les obres de caritat i de la vigilància del clero. Tenia a càrrec seu un equip d’ajudants anomenats diaques. És a dir, era tot un personatge.

Font del claustre de la Casa de l'Ardiaca de Barcelona, amb un colom bevent.
Prenent la fresca.

Lluís Desplà i Oms va ser ardiaca de la catedral de Barcelona al segle XVI. Com a tal, tenia una residència a prop de la feina, al lloc que havien ocupat els seus predecessors i que ara coneixem amb l’original nom de Casa de l’Ardiaca.

Plafó ceràmic amb un gerro de flors al claustre de la Casa de l'Ardiaca de Barcelona.
Eterna primavera.

Sembla que no li va agradar com era aquesta casa o que necessitava una reforma urgent i per això la va fer transformar en un palau ‘a la romana’ com els que havia vist mentre era a Itàlia, amb motius decoratius d’un renaixement que començava a fer furor per tot Europa.

Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Capitell amb decoracions d'ocells mitològics.
Decoració a la romana.

Una mica pagat d’ell mateix, va plasmar el seu escut a tot arreu.

Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Finestra gòtica amb l'escut de Lluís Desplà i Oms.
Les glamuroses esfinx de l’ardiaca.

Recordant mals temps

En un curiós capitell dalt del pati, hi ha representades 3 rates. La pesta negra arribà a Barcelona a mitjans del segle XIV, després de deixar un rastre de mort per Europa. Dos segles més tard, el funest record encara era viu. D’aquí ve la representació de la causa de l’epidèmia, com una manera de foragitar nous contagis.

Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Capitell amb dues rates o conills, representant la pesta negra.
El contagi omnipresent.

Tanmateix, si segueixes mirant finestres i capitells potser et sembla que hi ha un desgavell d’estils. Efectivament, a finals del segle XIX, en una més que discutible intervenció, van unir aquest palau amb la casa veïna, anomenada del Degà, d’estil renaixentista, fent un poti-poti, d’aquí poso, aquí trec.

Aquarel·la del claustre de la Casa de l'Ardiaca de Barcelona.

Així que veuràs escenes bucòliques barrejades, com una parella d’enamorats o dos pastorets mirant-se.

Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Mènsula en una finestra amb un jove amb la mà al pit.
Ai amor, per a tu és el meu cor!
Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Capitell amb un jove agafant un be.
Pastoret de la muntanya.

Aquest ardiaca, que arribà a president de la Generalitat, era un gran defensor de l’art. Potser per això en una finestra hi ha dos angelets que sostenen un escut amb la representació de les arts: escultura, música, pintura.

Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Finestra gòtica amb un escut representant les arts.
Admiració per l’art.

També hi ha un escut amb la idea del progrès industrial del segle XIX i que difícilment podria ser gòtic. Però de moment no tinc més dades d’informació. Així que ens quedarem amb l’anècdota.

Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Escut en una finestra amb la representació de la indústria.
Indústria post-medieval.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Santa Llúcia, 1. Barcelona

Saber més

Què veure a prop