Aquarel·la amb una vista del parc del Santuari de la Misericòrdia.

Indústria i devoció

Tercer itinerari per Canet de Mar (Maresme).

Per començar aquest darrer itinerari ens plantem a la riera Buscarons, cantonada amb carrer Abell, on veuràs la casa Alsina i Roig, un indiano que va fer fortuna a ultramar. L’habitatge, que no conserva del tot el disseny original modernista d’Eduard Ferrés, va ser més tard la residència d’Isidre Jover, un industrial que després veuràs quina fàbrica tenia.

Tercer itinerari per Canet de Mar. balcó modernista de la casa Alsina Roig projectada per Eduard Ferrés.
Balcó de la casa Alsina i Roig.

A continuació ves cap al mercat, una cantonada més amunt. L’ubicació va comportar una baralla entre comerciants, ja que cada un el volia a prop seu, fins que l’alcalde va dir prou i es van fer votacions el 1933. Aquestes votacions són històriques, ja que va ser aquí on, per primera vegada en tot l’Estat, les dones van exercir el dret de vot.

Projectat per Pere Domènech (el fill de Lluís Domènech i Montaner), ja comença a entrar dins d’un sobri estil noucentista. L’exterior, com que no és monumental ni de proporcions exagerades, s’integra bé dins la trama urbana.

Finestres del mercat de Canet de Mar, edifici noucentista projectat per Pere Domènech.
El mercat.

L’interior sorprèn per doble alçada del sostre. Fixa’t en la sanefa que envolta les parets, amb els queviures típics d’un mercat. Tot i que ningú en parla, observa els acolorits vitralls damunt les quatre portes, amb diferents tipologies d’aliments. Desconec la data quan van ser fets.

Vitralls del mercat de Canet de Mar, edifici noucentista projectat per Pere Domènech.
Fruites i verdures al finestral.

A més, cada porta llueix el perfil que recorda al drac de l’Ateneu Canetenc o el del restaurant El Santuari, que veuràs aviat. Cal deduir que, en realitat, es tracta del gos que apareix a l’escut de la vila. Recorda que en aquest cas és una arma parlant, ja que el so del mot “ca” -gos- recorda el nom del municipi.

Tercer itinerari per Canet de Mar. Maresme. Reixa a l'entrada del mercat.
El gos del mercat.

Entre fàbriques

Seguidament, uns metres amunt hi ha l’abandonada fàbrica Jover. Coneguda popularment com els Quirretes, els germans Serra van instal·lar aquí una indústria tèxtil a finals del XX. Més tard engrandiren el negoci i el projecte de la nau modernista va anar càrrec de Lluís Domènech i Montaner. L’empresa va funcionar fins al 1985, en què arribà a tenir més d’un miler de treballadors.

Mosaic modernista amb el nom de la fàbrica tèxtil Isidre Jover projectada per Lluís Domènech i Montaner.
El segell de la fàbrica.

Projectat per Domènech i Montaner, el passeig de la Misericòrdia havia d’arribar fins a la costa, però l’elevat cost de les expropiacions el van escurçar fins als 500 metres que tens al davant. La font, de Josep Puig i Cadafalch, va ser enderrocada als anys 60 i reconstruïda vint anys més tard.

Font modernista projectada per Josep Puig i Cadafalch al passeig de la Misericòrdia de Canet de Mar.
Dóna gust fer un glop.

Donant la volta pel Torrent dels Lledoners podràs veure, la fàbrica tèxtil Carbonell Reverter, projectada també per Puig i Cadafalch. Hi havia una gran xemeneia, motiu pel qual tothom ho coneixia com ‘Vapor Nou‘. Una explosió la va fer desaparèixer i les remodelacions dels anys 60 eliminaren una part de l’arquitectura original.

Façana de la fàbrica tèxtil Carbonell Reverter o Vapor Nou, projectada per Puig i Cadafalch a Canet de Mar.
Passat de l’esplendor industrial.

A mig passeig fes una aturada per veure una de les primeres biblioteques creades a Catalunya a principis del XX, segons l’innovador projecte d’Eugeni d’Ors. L’arquitecte noucentista Lluís Planas va ser també autor d’altres biblioteques, sempre amb un mateix estil i plantejament i, curiosament, allunyades del centre de les poblacions. Originalment, l’edifici tenia dues torres circulars a la part superior que foren eliminades els anys seixanta quan s’afegí un auditori.

Fanal a l'entrada de la biblioteca noucentista de Canet de Mar projectada per Lluís Planas.
Llum cultural.

Tot seguit, davant s’aixeca Can Carbonell, una de les poques cases d’estiueig construïdes en aquest passeig que es conserven. Sense qui ningú es posi d’acord amb qui és l’autor, sí que queda clar que es tracta de la primera d’estil modernista del passeig. Pertanyia als Flor, una família de mariners.

Reixa modernista de ferro forjat de Can Carbonell. Tercer itinerari per Canet de Mar. Maresme.
Forja a Can Carbonell.

El tram final de la ruta

Per acabar, arriba’t fins al santuari de la Misericòrdia, que va ser el primer lloc de culte de la vila. Quan el temple parroquial es traslladà més al centre, aquí perdurà la devoció a la Mare de Déu. Tanmateix al segle XIX es decidí la construcció d’un nou temple d’estil neogòtic que es va poder acabar amb les aportacions dels canetencs d’ultramar.

Detall de la portalada neogòtica del santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar.
Perspectiva neogòtica.

Davant hi ha una font. Segons explica una inscripció, fou restaurada el 1766 gràcies als diners d’un tal Marcel·lí Sans.

Tercer itinerari per Canet de Mar. Maresme.  Placa de 1766 a la font davant el santuari de la Misericòrdia.
Em van restaurar gràcies al Marcel·lí.

A la dreta de la capella hi ha un dels pocs parcs públics modernistes de Catalunya. L’absolut estat de deixadesa fa difícil percebre la seva singularitat.

L’afluència de visitants al santuari va plantejar la necessitat d’un espai per acollir-los. Per evitar l’expropiació de la llei de desamortització, els terrenys es posaren a nom dels administradors, no de l’església. Així doncs, s’enjardinà el recinte amb vegetació autòctona i es col·locaren bancs i elements decoratius.

Aquarel·la amb una vista del parc del Santuari de la Misericòrdia.
Parc de la Misericòrdia.

S’encarregà a Josep Puig i Cadafalch la realització de quinze fites, representant els misteris del rosari, però finalment se’n feren només dos.

Creu modernista projectada per Josep Puig i Cadafalch al santuari de la Misericòrdia.
La marca d’un espai sagrat.

Finalment, el mateix arquitecte va projectar un hotel pels visitants, que encara llueix amb tota la seva esplendor. Actualment és un restaurant, on pots menjar o prendre un refresc mentre contemples el paisatge.

Hotel projectat per Josep Puig i Cadafalch a Canet de Mar.
Un hotel d’aire medieval.

I fins aquí aquest tercer itinerari per Canet de Mar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop