El llegat de Pau Gil i Serra.
Quan passo pel davant de l’Hospital de Sant Pau, sempre descobreixo un nou detall. Avui m’he fixat amb la lletra G, situada estratègicament en diferents punts, així com la paraula Gil.
El financer solter
Pau Gil i Serra era un banquer barceloní forrat fins al cap. Quan va morir a finals del XIX, va llegar una fortuna perquè l’hospital fos construït segons les seves condicions. Una d’elles era que havia de dur el seu nom. La humilitat no era el seu fort.
Fill d’un banquer i d’una baronessa, en Pau nasqué a Barcelona el 1816. A disset anys marxà a París on romandria la resta de la seva vida. Venint del pare que tenia, sembla lògic que també es dediqués a les finances, juntament amb el seu germà Pere, fundador de la Banca Gil. En morir el germà, en Pau es feu càrrec del negoci i més tard heretaria una lucrativa flota de vint-i-vuit vaixells que tenia el seu pare.
Però mai contragué matrimoni i morí solet a París quan tenia vuitanta anys. Al darrer moment degué sentir enyorança de la seva terra i demanà ser enterrat a Barcelona. Així mateix, al testament també manà liquidar la banca i destinar la meitat de l’import a la construcció d’un hospital a la seva ciutat per assistir les persones sense recursos.
Un hospital amb dos noms
Tot i això, la institució acabà duent també el nom de l’antic establiment al barri antic, a més del donant. Per això es diu Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, malgrat que popularment obviem la primera part. La veritat, tot sigui dit, és que la ciutat necessitava urgentment un nou recinte hospitalari. El vell hospital situat al Raval, ja no podia crèixer més i estava en unes condicions que feien difícil la continuitat.
Així doncs, les condicions del senyor Gil van ser acceptades ràpidament, ja que no hi havia més remei. No obstant això, a mida que les obres avançaven, els administradors de l’hospital anàven fent canvis que els marmessors -els responsables de fer complir el testament- no sempre veien amb bons ulls. Tot i això, el 1912 els edificis ja estaven a punt per a ser utilitzats.
Pedreta a pedreta
El 1902 Lluís Domènech i Montaner començava una obra que duraria onze anys de la qual sorgirien tretze edificis tan extraordinaria que esdevindrien Patrimoni de la Humanitat. A la façana exterior hi ha setze panells amb mosaics dibuixats per Francesc Labarta i Planas que narren la història de l’hospital des del seu inici al segle IX. Tres d’aquests panells recullen el fet del testament del senyor Gil.
Labarta fou un pintor i dibuixant qui estudià a la Llotja de Barcelona amb professors rellevants. Més tard fundaria una associació artística juntament amb altres artistes, com Xavier Nogués. Col·laborà amb diverses publicacions satíriques i arribà a professor de l’Escola d’Arts i Oficis i catedràtic de l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi.
Mario Maragliano fou l’encarregat de convertir els dibuixos en els delicadíssims mosaics plens de detalls. El 1884 aquest jove genovès obrí a Barcelona un taller on introduí la tècnica del mosaic modern. Devia ser molt bo ja que va rebre encàrrecs d’arquitectes de la talla de Domènech i Montaner, Gaudí i Puig i Cadafalch. Seus són també els mosaics de la cripta de la Sagrada Família, així com molts dels que hi ha a la Casa Amatller o el Palau de la Música de Barcelona.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Sant Antoni Maria Claret, 167. Barcelona
Saber més
- El llegat de Pau Gil: desantacreuasantpau.blogspot.com
- Pau Gil i Serra: wikiwand.com
- Els mosaics: wikiwand.com
- L’hospital: wikiwand.com
A Sant Pau pots trobar molts motius per fotografiar i mirar de donar-nos a coneixer moltes coses i histories…
Salutacions
Ho tinc pendent. Fa temps vaig fer una visita, però la part principal encara no es podia veure. Hi tornaré!
molt interessant! en anys passats, la meva feina tenia a veure amb l’àmbit mèdic i sovint anava per Sant Pau. Mai hagués tret l’entrellat d’aquesta lletra tan repetida!
Els edificis modernistes són plens d’enigmes que ens passen desapercebuts entre tanta floritura.