Enrajolant parets (part 1)

La ceràmica als carrers de Màlaga.

3.000 anys abans de Crist, que no són pocs, a Egipte i Mesopotàmia se les empescaren per inventar la rajola esmaltada. Grecs i romans va obviar aquest material, fins que al segle IX dC els perses van reactivar el seu ús i els àrabs el van escampar arreu del seu territori.

Andalusia ha mantingut i perfeccionat una gran tradició rajolaire, amb un enfocament especialment religiós. Cal diferenciar entre les rajoles amb un disseny que es repeteix i els plafons ceràmics representant una escena o un personatge.

Quan aneu a Màlaga, observeu les infinites mostres que trobareu als carrers. N’hi ha de totes les èpoques i, encara que potser la temàtica religiosa no sigui la que més us emocioni, paga la pena contemplar-los amb tranquil·litat.

El castell

Comencem pel punt més alt de la ciutat: el castell de Gibralfaro . Habitat ja pels fenicis, va ser un rei musulmà qui convertí aquest indret en fortalesa inexpugnable -inclús pels turistes actuals-. El nom prové de Jabal-Faruk, que vol dir muntanya del far, ja que n’hi havia un aquí.

A part de les impressionants muralles, queda poca cosa, però encara veiem vestigis de ceràmica. Els discrets mosaics geomètrics que decoren alguna cúpula, amaguen un complex treball per tallar i ajustar les peces, com un trencaclosques. La tècnica es va simplificar més tard fent rajoles quadrades.

Sostre amb mosaic geomètric al castell de Gibralfaro. Ceràmica als carrers de Màlaga

L’Alcazaba és un dels monuments imprescindibles de Màlaga. Aquesta fortificació urbana va ser construïda al segle VIII per l’emir Abderrahman I -sí, ho sé, hem de fer un repàs a la història d’EGB-. Però si sembla un palau! Cal tenir en compte que, a més de les competències militars, també tenia funcions administratives i fins i tot residencials, ja que hi vivia el governador.

No és l’objectiu d’aquest article, però cal observar de prop les filigranes fetes amb guix. Ens fixarem també en l’ús pràctic que li van donar a la ceràmica, concretament amb les teules vidriades que fan de gàrgoles.

Ceràmica vidriada a la teulada de l'Alcazaba de Màlaga.

Malgrat rep el nom de teula àrab, aquest element el van inventar els grecs, el van perfeccionar els romans i van ser els musulmans qui l’introduïren a la península.

Teulada de l'Alcazaba de Màlaga.

Art al parc

El Parque de Málaga és un jardí tropical construït a finals del segle XIX en uns terrenys guanyats al mar. Va ser ideat per l’industrial i aristòcrata Manuel Domingo Larios -apreneu aquest nom que trobareu repetidament per la ciutat-.

A la zona central, trobem la Glorieta de las Provincias. Aquest espai circular projectat el 1922 per l’arquitecte municipal Daniel Rubio, té uns llargs bancs decorats amb ceràmica molt variada que em pregunto si serà tota de la mateixa època.

Fris enrajolat a la Glorieta de las Provincias al Parque de Málaga.

Per una banda trobem escuts de diversos municipis de la província. Al centre hi ha el de Màlaga, amb un munt de títols concedits en relació a diversos fets que involucraren la ciutat amb la Corona: al segle XV els Reis Catòlics l’anomenaren Noble; Felip IV al segle XVII, Leal; Felip V al segle XVIII, Ilustre; etc.

Escut de Málaga a la Glorieta de las Provincias.

També hi ha representats vestuaris regionals, personatges històrics i animals, en una barreja de motius i estils difícil d’assimilar.

Rajola amb una llebre a la Glorieta de las Provincias de Màlaga

Molt a prop s’hi van construir dues fonts, representant noies. Aquestes escultures de bronze, són obra d’Antoine Durenne, escultor francès del segle XIX, autor també de la font de les Tres Gràcies a la plaça Reial de Barcelona. La bassa està decorada amb rajola sevillana, amb cares de personatges, clàssics i populars.

Detall enrajolat d'una font del Parque de Málaga.

Pel centre

Seguim descobrint ceràmica als carrers de Màlaga. Pugem al carrer Granada per veure uns plafons ceràmics. Un d’ells representa la verge del Rosari, realitzat el 2010 pel ceramista malagueny Pablo Romero Boldt, autor de molts retaules ceràmics que trobareu pels carrers.

No us sorprengueu que moltes d’aquestes obres són de recent creació. A diferència de Sevilla o València, aquesta ciutat no ha tingut massa tradició ceramista. És ara que ha revifat la passió per aquests plafons, que fins i tot es beneeixen.

Ceràmica als carrers de Màlaga. Plafó  que representa Nuestra Señora del Rosario.

Al mateix carrer trobem l’establiment més famós de la ciutat: El Pimpi. El local, que ha sabut adaptar-se als nous temps, ocupa un casalot del segle XVIII. El nom recorda un personatge popular de la ciutat que ajudava la gent que arribava al port. A més de la decoració original de l’habitatge, trobareu mil detalls que cal veure de prop.

Balcó enreixat i cobert de testos amb geranis.

Com que avui parlem de ceràmica, pararem atenció una interessant decoració de rajoles en relleu, representant estampes típiques andaluses. Està signada per Hnos. Morillo, una prestigiosa terrisseria familiar malaguenya.

Rajoles de temàtic folclòrica al restaurant El Pimpi de Màlaga.

Una mica més amunt tenim el carrer Santiago, amb una senzilla rajola que porta el nom escrit segons la grafia antiga.

Ceràmica als carrers de Màlaga. Placa de la Calle de Santiago.

Damunt la mesquita

Aquí mateix podeu veure l’església de Santiago Apóstol. Després de la reconquesta contra els musulmans el 1487, aquesta va ser la primera de les quatre parròquies que els Reis Catòlics van aixecar estratègicament, damunt antigues mesquites. Es van conservar alguns elements de la mesquita, com la porta d’accés -que actualment es troba tapiada-, feta amb maó i ceràmica vitrificada amb forma d’estrelles.

Observeu de prop la perfecció dels encaixos, on cada color és una peça feta i cuita separadament. Fixeu-vos que el disseny de la part dreta de l’arc és diferent del de l’esquerra.

Ceràmica als carrers de Màlaga. Mosaic a mossàrab a l'església de Santiago Apòstol.

No us perdeu la segona part, on descobrirem més mostres de ceràmica als carrers de Màlaga.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Itineraris per Màlaga

Altres articles sobre rajoles

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).