Aquarel·la amb una vista del Conventet de Pedralbes.

Pedres errants

El Conventet del Monestir de Pedralbes.

A Besalú probablement hauràs vist una església dalt d’un turó al mig de la vila. És la canònica de Santa Maria. Però, vagis per on vagis mai pots arribar. Encara és de propietat privada.

Timpà romànic de Santa Maria de Besalú amb Déu envoltat dels tetramorfs.

Primer havia estat la capella del desaparegut castell. Quan al segle XI Besalú va tenir bisbat propi, el temple s’amplià amb noves dependències i capelles. Però el bisbat va durar menys que un caramel a la porta de l’escola.

Aquarel·la amb una vista del Conventet de Pedralbes.

Més endavant el recinte va viure una altra bona temporada amb noves reformes. Al segle XVI el papa Climent VIII li va treure galons i la va deixar en col·legiata, que tampoc era mala cosa. Però el cop de gràcia li va venir per la desamortització del segle XIX, quan l’estat lliberal va expropiar els béns de l’Església.

Detall de la porta del Conventet del Monestir de Pedralbes

Espoliació imparable

Els traficants d’obres d’art es fregaren les mans, ja que tenien la porta oberta per fer negoci, comprant i venent retaules, escultures, capitells i qualsevol cosa que se’ls posés a l’abast.

Capitell romànic de Santa Maria de Besalú. El Conventet del Monestir de Pedralbes

Així, aquest temple, ja de per si molt malmès, va ser espoliat de tal manera que pràcticament no queda res. Moltes obres van desaparèixer a mans privades. Les peces que van tenir sort, van anar a parar als museus. D’altres van tenir una segona vida. Com les que ara trobem al Conventet de Pedralbes, a Barcelona.

Antiga placa que indicava la demarcació del districte de Sarrià.

Al segle XIV s’instal·laren uns quants frares per donar ‘assistència espiritual’ a les monges del monestir, que al seu torn, els mantenien -bon negoci, no creus?-. La façana de l’edifici era molt més senzilla de l’actual.

Alguna desavinença entre els monjos i també el fet que el Conventet fos ocupat per l’exèrcit, va fer que l’edifici s’anés degradant, fins que el bisbat va decidir vendre’l a un propietari privat.

Capitells de l'antiga portalada de Santa Maria de Besalú a Barcelona

Una casa, molts propietaris

He trobat un ball de rams entre la cronologia dels propietaris privats i les successives restauracions. Alguna cosa no em quadra, així que ho explicaré breument.

Enric Sagnier el va remodelar el 1920, com un palauet italià, però no sé per a qui. Va aconseguir un bon lot de peces extretes de Santa Maria de Besalú i les va incorporar principalment a la façana. Sagnier, gran enamorat de l’art medieval, va ser un prolífic arquitecte del qual coneixeràs a Barcelona el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo i la seu de la Caixa de Pensions.

Paret amb balcó i esgrafiats decoratius. El Conventet del Monestir de Pedralbes

Antoni Batlló el va comprar el 1942. Intueixo que pertanyia a la família d’empresaris (els de la Casa Batlló, us sona?).

Més endavant el va comprar Francisco Godia (1968 o 1971), pilot de Fórmula 1 qui va reunir aquí una destacable col·lecció d’art només visible per a uns pocs privilegiats.

Esgrafiat geomètric. El Conventet del Monestir de Pedralbes

No et perdis el proper article on veuràs de prop els curiosos capitells romànics amb la figura d’un atlant al Conventet del Monestir de Pedralbes.

Capitell romànic de Santa Maria de Besalú.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Baixada del Monestir, 6. Barcelona

Saber més

Què veure a prop