Atlants al Conventet de Pedralbes.
En un altre article hem vist el Conventet de Pedralbes. Dels diversos elements romànics espoliats, procedents de la canònica de Santa Maria de Besalú, només m’aturaré amb un tipus de capitell que es repeteix quasi obsessivament. Es tracta de la figura de l’atlant, un personatge aparentment poc vinculat al cristianisme.
Si vas al MNAC, trobaràs alguns capitells més de la mateixa procedència i amb el mateix motiu.
A Santa Maria de Colomers, hi ha un capitell que, entre d’altres figures, presenta un personatge similar: un home dempeus, vestit amb una túnica, agafa amb les mans unes tiges vegetals que s’enrotllen als extrems. Amb el cap sembla sostenir la part superior del capitell.
Un rebel contra els déus
En primer lloc, Atles era un tità, germà de Prometeu (el que va robar el foc als déus i el va donar als humans). Un dia va haver-hi una gran guerra allà dalt dels cels divins. Els Titans, liderats per Atles, es van enfrontar als Olímpics i van perdre. Com a càstig, Zeus el condemnà a carregar amb els pilars que separen la terra dels cels, molt a prop del jardí de les seves filles, les Hespèrides (l’estret de Gibraltar, vaja).
L’atlant el podem trobar representat de diverses maneres. De vegades el veiem ajupit amb l’esquena encorbada. D’altres, agafa amb força un element com a mostra de la seva força. Són diverses interpretacions del mite grec, que va passar al món llatí i posteriorment convenientment adaptat pel cristianisme com a exemple moral.
Molts significats
Què signifiquen aquests atlants al Conventet de Pedralbes? És difícil donar una explicació exacta, ja que la figura de l’atlant es pot confondre amb la d’un orant amb les mans aixecades.
Però el que resulta curiós és trobar-lo a partir del segle XI a tot arreu on el romànic va deixar la seva petjada. Els més propers que podeu veure són a Sant Pere Galligants, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve d’en Bas o la catedral de Tarragona.
Hi ha qui diu que representa la lluita de l’ésser humà contra les forces del mal, probablement representades amb la forma d’aus rapinyaires.
Per altra banda, de vegades es va utilitzar per a representar els musulmans presoners de guerra, fent-los suportar el pes del temple cristià. Seria el cas de l’església francesa d’Oloron-Sainte-Marie.
Com que té els peus nus i el cap o les mans tocant sostre, pot ser un enllaç entre el món celeste i el terrestre.
I les àligues?
Segons Homer, aquesta au porta bon presagi, per la seva fortalesa i perquè vola als cims més alts. Té molt bona vista per identificar la seva presa.
Antigament hi havia la creença que, quan envellia, podia renovar les plomes. Per això es convertí en símbol de la resurrecció i de la renovació pel baptisme. El rei David diu que “La teva joventut es renovarà com la de l’àliga” (Salm 103:5).
Hi ha un munt de creences medievals, que s’ho fan venir bé per dotar l’àliga de qualitats relacionades amb Crist, el cel i el Judici Final.
Però no oblidem que és una au rapinyaire, que ben bé pot simbolitzar les forces del mal, atribut molt estès a l’edat mitjana.
Atlants i àligues, tot plegat pot tractar-se d’una imatge que expressa dualitat i contraposició: el món terrenal i el celestial, el bé i el mal, l’humà i el diví.
Però normalment els capitells no es poden interpretar aïlladament. Caldria veure on i com estaven originalment posicionats quan encara formaven part de Santa Maria de Besalú.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Baixada del Monestir, 6. Barcelona
Saber més
- El Conventet
- Atlant: Léxico de símbolos, per O. Beigbeder (pàg. 73)
- Atlante, per F. de Asís García
- S.M. de Colomers, per M. T. Matas i M. Ll. Rodríguez
- Ritus infidelium, per J. Martínez i J. Victor Tolan (pàg. 126)
- El atlante en el arte románico, per F. Galván Freile
- Altres capitells al MNAC: museunacional.cat
- Àliga: museunacional.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: