La muntanya embruixada

La muntanya embruixada

La Cova de les Encantades al Montcabrer (Cabrils).

Què tindran les coves que ens atreuen tant? És un espai fosc i profund del qual no saps si et sortirà un ós, un sonat o trepitjaràs una cagarada. Des dels temps de les puces que les cavitats naturals s’han utilitzat per viure, amagar-se o practicar rituals màgics.

Hi ha qui diu que representen l’úter matern i per això són un bon lloc per invocar la mare terra. Doncs bé, vint-i-sis segles abans que tu i jo sortíssim de l’úter matern, els ibers del Maresme ja van utilitzar una petita cova al Montcabrer (Cabrils), habitada des del neolític.

Pal indicador a la Cova de les Encantades del Montcabrer. Cabrils.

Probablement perquè per pujar-hi cal déu i ajut, la destinaren només a lloc de culte, més que no pas per viure. Les excavacions arqueològiques així ho semblen demostrar. Això sí, les vistes són impagables.

Panoràmica de la costa del Maresme, des del Montcabrer.

La mitologia

Una de les troballes va ser un peveter que pot representar, entre d’altres, el cap de Demèter, filla de Cronos, qui la va devorar només néixer. Ja veieu que la pobra no va començar amb bon peu.

Els ibers van assimilar dels grecs el culte a Demèter, la deessa responsable de l’agricultura i dels cereals. Aquesta senyora va fer que la terra deixés de donar fruits fins que el déu dels morts li retornés la filla. Al final, van arribar a un acord: sis mesos estaria amb el raptor -l’hivern, la mort- i sis més amb la mare, que és quan la terra torna a fructificar.

Cim del Montcabrer amb la creu.

Fruits divins

Demèter ensenyà a la humanitat com sembrar, llaurar i recol·lectar. Va ser molt popular entre la gent del camp, qui li ofrenava porcs, animal que destruïa les collites. El seu culte sempre va estar molt relacionat amb la terra que donava fruits. Però també, com a mare, va estar molt relacionat amb la seva filla Proserpina, l’única que tornà de l’inframón on Hades la tenia raptada.

Segles més tard, sembla que els ibers es cansaren de trencar-se les cames per pujar a un lloc tan difícil i van traslladar el culte a Can Modolell, a Cabrera de Mar, on ja es venerava Mitra, déu del sol i la llum entre els perses.

Interior de la Cova de les Encantades del Montcabrer. Cabrils.

Mil i una llegendes

Les coves conviden a pensar en màgia i coses fosques. Opino que no hi ha cavitat que no tingui la seva llegenda. I la que trobem al Montcabrer, tampoc és una excepció. Bruixes, nimfes i fades han donat peu a mil històries sense cap fonament, sovint creades amb fins moralitzants, des del punt de vista cristià.

Una d’elles fa referència a Ulrich, senyor feudal de Burriac a qui una bella dona va cegar d’amor perquè deixés d’estar la defensa del territori contra els musulmans. Però al final el cavaller li clavarà una daga i, com a expiació, es farà sacerdot. Apa.

Panoràmica de la costa des de l'interior de La Cova de les Encantades del Montcabrer. Cabrils.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop