Una obra de Lluís Terricabres a Mataró.
Mataró és un pou de sorpreses. Sempre hi ha alguna cosa a descobrir. Tot i haver-lo vist mil vegades no ha estat fins ara que m’he aturat davant un plafó escultòric al carrer Jaume Ibran.
Elaborat amb plaques metàl·liques, engranatges, minerals i peces de vidre, el conjunt ens fa venir a la memòria la industrialització i, si ens hi posem, també el mar i els vaixells. L’únic element reconeixible és un gran sol que, com Aton, el déu egipci, sembla estendre els seus raigs damunt l’horitzó.
Va ser creada el 1966 per Lluís Terricabres i Molera, un polifacètic personatge amb una sorprenent vida.
Una joventut difícil
En ‘Terri’ com se’l coneixia, va néixer a Manlleu, però de ben petit va anar amb la família a viure a Mataró. Va abandonar els estudis per ajudar la seva família. Va entrar a treballar a una important foneria on coneixerà, a més de l’ofici de manyà, les implicacions polítiques catalanistes dels seus companys de feina.
Més tard comença a interessar-se per la literatura, el teatre i el cinema. El 1937 és cridat al front i fet presoner per l’exèrcit nacional i va anar de camp en camp de concentració i finalment empresonat a la Model de Barcelona. A continuació el van condemnar a durs treballs a l’Àfrica.
Agitador cultural
Quan tenia 27 anys torna a Mataró i reinicia la seva feina a la foneria. Però els caps de setmana es dedica a la cultura. Forma part d’un equip de cinema on fa d’actor i guionista. Assisteix a tertúlies literàries i musicals i d’aquesta manera coneix la flor i nata de tots els àmbits culturals.
El 1949 inaugura El Racó, un espai per on durant vint-i-nou anys va passar una llarga llista d’intel·lectuals catalans. Tot un mèrit tenint en compte que eren els anys foscos de la dictadura.
Com veieu, en Terri va ser tot un personatge digne d’admiració.
Encara hi ha més
Serà la casualitat -o no- que el plafó escultòric d’en Terri es troba al carrer d’en Jaume Ibran, un altre revolucionari personatge nascut un segle abans, durant les famoses guerres carlines.
Amb només vint-i-quatre anys, aquest jove simpatitzant amb el liberalisme progressista, va capitanejar un grup conegut com ‘la Ronda de l’Ibran’. Aquests voluntaris armats feien rondes nocturnes per detectar les partides de carlins de la comarca.
El 1975 va morir en un enfrontament a Breda i va ser enterrat amb honors d’heroi.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Jaume Ibran, 1. Mataró
Saber més
- El plafó escultòric: tdrescultures.blogspot.com
- Lluís Terricabres: L’home dels dissabtes, per M. Cuyàs
- Jaume Ibran: aliesmataro.blogspot.com
- Recuperació secular de la memòria, per R. Reixach
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: