Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

La festa és sota la teulada (I)

Vet aquí una vegada, hi hagué una fosca etapa de la història en què tothom tenia por a alguna cosa. Por al desconegut, a les invasions, a la pesta, als terratrèmols, al senyor feudal, a l’església i a l’infern. Com passa actualment, la por servia per garantir el poder, així que era bo alimentar-la convenientment per tenir a tothom ben agafat pels dallonses.

Cadascú ho representava a la seva manera: símbols pagans a les portes per espantar bruixes, animals ferotges per protegir les esglésies, éssers fantàstics per alliçonar el respectable… Tant era la procedència: dracs del llunyà orient, monstres mesopotàmics, déus de la mitologia grega, herois romans o símbols màgics celtes. Tot servia.

L’església de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) és un excel·lent exemple per analitzar la iconografia medieval. No parlaré de l’edifici perquè les xarxes en van plenes … Tot i que la majoria de pàgines semblen haver-se copiat els continguts les unes a les altres, sense canviar una coma.

Planteu-vos davant del temple i aixequeu el cap fins que les cervicals us petin. Aquelles pedres que hi ha sota les teules, que semblen voler aguantar el sostre, porten l’estrany nom de permòdols. De vegades també en diuen mènsules. En aquest cas no sostenen res. Són elements decoratius. Només decoratius? Anem a veure uns quants de més a prop.

Vagi per endavant que jo no sóc cap entés. Per molt que he intentat documentar aquestes explicacions, poden haver afirmacions inexactes.

Sant Martí Sarroca. Església, Romànic. Alt Penedès. Permòdols. Mènsules

La cabra, els contorsionistes i el músic.

Al segle IV Pacià, bisbe de Barcelona, va criticar durament una festa pagana en què homes i dones ballaven disfressats de cérvols o cabres. La celebració acabava, ja us podeu imaginar, en una orgia popular. Per tant, no és estrany trobar animals amb banyes, com una crítica als excessos de la carn.

En aquells temps era habitual que acròbates, malabaristes, músics i contorsionistes anessin de poble en poble, entretenint els vilatans com a mitjà de subsistència.

L’església no veia amb bons ulls a qui distreia els fidels de la fe. Sant Agustí va escriure diverses vegades contra ells i els identificava amb el maligne per les seves ‘criticables’ accions. Doncs aquí els teniu, fent contorsions sota la teulada, amb un músic que anima la festa.

Per què un músic? La música festiva s’associava també amb la luxúria, ja que incitava a pecar. En aquella època, qualsevol cosa que pogués llunyanament despistar el fidel, era condemnat sense que ningú ho qüestionés.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

Carnestoltes a la romana.

Unes quantes mènsules presenten unes carotes rialleres, d’ulls desorbitats. La tradició eclesiàstica denunciava reiteradament l’ús de màscares, que identificava amb una intervenció del dimoni. Es considerava un falsejament de la veritat. I ja se sap que la mentida és també un pecat, que pot arribar a ser molt greu. A més, era com alterar l’aspecte que Déu havia donat als humans. El mateix passava amb el maquillatge, molt criticat per l’església.

Per què posar aquestes representacions pecaminoses en un temple? En realitat eren com advertències moralitzants. Però fixeu-vos que estan ben lluny de la vista i al defora, no a dins del temple que és el lloc sagrat.

També existeix la teoria que l’església va permetre aquestes representacions que tant criticava per intentat ‘normalitzar’ la situació, potser per demostrar que a la casa de Déu tothom té cabuda. Però tot són teories.

Aquestes formes i cares monstruoses i bestials, que, de cap manera apareixen a les Escriptures, representen el Mal -així amb majúscules-. Aquest món aterridor servia per alertar el fidel de tot el que li pot passar si no segueix fil per randa els preceptes de l’església.

Molts d’aquests vicis es troben en antics escrits musulmans, que després van servir d’inspiració per a la iconografia cristiana. Per aquesta raó hi ha qui afirma que es tractava de crítiques molt directes als enemics del cristianisme. Durant la Reconquesta es generalitza la concepció de l’Islam com de perversió, distorsionada pels cristians amb finalitats propagandístiques.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

Una animalada.

Sense cap ordre aparent, també apareixen alguns animals. Ja hem vist el significat de les bèsties amb astes, relacionades amb els excessos de la carn, però el bestiari medieval atorgava característiques a cada animal. Alguns eren bons, d’altres dolents i n’hi havia que no es posaven d’acord i tant podien servir per representar Déu com el dimoni.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

És possible que hi hagi una lectura conjunta, és a dir, que diverses mènsules poden il·lustrar una faula moralitzant. En aquells temps es coneixien prou bé les obres d’Esop, potser fins i tot escampades pels artistes nòmades.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

Algun cap el podríem identificar amb una rata. Aquest rosegador va ser un veritable malson pels pobladors del món medieval per escampar temibles malalties. Com que molt a prop hi ha un altre que també sembla una rata i al seu costat una màscara pot recordar un gat -una mica humanitzat-, vés a saber si no es tractarà de la faula de les rates i el gat, qui es va fer el mort per atrapar-les.

Sant Martí Sarroca. Alt Penedès. Permòdol. Mènsula. Romànic. Bestiari

Però encara hi ha molt més per veure. No us perdeu la segona part on seguirem desxifrant altres imatges ben curioses.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avda. del Castell. Sant Martí Sarroca

Saber més:

Què veure a prop: