Ajaccio. Còrsega. França

Set de poder

Quan visites Còrsega i molt especialment Ajaccio -Aiacciu en cors-, et sorprèn l’obsessiva passió per Napoleó. Carrers amb el seu nom, aquí va néixer, aquí va ser batejat, aquí s’hi va estar una nit, … Estàtues, museus, desfilades, plaques recordatori, logotips, noms de restaurants.

Ajaccio. Còrsega. França

La catedral està dedicada a l’Assumpció.

Tot et recorda que aquesta va ser la terra que va veure néixer l’emperador que va afrancesar el seu nom italià, tot i sentir repulsa pels francesos. Però el poder és poderós.

Ajaccio. Còrsega. França

L’escut dels Buonaparte.

Certament, Napoleó va ser tot un personatge, un gran estrateg militar que a més, tenia un cert refinament culte. Però no oblidem que va deixar una bona estesa de morts amb la seva ànsia de poder, que el va convertir en un dirigent -dictador?- que feia i desfeia a la seva voluntat, fins al punt d’autocoronar-se. Tampoc va dubtar en aprofitar el seu pas per casa nostra per intentar conquerir-la i, com que no va poder, doncs la va arrasar.

Ajaccio. Còrsega. França

La ciutadella encara té un ús militar.

Després t’adones que el que realment interessa és el vessant comercial. Samarretes, llibres, gots, clauers, records de tota mena, … Tot és bo si serveix perquè els turistes fem despesa.

Ajaccio. Còrsega. França

Llums i ombres d’una polèmica personalitat.

Aquesta ciutat, disputada entre d’altres per pisans, genovesos, catalans i francesos, va arravatar la capitalitat a Bastia al segle XIX. El barri genovès és on encara es respira un cert sabor, tot i les taules de restaurants que ocupen la majoria de carrerons.

Ajaccio. Còrsega. França

Les arrels del passat.

Malgrat el que diu la pàgina de turisme, Ajaccio no és la ciutat més maca de l’illa. I a més té el dubtós honor de ser el bressol d’un controvertit personatge que s’aguantava els pantalons amb la mà.

Ajaccio. Còrsega. França

INFORMACIÓ PRÀCTICA