Còrsega. França. Panteó. Cementiri. Bonifacio

Morir a l’illa

Els cementiris de Còrsega.

En recórrer l’illa de Còrsega hi ha una imatge que es repeteix: cementiris penjats de les parets muntanyoses, discretament allunyats de les poblacions. Panteons blancs, com petites -o no tan petites- cases, arrenglerades, formant els carrers de les ciutats dels morts.

Panteons al cementiri de Bonifacio.
Bonifacio.

Però encara impacta més trobar aquests sepulcres arran de la carretera, en un revolt, fóra del cementiri. Les inscripcions indiquen clarament que es tracta del lloc on reposen despulles humanes.

En trobes d’impressionants, amb grans columnes, tan ben conservades que semblen construïdes ahir mateix. Però també n’hi ha que el temps sembla haver oblidat els difunts i només queden restes enderrocades.

Panteó abandonat al costat de la carretera a Vescovato. Còrsega.
Vescovato.

Exterior sobri

En primer lloc, els cementiris de Còrsega són diferents dels que coneixem. A l’exterior no hi ha estàtues ni gaires detalls, que reserven per als interiors.

La majoria són construccions senzilles, però de notables dimensions, amb un sostre a doble vessant amb una creu al capdamunt i una porta que dóna accés als nínxols familiars. De vegades en trobes amb una cúpula i poc més, segons el grau de poder i riquesa dels finats.

Panteons esgraonats al cementiri de Sartène. Còrsega
Sartène.

Dues cases

Majoritàriament construïdes a finals del segle XVII i principis del XX, aquestes morades eternes recorden petits temples romans. Per als corsos es construeixen dues cases: una per a la vida i una per a la mort.

Els cementiris de Còrsega. Detall d'un panteó a Bonifacio.
Bonifacio.

Les famílies rivalitzaven a veure qui la feia més gran i més ben situada, sempre en indrets destacats o especials: dins la propietat privada, perduda al mig d’una terrassa deserta, sota un castanyer frondós, … Però sempre que era possible, amb un jardí al voltant i mirant al mar.

Els cementiris de Còrsega. Detall d'un panteó de Bonifacio.
Bonifacio.

Actualment els ajuntaments estan intentant regular aquest costum d’enterrar a qualsevol lloc i ja prohibeixen que es faci fóra dels recintes estipulats. A més limiten les espaioses mides i fomenten la incineració.

Els cementiris de Còrsega. Sostres dels panteons a Bonifacio.
Bonifacio.

Fe i superstició

Amb una forta tradició catòlica, especialment pel que fa a la Verge Maria, a Còrsega fins i tot les celebracions laiques acaben amb una missa. Encara ara, ningú signa un contracte en divendres, dia de la passió de Crist. Aquesta barreja de tradició, fe i superstició també la podem veure als cementiris, on els morts reben fins i tot més honors que els vius.

Els cementiris de Còrsega. Detall d'una de les poques escultures del recinte funerari de Bonifacio.
Una de les poques escultures al cementiri de Bonifacio.

Hi ha qui assegura que aquesta forma d’entendre el més enllà provè del passat prehistòric de l’illa, quan els primers habitants no escatimaven recursos per enterrar i honorar els difunts.

Els cementiris de Còrsega. Panoràmica pel damunt d'un panteó a Sartène.
Sartène.

Tanmateix, com totes les guies diuen, el més sorprenent cementiri és el de Bonifacio. Però no deixeu de donar una ullada a d’altres més discrets, que us ajudaran a comprendre aquesta forma única d’encarar l’eternitat.

Dibuix del recinte funerari de Bonifacio.
Bonifacio.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Altres articles sobre Còrsega

Articles sobre cementiris