Bonifacio. Còrsega. França.

Preparada per a la defensa (I)

Primer itinerari per conèixer Bonifacio.

En un rampell de narcisisme, el marquès Bonifaci II de Toscana va batejar la primera ciutat de Còrsega amb el seu nom. Això passava cap al segle IX. L’estratègic enclavament va ser disputat des del primer moment, especialment entre pisans i genovesos, fins que els francesos van arrambar amb l’illa sencera.

De totes maneres, el pitjor atac va ser el de la pesta al segle XVI, que pràcticament va acabar amb tota la població.

Porta de Saint-Dominique. Còrsega

La ciutat, indiscutiblement la més maca de l’illa, mereix una tranquil·la passejada, per descobrir-la.

Un cop superada la difícil prova de trobar aparcament, donem una ullada a l’horitzó que ajuda a entendre la situació idíl·lica d’aquesta turística ciutat.

Si heu aparcat allà on acaba la península, millor comenceu pel cementiri. Cas contrari, seguiu els comentaris a l’inrevés.

Panoràmica de la costa. Còrsega

Cases de la mort

En primer lloc tenim el cementiri marí al qual li he dedicat un article sencer. Però us diré que cal veure’l per entendre la concepció de la vida i la mort dels corsos. Gairebé tot són panteons amb una mínima decoració externa. Aquestes cases de la mort, apleguen famílies senceres a l’interior, que rivalitzaven a veure qui la feia més gran i tenia el millor lloc.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). Cementiri de Bonifacio.

En Domènec

De camí cap al centre històric, trobem l’església del desaparegut convent de Saint-Dominique, amb un peculiar campanar octogonal.

Campanar de Saint-Dominique. Còrsega

Malgrat la sobrietat exterior, aquest temple és un dels pocs d’estil gòtic de l’illa. Observeu els petits detalls ornamentals, com el fris amb ziga-zaga del campanar. També hi ha unes sanefes que, tot i semblar motius romboidals, són flors de sis pètals, un símbol que es perd en l’antiguitat i que el cristianisme va incorporar.

Detall decoratiu al Convent de Saint-Dominique. Còrsega

Domènec de Guzmán va ser un cavaller burgalès que es va fer predicador i va fundar l’orde dels dominics, que predicava des de la pobresa, contràriament a l’escandalosa riquesa de l’església del segle XII. Va freqüentar França on va conèixer Nicolau de Fortiguerra, fundador d’aquest convent.

Abans de passar sota la porta de Saint-Dominique o porta d’Orient, ens fixem en un una interessant inscripció que podria ser del segle XIV i presenta una curiosa grafia on semblen destacar especialment les lletres S. No he trobat cap informació, però pot tractar-se una llosa sepulcral de l’antic convent.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). Llosa amb una inscripció a la porta de Saint-Dominique.

Entrem al carrer Saint-Dominique. Observeu la verticalitat de les escales de les cases i els altíssims graons. Un no pot menys que pensar com ho fan les iaies per pujar el que han comprat quan vénen del mercat.

Escales interiors per pujar a les cases.

Pel que he llegit, antigament, una part de l’escala era mòbil, de manera que la podien aixecar en cas d’atac o invasió. Llavors comença a tenir sentit la gran altura dels edificis, segurament pensats per a ser petites fortaleses inexpugnables.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). Escales exteriors per pujar a les cases.

Personatges importants

Arribant al final del carrer veureu dues entrades amb uns grans escuts. Pertanyen als Salineri, família italiana que es dedicava al comerç de la sal -d’aquí el cognom-. Al segle XIII la sal de Bonifacio constituïa un important producte d’exportació.

Escut dels Salineri damunt un portal.

Entrem al carrer Doria, que no sé a quin dels vuit personatges amb aquest cognom fa esment. Potser es tracta d’Andréa Doria almirall de la flota genovesa al segle XVI. En realitat, els Doria van ser una de les principals famílies de Bonifacio i és possible que el carrer es refereixi a aquest llinatge.

Fent cantonada tenim la capella de Sant Joan Baptista, refeta al segle XVIII, després de ser arrasada.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). Campanar de cadireta de la capella de Sant Joan Baptista.

Imagino que uns dels pocs elements salvats del primitiu edifici, els veiem al capdamunt de les dues façanes, amb uns interessants relleus.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). detall de la creu de la capella de Sant Joan Baptista

Al número 28 trobem la Maison Doria, amb una inscripció ens diu que el fill de Cèsar Doria la va construir el 1624 per als seus successors.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). Inscripció a la porta de la Maixon Doria.

Un escut al costat, segurament també fa referència a la mateixa família.

Escut de marbre amb una àliga.

Al final del carrer ens aturem a la Place du Marché per observar l’espectacular paisatge.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). Panoràmica de la costa agreste.

L’entrada

Ens acostem a l’antiga Place des Armes on trobem la Porte de Gênes, que fins al segle XIX va ser l’únic accés a la ciutat alta. Segons una inscripció, veiem que l’enginyós mecanisme per pujar el pont va ser col·locat el 1598.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). Inscripció al mur de la Porte de Gênes.

Per acabar, a la plaça, al mur on havia l’antiga presó, hi ha una altra inscripció amb els escuts de Gènova -la creu de Sant Jordi-, ens diu que un tal Lluis Bapta va pagar de la seva butxaca la construcció d’un edifici, probablement un desaparegut convent.

Primer itinerari per Bonifacio (Còrsega). Inscripció al mur de l'antiga presó.

Finalitzem aquí aquest primer itinerari per Bonifacio. No us perdeu la segona part sobre aquesta inigualable ciutat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a Còrsega