Conjunt dels Dolors. Basílica de Santa Maria. Mataró. Maresme. Barroc

Ara no em veus

La Capella dels Dolors de Mataró (Maresme).

Després de les vaques grosses vénen les vaques seques. Però, i si les disfressem i fem veure que no són seques sinó grosses? Això vindria a ser el període que anomenem Barroc.

Com indica el nom, el Renaixement va ser una època daurada. Avenços tècnics i científics, descobriments de nous mons, activació del comerç, … Tot va portar un gran optimisme que es va mostrar en edificis racionals i ben proporcionats i pintures acolorides.

Però tot s’acaba i el pèndol de la història va tornar enrere. Una gran crisi al segle XVII, amb guerres, enfrontaments religiosos, males collites i finalment, la pesta, van provocar que el pessimisme ho envaís tot.

Basílica de Santa Maria. Gelosia del cor.

Foscor i tenebra

L’església catòlica va voler reforçar el seu poder enfront de la ciència i el protestantisme, que li havien tret protagonisme. Començant a Roma, es desenvolupà un estil ampul·lós, sobrecarregat d’ornamentació. En un principi la paraula barroc s’utilitzà despectivament. Hi ha qui assegura que aquest mot prové del portuguès, aplicat a les perles imperfectes i també a les joies falses.

Els artistes pintaven quadres foscos i tenebrosos, sovint de temàtica religiosa, on la mort i el patiment eren omnipresents. Les esglésies s’emplenaren d’escultures retorçades pel dolor o l’èxtasi.

Els arquitectes van trencar les línies equilibrades, fent-les sinuoses per donar l’aire de moviment i inestabilitat als edificis. La serenitat renaixentista es va desequilibrar amb un estil extravagant, espectacular i monumental. Aquest nou estil va resultar ser una efectiva eina de màrqueting per captar els adeptes perduts.

Basílica de Santa Maria. Mataró. Creu processional.

Tot anava dirigit a emocionar i enaltir la devoció amb un art apassionat. Més que no pas l’edifici, el que compta és l’embolcall, la sumptuosa i dramàtica decoració que juga amb la llum i les ombres -especialment les ombres- amb violents contrastos.

El desengany d’aquest període va provocar la manca de fe en l’ordre i, per tant, la distorsió de les formes, amb efectes forçats, com el ‘trompe-l’oeil’ que ara veurem.

Capella dels Dolors de Mataró. Basílica de Santa Maria. Pintures al sostre.

El teatre màgic

Descartes va parlar sobre la dificultat de diferenciar entre somni i realitat, entre il·lusió i veritat. A La vida es sueño, l’obra de teatre escrita per Calderón de la Barca, el protagonista es lamenta que la vida és un somni enganyós.

Aquesta decebedora manera de pensar va fer augmentar el gust pels efectes òptics i astoradors jocs d’il·lusionisme. Per il·lustrar-ho res millor que visitar la Capella dels Dolors de Mataró, una deliciosa bombonera on veureu tots els elements del barroc.

Aquí trobem les pintures ‘enganyifa’ –trompe-l’oeil en francès-, que simulen altíssimes columnes, baranes i cúpules que s’obren a l’infinit amb els angelets volant pel cel i fent veure que sostenen les làmpades.

Capella dels Dolors de Mataró. Basílica de Santa Maria. Pintures al sostre.

Envolten la sala unes dramàtiques i fosques pintures representant el viacrucis, realitzades per Antoni Viladomat, màxim exponent d’aquest estil a Catalunya.

A la zona de l’altar, la més atapeïda, destaca el retaule, ben diferent de d’altres que haureu vist. Amb una perfecta simetria es distribueixen els set Dolors de Maria, retrats de sants i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors.

Amagatalls

Temps enrere, el cambril amb l’escultura, actualment a la vista, quedava ocult per una pintura de la verge que, per mitjà d’un dispositiu mecànic, s’amagava per deixar la imatge al descobert.

Sota seu, la pintura del sagrari també s’abaixava i permetia veure un crucifix.

Capella dels Dolors de Mataró. Basílica de Santa Maria. Detall del sagrari.

Si no en teniu prou d’amagatalls, el panell lateral de l’altar es pot obrir. Dins s’hi guarden diversos recanvis del frontal, per utilitzar segons l’ocasió: Nadal, Setmana Santa, etc.

L’artifici i l’engany òptic també el tenim amb les portes i les gelosies a banda i banda del retaule, ja que les de l’esquerra són simulades.

Un cop d’ull a la part posterior de la nau ens permet veure la magnífica gelosia del cor. D’aquesta manera, els músics i cantants quedaven ocults i només s’escoltava la música.

És a dir, el públic era dins d’un escenari total, era part de l’obra que s’hi representava.

Capella dels Dolors de Mataró. Basílica de Santa Maria.

La Sala de Juntes

Per acabar de completar la visita, és imprescindible pujar a la Sala de Juntes, on només una selecta minoria tenia accés. Ens hi mena una estreta i empinada escala amagada darrere del que sembla un armari de la sagristia. Fins i tot aquest espai de pas, està profusament decorat.

Basílica de Santa Maria. Escales decorades amb pintures

El sostre de la sala, forma una gran cúpula recoberta amb pintures representant Maria pujant al cel envoltada d’àngels.

Recobrint totalment les parets, tenim els apòstols. Tot plegat, amb el tenebrisme i la lluentor daurada del barroc.

Uns pesats cortinatges ens deixen veure un minúscul altar on, entre altres actes, s’hi celebraven casaments de parelles de vidus, que requerien intimitat.

Basílica de Santa Maria de Mataró. Capella de la Sala de Juntes

Dissimulada en un racó, una atapeïda gelosia permet observar la capella sense ser vist.

Amagatalls, saletes, miradors, portes que no són, decorats, … Com veieu, tot plegat era com jugar a fet i amagar, disfressant el desencant d’una mala època amb recursos visuals que distraguessin convenientment la feligresia. El que deia al principi: fer veure que les vaques seques són grasses.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de Santa Maria. Mataró

Saber més

Què veure a prop