L’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar.
M’heu de perdonar, però és que les vides dels sants em semblen molt més distretes que les dels polítics o personatges històrics.
Avui us presento a la Cristina. Quina? Bona pregunta! De les quatre en nòmina, tres celebren el 24 de juliol la seva diada, però només una coincideix amb els relleus de l’ermita que trobem als afores de Lloret de Mar (La Selva).
Realitat o ficció?
Per començar, el nom de Cristina és fictici, però servia per vincular el personatge amb la seva fe cristiana. Per diferenciar-la de les altres tres, porta el cognom de Bolsena, ciutat italiana on la tradició diu que va néixer.
Doncs bé, si hem de fer cas del martirologi, amb només 14 anys hauria patit un munt de sofriments tan esfereïdors que, tot i que sembla que la nena sí va existir, fins i tot l’església catòlica no creu el que la tradició explica sobre ella.
Molt de mal
La portalada barroca de l’ermita només il·lustra quatre turments. El primer de l’esquerra descriu quan el mateix pare li va fer donar cops de flagell perquè renunciés a la seva fe.
El següent explica, amb detalls ben explícits, que li tallaren els pits davant de tot el poble.
A continuació, ja sense pits, li arrancaren la llengua perquè la noia no parava de criticar el jutge.
El darrer relleu relata el moment en què el jutge la va ficar dins una olla, amb pega i greix bullint, i ni així li passà res.
Més amunt veiem l’estàtua de la màrtir dins una fornícula, amb la palma del martiri i una roda de molí, ja que un altre turment consistí a lligar-la a un roc i llençar-la al riu. Però els àngels van fer surar la pedra, sense la que noia s’ofegués.
El llorer de Lloret
Al centre de la portalada trobem l’escut de Lloret, representat per un llorer. Tot apunta que el mot ve del llatí lauretum, però no es descarta que sigui d’arrel àrab –al-aurad– i signifiqui lloc on s’embarquen persones i productes.
Un fet significatiu és que la capella va ser construïda i costejada pels vilatans, no per l’Església, cosa que la va salvar de la desamortització del segle XIX.
L’indret és d’una extraordinària bellesa, propi de la Costa Brava.
El recinte de l’ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar, pulcrament mantingut per l’Obreria, és ple de records, com el pas de Sorolla qui va realitzar aquí els esbossos d’un dels quadres per a la Hispanic Society of America o “La processó de Santa Cristina” pintada per Joan Llaverias i Llabró. Les reproduccions en ceràmica de totes dues obres van ser realitzades per Joan Bernat i Montero, ceramista d’aquesta vila.
També es recorda la reunió que va tenir aquí el Consell de la Generalitat de Catalunya el 1934, així com a diversos poetes, músics i artistes que, d’una manera o altra han tingut alguna relació amb aquest lloc.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Cristina de Bolsena: eltestigofiel.org
- L’ermita: patrimoni.lloret.cat
- L’Obreria: obreria.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: