Can Bordoi. Llinars del Vallès

Caminant pel Vallès com si res

Aquesta senzilla i breu excursió ens portarà a conèixer una zona verda del Vallès Oriental que, inexplicablement queda fóra dels límits del parc natural del Corredor.

El punt més alt de la carretera que va de Dosrius a Llinars del Vallès és el Coll de Can Bordoi. Allà mateix, a l’inici del camí cap al santuari del Corredor, hi ha un aparcament on deixar el vehicle.

Amb molt de compte travessem la carretera i prenem un camí senyalitzat amb fites vermelles i blanques de la GR-92.

Passem pel costat de la gran masia de Can Bordoi, documentada al segle XIII i refeta i ampliada a principis del segle XX en estil noucentista. Aquí hi visqué Josep Comas i Masferrer, polític i industrial català qui, a finals del XIX arribà a president de la Diputació de Barcelona.

Can Bordoi. Llinars del Vallès

El camí va vorejant els murs del mas i gira resseguint la part posterior, fins a les antigues cavalleries -ara és aparcament privat-. Fixeu-vos amb la torre circular amb una teulada acabada amb punxa.

Es creu que Marcel·lià Coquillat va ser l’arquitecte de Can Bordoi. Nascut a Elx, la seva obra va oscil·lar entre el modernisme i el noucentisme. Va projectar nombrosos edificis a Barcelona i rodalia, com el mercat de Sarrià.

Can Bordoi. Llinars del Vallès

El camí gira a l’esquerra i enllaça amb una pista ampla i planera que seguirem un bon tros.

Ens envolta un dens bosc d’alzines i escoltem els ocells que ens acompanyen. De cop, una estranya visió ens fa adonar que el bosc de l’esquerra del camí és únicament de pi. És com veure dos paisatges en un.

Passem vora uns petits camps de conreu que ens fa pensar en la dificultat de treballar la terra en un indret tan complicat.

Seguidament el camí va pujant, suau però constantment. Més endavant, un senyal indica per anar a l’esquerra a l’ermita de Sant Sebastià. Actualment, un grup de voluntaris està fent una gran tasca de restauració, per deixar-la com era abans.

Llinars del Vallès
Ermita de Sant Sebastià (2015).

Un altre senyal indica -una mica confusament- cap a la Torrassa. Podeu seguir recte o continuar pel corriol de la dreta. Tots dos us hi duran.

Finalment arribem a la Torrassa. De fet el nom popular és ‘Torrassa del Moro’, però per ser políticament correctes, l’afegit s’ha eliminat de la majoria de mapes. Sorprèn trobar un petit establiment amb taules on esmorzar o fer una cervesa. El lloc és ple de ciclistes, que arriben fins aquí per mil camins.

La base de la torre és del segle II quan els romans vigilaven la meravellosa plana vallesana. Si la porta és oberta, pugeu i contemplareu 360° d’incomparable horitzó.

Llinars del Vallès. La Torrassa
Detall dels carreus de la base.

La tornada la podeu fer pel mateix camí o bé tornar per un corriol que surt uns metres abans d’arribar a la torre. Aneu baixant fins a trobar una pista ampla que seguireu 200 metres avall fins a un altre corriol a mà dreta que baixa de valent i ens deixarà al punt on hem vist els camps de conreu.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa amb les indicacions

Distància: 2,8 km d’anada, 2,6 km de tornada si feu la drecera opcional.

Desnivell: 100 metres.

Saber més:

Què veure a prop: