El sepulcre romànic de Sant Fèlix.
Sembla que la basílica de Sant Fèlix -o Sant Feliu- de Girona, es va edificar damunt una antiga necròpolis romana. Alguns sarcòfags es van salvar i ara es poden veure a l’interior del temple.
Més tard, al voltant de l’edifici, tal com era habitual en aquells temps, s’establiren diversos espais d’enterrament, actualment desapareguts, engolits per posteriors edificacions. D’un d’aquests cementiris procedeix el sarcòfag que trobem a la porta del costat sud. De fet es tracta d’una rèplica, ja que l’original és dins de l’església.
Cristians rics
Sense ser un entès, diria que la tapa no li correspon, doncs hi apareix l’escut de la influent família Sitjar, mentre que la inscripció del frontal indica que pertany a un tal Clarí. Les mènsules que sostenen el sepulcre romànic de Sant Fèlix, tampoc aparenten anar a joc amb el conjunt. Sigui com sigui, les troballes del cementiri que hi havia a la vora de Sant Feliu mostren l’existència d’un nucli cristià d’un alt poder adquisitiu, que volia ser enterrat el més a prop possible del mausoleu del màrtir.
A continuació para atenció en el relleu de la part frontal. Una inscripció en llatí ve a dir que hi és enterrat Guillem Arnau de Clarí mort el 1190 i també la seva filla Arnaleta, qui li va anar a fer companyia només 14 anys més tard. Podria ser que el sarcòfag fos esculpit poc després del decés de la filla.
L’estel resplendent
La imatge mostra dos àngels envoltats d’estrelles sostenint un disc solar. Al centre del sol apareix un bé amb una creu, anomenat Agnus Dei -Anyell de Déu-, representació de Crist com a sacrifici pels pecats. Aquest símbol deriva de les paraules de Joan Baptista quan va batejar Jesús: “Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!” (Jn. 1:29).
A les Escriptures hi ha diversos textos que relacionen Crist amb el sol. A l’Apocalipsi, Jesús diu de si mateix: “Jo sóc… l’estel resplendent del matí” (Ap. 22:16). Segurament per aquest motiu es va introduir a l’imaginari cristià. Un exemple el trobem a l’església de Quintanilla de las Viñas (Burgos), on un relleu del segle IX presenta un cap amb un sol radiant.
Sol invencible
L’adoració al sol és més antiga que els panellets. Sumeris, egipcis o maies, entre moltes altres cultures, ja li rendien culte. Així que no t’ha d’estranyar que el cristianisme assimilés aquest culte pagà i el transformés en benefici propi. Sincretisme, que en diuen. Recorda que el diumenge era el dia dedicat a l’astre. Encara ara, en anglès ‘sunday‘ significa dia del sol.
Al segle III, la celebració del Nadal es va traslladar al 25 de desembre per tapar la festa pagana a Hèlios, anomenat ‘Sol Invictus‘ o Sol Invencible. A partir d’aquell moment es referirien a Crist com a Sol Justicier. I aquí no ha passat res. Per aquest motiu, la imatge de dos àngels sostenint un disc ja la trobem en sarcòfags pagans, com el reaprofitat per Ramir II d’Aragó al segle XII.
De solar a cristià
Finalment, amb el temps, el cercle solar va derivar en el crismó, un monograma amb les lletres X i P que són el nom de Crist en grec i que cadascú aplicava amb petites variants. Un exemple el pots veure al monestir de San Pedro el Viejo d’Osca. En aquest cas, al centre també hi és present l’Agnus Dei.
Així doncs, com veus, no hi ha res de nou sota el sol.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Pujada de Sant Feliu. Girona
Saber més
- El cementiri tardoantic del Mercadal, per J.M. Nolla i Ll. Palahí
- El sepulcre: girona.cat
- Basílica de Sant Feliu: artmedieval.net – wikiwand.com
- Agnus Dei: wikiwand.com
- Quintanilla de las Viñas: jdiezarnal.com – masdearte.com
- Sobre els éssers alats: romanicoaragones.com
- San Pedro el Viejo: aragonmudejar.com
- La representació dels astres: circulo-romanico.com
- Sol Invictus: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: