Aquarel·la amb una panoràmica de Can Planes a la Roca del Vallès.

Passejant per la prehistòria

Ruta prehistòrica per la Roca del Vallès

El mot megalitisme està format per dues paraules gregues que volen dir gran pedra. Amb aquest terme van batejar construccions funeràries realitzades entre els segles V i III aC, amb grans lloses.

Tot i que no són les més espectaculars ni les millor documentades, avui farem una passejada -no m’atreveixo a dir que sigui una excursió- pels voltants de La Roca del Vallès, on sembla que els pobladors d’èpoques remotes s’hi van trobar a gust i han deixat nombrosos testimonis de la seva presència.

També descobrirem un ric ecosistema, però cal obrir molt bé els ulls!

Petits bolets blancs.

Comencem!

Depèn de per quina banda arribis a La Roca del Vallès, uns pocs metres a mà dreta abans d’arribar al cementiri o uns pocs metres després del cementiri -a l’esquerra- trobaràs una entrada on deixar el vehicle. Ves amb compte, perquè amb el mal estat del ferm pots deixar el xassís.

Travessem la carretera i allà mateix comença un camí que es bifurca als pocs metres. Pugem pel de la dreta, que en algun punt, sembla més un rierol sense aigua, que no pas un sender. Arribem a una pista planera que seguirem a l’esquerra.

Aniràs veient les fites amb diferents colors. La nostra ruta, de moment, és la de color de rosa.

Vegetació entre les esquerdes d'una roca.

Can Planes

Seguim fins a una cruïlla on podem observar els camps i la masia de Can Planes. Prenem el camí de l’esquerra, tot seguint les fites d’aquesta ruta prehistòrica per la Roca del Vallès.

L’edifici, probablement construït al segle XVII, ha sofert diverses transformacions posteriors, fàcilment observables en els annexos. L’espai és privat, així que millor la mires de lluny, que també fa maco.

L’aparició de masos dispersos té lloc a partir del segle VIII, arran de la conquesta duta a terme pels francs i com a resultat d’una nova organització del territori. Posteriorment va evolucionar fins a les masies que coneixem, com aquesta.

Aquarel·la amb una panoràmica de Can Planes a la Roca del Vallès.
Can Planes.

Territori sagrat

Quan perdem de vista els camps i l’edifici, el camí va fent una volta i passa pel costat del Dolmen de Can Planes.

L’estil d’aquest petit monument funerari, conservat parcialment, se’n diu de galeria catalana. Va ser documentat per primera vegada el 1913. El mot dolmen sembla que prové del francès o del bretó i voldria dir ‘taula gran de pedra’.

A la prehistòria, el sentiment de comunitat era molt fort. Per aquest motiu, la mort d’un membre comportava la implicació de tot el grup, que participava en la construcció del dolmen i en els rituals funeraris. Sovint, els enterraments es realitzaven en un mateix monument.

Ruta prehistòrica per la Roca del Vallès. Vallès Oriental. Dolmen de Can Planes.
Dolmen de Can Planes.

Roques

Seguim i el camí comença a pujar suaument, torna a girar i trobem un gran pi al mig d’una clariana. Un camí baixa a l’esquerra, però nosaltres seguim recte i aviat descobrirem el descomunal amuntegament de pedres que li diuen la Pedra de l’Escorpí.

Les roques formen una petita cavitat que en algun moment, es va tancar amb una paret de pedra per a utilitzar-la com a lloc d’enterrament. No em pregunteu perquè l’han batejat amb el nom d’escorpí. Potser algú va ser picat per un d’aquests animals i li va dir així com a venjança.

Ruta prehistòrica per la Roca del Vallès. Vallès Oriental. La Pedra de l'Escorpí

Megalitisme

A molt pocs metres, fora del camí, hi ha la Pedra Foradada -l’originalitat en posar noms no és que sigui destacable-.

En aquest gran roc, com el nom bé diu, hi ha un forat a l’interior, que diuen que ha estat buidat per la mà humana. En el món del megalitisme tot són conjectures, i aquest jaciment tampoc s’escapa. Es creu que es tracta d’una cambra sepulcral. També es coneix com a Pedra del Marxant, però tampoc he esbrinat la raó.

Ruta prehistòrica per la Roca del Vallès. Vallès Oriental. Dibuix de la Pedra Foradada
Pedra Foradada o del Marxant.

Aprofita per observar la vegetació, molt especialment la que creix entre les roques o la molsa.

Detall de la petita vegetació que creix entre la roca.

La tornada

Per tornar tenim dues opcions. La més senzilla és fer-ho pel mateix lloc. Però si et ve de gust una mica d’aventura (poca, no ut’emocionis), farem drecera per un corriol ple de pedres que, en pocs minuts ens deixarà a la pista, davant de Can Planes.

Creuem la pista i seguim avall. Qualsevol camí et durà al mateix lloc, però si segueixes el més evident, aniràs a parar a un altre de més planer que, xino-xano et portarà al lloc d’inici.

Plataners a la tardor.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure a Wikiloc

Distància: 4 km de ruta circular

Dificultat: moderada. Hi ha un parell de baixades curtes però empedregades

Saber més

Què veure a prop