Cases Tomàs Roger al carrer d’Ausiàs Marc de Barcelona.
En Tomàs tenia tot el que volia. Com que era fill d’un banquer i polític -del Partit Conservador, és clar-, era de lògica que també tindria una trajectòria destacada.
Així doncs, el figuerenc Tomàs Roger i Larrosa es convertí en polític i acabà com a diputat de la província de Girona i senador a les Corts espanyoles. Tot això passava a finals del segle XIX, durant la restauració borbònica -entre les dues repúbliques, per entendre’ns-.
Fulles decoratives
Al carrer d’Ausiàs Marc de Barcelona trobem l’edifici que va encarregar a Enric Sagnier el 1892. En realitat són dos edificis iguals, en els quals destaquen unes grans columnes amb capitell corinti sobre un fons esgrafiat amb fulles d’acant.
A l’antiga Grècia l’acant, pintat o esculpit, ja era utilitzat com a ornament. Més tard, aquest element, també anomenat ala d’àngel, es va popularitzar a diverses cultures. Romànic, gòtic, renaixentista, barroc o modernisme, tots els estils adaptaren les decoratives fulles segons les necessitats o els gustos del moment.
Immortalitat pètria
Diu una llegenda grega que la dida d’una nena morta, va dipositar damunt la tomba un cistellet amb records de la difunta. Tot plegat ho tapà amb una teula quadrada, sota la qual va créixer amb el temps, una planta d’acant. Un dia passava per allà l’arquitecte Cal·límac qui, veient com la teula estava aixecada per un harmoniós conjunt de fulles, li va suggerir la idea del que ara coneixem com a capitell corinti.
L’acant té diverses simbologies. Corria el mite que aquesta planta brotava del cadàver d’un déu o d’un heroi i per tant, simbolitzava la immortalitat. Al cristianisme, aquest missatge ja li estava bé i per això el trobem àmpliament representat en temples i també en edificis de persones molt ‘devotes’.
Els Roger van ser una nissaga d’empresaris i polítics, que imagino estarien la mar de ben avinguts. Oncles, germans i cosins, tots es van fer construir diversos edificis en aquesta illa, sempre projectats per Sagnier i l’un al costat de l’altre.
En aquest cas, la posició política del propietari la veiem en forma de flor de lis -símbol borbònic- als balcons de forja i la columna central.
L’arquitecte oblidat
Tot i que el prolífic Enric Sagnier va deixar prop de 300 edificis, la majoria a Barcelona, és poc conegut pel respectable. Potser perquè els seus projectes no tenien uns trets definits i passen desapercebuts a la vora d’altres de modernistes, estil pel qual ell no sentia una gran afició. Algunes obres que sí que coneixereu, són el Temple del Tibidabo, l’edifici de la Caixa de Pensions o la Duana del Port de Barcelona.
Ben relacionat amb les classes dirigents i amb l’Església, Sagnier va rebre nombrosos encàrrecs de sectors polítics conservadors i religiosos, per als qui no tenia cap problema en canviar d’estil, segons qui li demanava el projecte. Aquesta també va ser una de les raons de què fos menyspreat i caigués en l’oblit.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer d’Ausiàs Marc 37, Barcelona
Saber més
- Enric Sagnier: enricsagnier.com – wikiwand.com
- Cases Tomàs Roger: Barcelona Modernista i Singular – wikiwand.com
- Tomàs Roger i Larrosa: wikiwand.com
- L’acant a l’art: espores.org
- Simbologia de l’acant: Léxico de los símbolos, per O. Beigbeder
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: