Aquarel·la amb una panoràmica de Castellet i la Gornal a l'Alt Penedès.

El senyor del castell

El castell de Castellet i la Gornal.

Vint-i-cinc segles enrere no hi havia autopistes asfaltades i amb peatge, però ja apuntaven maneres. Els ibers, que per negociar feien el que fos necessari, van freqüentar un camí que els duia a les diverses colònies gregues situades a l’est peninsular. El camí rep el nom de Via Heraclea, en record del mític viatge d’Hèrcules des del sud fins a Itàlia.

Aquarel·la amb una panoràmica de Castellet i la Gornal a l'Alt Penedès.

Vigilar l’enemic

En primer lloc, els romans, escombrant cap a casa, van aprofitar la major part del traçat d’aquest camí i li van posar el nom de Via Augusta, en honor a l’emperador August. Nosaltres, que som més pràctics l’hem batejat amb el futurístic nom d’AP-7.

Per a defensar aquesta via, es construïren fortaleses com el castell de Castellet i la Gornal. De totes maneres, el que ens ha arribat ara té poc o res a veure amb l’edificació ibera o romana.

El castell de Castellet i La Gornal (Alt Penedès). Escut a l'entrada.
Escut del castell. Foto: Xavier Serrano.

Cirurgia neogòtica

L’edifici, una excel·lent talaia per veure si algú venia amb ganes de gresca, ha passat per més mans que una moneda i cada nou propietari afegia o modificava el que li semblava. Però el darrer propietari es va lluir de debò.

Quan el castell ja no calia per a defensar res, s’adequà per fer-lo més confortable als inquilins, fins que al segle XIX restà abandonat i es convertí en una romàntica ruïna. Però el 1923 l’adquirí el senyor Josep i que el Senyor ens agafi confessats.

Els escrits només comenten que en Josep de Peray i March va fer una fantasiosa restauració en estil gòtic. No és el primer cas, ja que tenim altres castells que també han passat per la cirurgia neogòtica.

Petita finestra de pedra a Castellet i la Gornal, Alt Penedès,
A la vora del castell.

Don José

Als primers anys del segle XX, era tal la passió pel gòtic, que pocs edificis es van deslliurar del bisturí. A Barcelona tenim el Barri Gòtic, en un idíl·lic estil medieval.

Però, qui era el senyor Peray? En primer lloc, Don José de Peray -tal com li deien-, era un advocat, membre de la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona. També va treballar a l’Arxiu Diocesà de Barcelona i va ser membre de la Comissió de Monuments de Barcelona. Va escriure, entre altres, un monogràfic dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Perdoneu, però em deixava un detallet sense importància. Penseu que tot això passava en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Peray va ser cap de llista del partit Unión Patriótica, fundat pel mateix dictador.

Quan va arribar la segona -i més llarga- dictadura, Don José va obtenir diversos càrrecs importants, entre ells a la Junta de Museus de Barcelona.

Finestra a Castellet i la Gornal, Alt Penedès,
Detall de Castellet.

Comulgar amb el poder

Però encara hi ha més, ja que també va ser membre del Capítol de l’orde del Sant Sepulcre, entitat honorífica dedicada a ‘obres de caritat’. Dins el catolicisme, un capítol és una assemblea periòdica per a prendre decisions o tenir pràctiques pietoses. Veure i ser vist.

En general, va ser un personatge de dretes que donà suport a totes dues dictadures. Curiosament, a Sant Cugat del Vallès hi ha un carrer dedicat a aquest senyor. Sabran realment qui va ser?

El castell de Castellet i La Gornal (Alt Penedès). Pany de la porta.
Pany del castell amb simbologia austriacista.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Altres castells de fantasia