Aquarel·la de la masia de Can Comes a Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental.

Riera amunt, riera avall

Excursió per la riera de Tenes a Lliçà d’Amunt.

Al segle X, poc es podia imaginar el patrici romà Lucius que el seu nom acabaria batejant el municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental). El mot ‘amunt’ no vol dir que estigui més enlairat que el veí de Vall, sinó que es troba aigües amunt de la riera de Tenes, que avui coneixerem amb una agradable passejada.

Hi ha diversos llocs on deixar el vehicle i començar a caminar, però si aneu un diumenge, trobareu tots els carrers tallats pel mercat setmanal. Així que per anar sobre segur, aparquem al carrer Tenes.

Just abans de creuar la riera, prenem el camí senyalitzat que comença a l’esquerra. Tot i que escoltarem la remor de l’aigua, la vegetació només ens deixarà entreveure-la de tant en tant. Però podrem gaudir d’uns paisatges infinits.

Excursió per la riera de Tenes a Lliçà d'Amunt. Panoràmica amb el Montseny nevat.
Un dia clar.

La riera

El Tenes neix a Castellcir, travessa prop de trenta-tres quilòmetres del Vallès Oriental i mor a Mollet del Vallès quan s’ajunta amb el Mogent per formar el Besòs.

Segons el gran Coromines, sembla que el mot prové també del llatí, de quan un tal Raimond de Tendis vivia a prop.

Encara que us sembli un rierol sense importància, ha protagonitzat crescudes amb dramàtiques conseqüències per a les nombroses urbanitzacions, que no han sabut preveure aquests perills, com ho van fer les masies properes, més enlairades.

A causa del descontrolat creixement urbà, les indústries i els abocaments, aquest riu -o riera- va patir greus problemes de contaminació. Sortosament, s’han fet importants tasques de neteja i controls per recuperar la fauna i la vegetació vinculades a l’entorn fluvial.

Més endavant trobareu una cruïlla i uns grans rocs que semblen barrar el pas davant nostre. Però seguim recte, a la vora del riu. El camí es fa més estret i en algun punt podem fins i tot baixar a tocar l’aigua.

Escoltareu un salt d’aigua que gairebé no el podreu veure i uns metres més amunt passarem un petit pont de ciment.

La riera de Tenes baixant entre rocs i bardisses.
El Tenes argilós.

El punt crucial

Al cap de poc veureu el pont de la C-1415 i dos camins. Primer baixeu pel de la dreta fins a la llera. Si fa dies que no ha plogut, podreu passar damunt d’unes pedres fins a l’altre costat.

Si hi ha massa aigua, passeu sota el pont, pugeu a la carretera i creueu per dalt. Aquest punt és especialment perillós perquè la carretera no té voral i el trànsit és continu. Passeu ràpidament sense deixar de vigilar els vehicles, ja que és una corba.

Un cop passat el pont -per dalt o per baix- un senyal ens indica el camí cap a l’ermita de Santa Justa i Santa Rufina. Cal travessar la carretera -molt de compte- al punt on hi ha una casa. El camí segueix amunt, però, tot i la manca d’indicacions, heu de girar a la dreta, resseguint la casa.

Pineda.

Les germanes terrissaires

Una curta pujada ens durà a un bosc d’alzines on s’amaga l’ermita. Encara que ho pugui semblar, la paret amb tot d’obertures no va ser pensada per a penjar campanes. Es tracta d’un cas molt peculiar de construcció.

Justa i Rufina van ser dues germanes que al segle II vivien a Hispalis -Sevilla- i que feien terrissa. Un dia que es van negar adorar una figura de Venus i a més la van fer miques, van ser llargament torturades. L’una va morir d’inanició i l’altra, decapitada. Ràpidament van ser venerades i convertides en patrones de Sevilla i dels terrissaires.

Durant l’ocupació musulmana de la península, les restes es van traslladar més al nord, escampant el seu culte pels nostres barris. De fet a Prats de Molló conserven alguna relíquia.

Ermita de Santa Justa i Santa Rufina. Excursió per la riera de Tenes a Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental.
Santa Justa i Santa Rufina.

La tornada

Continuant per l’altre costat de l’ermita sortirem a una pista barrada amb una cadena. Girem a la dreta, travessem la carretera -molt de compte- i passem al costat d’una fàbrica. El camí gira en angle a la dreta i seguidament a l’esquerra, portant-nos novament a la vora de la riera.

Passareu a prop de Can Comes, una masia documentada al segle XIII de la qual destaca la torre i la galeria d’arcades, que és posterior. Els Comes van prosperar econòmicament durant el segle XVI.

A continuació creuem un petit pont de fusta i, després d’uns metres de carrer asfaltat, creuem la llera per un pas encimentat que ens durà al punt d’inici d’aquesta excursió per la riera de Tenes.

Aquarel·la de la masia de Can Comes a Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental.
Can Comes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: Veure a Wikiloc

Distància: 4,4 km d’itinerari circular

Dificultat: fàcil (excepte el punt de travessar el riu)

Saber més

Què veure a prop