Anís del Mono, Mataró, Ramon Casas, ceràmica, plafó ceràmic, Maresme, rajola, publicitat

Publicitat de doble sentit

No ens enganyem: els vins que es consumien fa cinc-cents anys eren dolents amb ganes. Però fins al segle XIX era l’única beguda que es podia prendre sense risc d’emmalaltir.

En algun moment a algú se li acudí afegir llavors de matafaluga -anís- a la destil·lació, de manera que l’aroma tapés la mala olor. Més endavant s’incorporà sucre, ingredient que el va fer més agradable de passar pel ganyot.

Així arribem al segle XIX, quan els germans Bosch creen a Badalona la destil·leria d’Anís del Mono, que per cert, mereix una visita.

Badalona

Fàbrica Anís del Mono.

Per tal d’anunciar el seu anís, el 1898 Vicenç Bosch convoca un concurs que guanya Ramon Casas, un pintor de casa bona i sense problemes econòmics. Però el premi el va consagrar com un dels més importants cartellistes.

El cartell, de 2,4 metres d’alçada per 1 metre d’amplada -abans no tenien problemes d’espai- representa una noia embolicada amb un mantó de Manila groc, sostenint una petitíssima copa i posant cara d’‘ai déu meu que entonada que vaig’. Amb l’altra mà agafa un mico que porta una ampolla d’anís.

Anís del Mono, Mataró, Ramon Casas, ceràmica, plafó ceràmic, Maresme, rajola, publicitat

Sota el políticament incorrecte nom de “Mona i mono”, aquesta curiosa escena amaga un simbolisme que actualment pot passar desapercebut.

El mocador, com el vano, té un llenguatge. És una prenda que vingué des del port de Manila (Filipines) de la colònia espanyola, on arribaven productes exòtics de la Xina.

Aquí es van canviar els brodats amb dracs i pagodes per ocells i flors, afegint a més, llargs serrells.

Primer el van dur les dones de l’alta societat. El vestien de manera que els tapés totalment les esquenes. Però més endavant aquest popular complement va passar a esferes més baixes. Les meuques el duien creuat, tal com el porta la noia del cartell. La insinuant mirada no sembla deixar lloc a dubtes. Aquesta mateixa peça la veurem en altres quadres i cartells seus.

Anís del Mono, Mataró, Ramon Casas, ceràmica, plafó ceràmic, Maresme, rajola, publicitat

La mona és una clara referència a l’etiqueta, que tothom dirimeix si és una crítica o un reconeixement que els Bosch van fer a Darwin. La frase que llegim a l’etiqueta es presta a interpretacions: “Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”. També es creu que pot tractar-se d’un mico que corria per la destil·leria i que va fer que popularment la fàbrica es conegués com la de l'”anís del mono”.

Badalona

Escultura Anís del Mono. Badalona.

Cal tenir present que dins el bestiari medieval, el mico era considerat un símbol dels instints humans més baixos. I Casas ho sabia perfectament. Sembla que l’ampolla es va afegir posteriorment.

A la plaça Gran de Mataró encara podem trobar una relíquia en perfecte estat. Es tracta d’una reproducció del famós cartell, realitzat amb ceràmica vidriada.

Tal com consta en una cantonada, el conjunt va ser realitzat per ‘Valencia Industrial’, una prestigiosa fàbrica ubicada a Burjassot (València), que fins als anys 20 del segle XX va produir impecables obres en ceràmica.

Anís del Mono, Mataró, Ramon Casas, ceràmica, plafó ceràmic, Maresme, rajola, publicitat

Anís a Mataró.

INFORMACIÓ PRÀCTICA