La paret es vesteix de festa

La paret es vesteix de festa

L’auca Les funcions de Barcelona.

L’invent de la loteria com a joc de taula és més antic que els cataplasmes de col. Al segle XVI els catalans, ells solets, van inventar l’auca, un precedent de la loteria. Consistia en un taulell amb vinyetes on es feien apostes. Era tanta la passió que aquest joc va ser prohibit.

El mot auca ve d’oca, ja que un dels dibuixos que hi havia al taulell era d’aquest animal. El joc de l’oca és un altre tema.

Al segle XIX va derivar en uns fulls amb il·lustracions sobre els temes més diversos, sota les quals s’escriviren rodolins. Són les auques, tal com les coneixem ara.

Auca Les funcions de Barcelona. Rajoles en una casa de Centelles, Osona.

Festes tradicionals

Una de les moltes auques que es conserven és la de “Les funcions de Barcelona”. En realitat és un calendari festiu, amb les diades tradicionals catalanes, com sant Josep, diumenge de Rams, l’ou com balla o Tots Sants.

Auca Les funcions de Barcelona. Rajoles en una casa de Centelles, Osona.

Sembla que aquest calendari devia fer fortuna, ja que amb posterioritat en trobem d’altres similars. Era costum penjar-lo darrere la porta de la cuina per tenir ben presents les principals festes.

Per exemple, una casa de vila de Centelles (Osona) mostra un plafó ceràmic on apareixen algunes d’aquestes festes de l’auca Les funcions de Barcelona. Podem veure La Candelera amb dos personatges portant ciris, Uns homes amb barretina cantant caramelles, un noi saltant el foc de Sant Joan o un cavaller regalant una rosa a la seva estimada per Sant Jordi.

Auca Les funcions de Barcelona. Rajoles en una casa de Centelles, Osona.

Segurament formaven part d’un repertori molt més ampli, però el propietari de l’habitatge devia preferir destacar la festa del pi de Centelles i la sardana al bell mig del conjunt.

Rajoles amb la Festa del Pi de Centelles.

En Ramon Serra, il·lustrador i apassionat dels tebeos, m’ha comentat que els dibuixos semblen copiats d’il·lustracions realitzades per Antoni Roca i Maristany. Aquest dibuixant, nascut a finals del XIX s’orientà cap a una caricatura molt personal, especialment centrada en el tema futbolístic.

Auca Les funcions de Barcelona. Rajoles en una casa de Centelles, Osona.

Música, mestre!

A la mateixa façana trobem, també en ceràmica, la partitura de l’himne al Parc del Pla del Mestre. Aquesta plaça va ser projectada als anys 60 del segle XX al lloc que antigament ocupava una era, imagino que la del mas El Mestre, una edificació del segle XVI. Al voltant de la partitura hi ha rajoles amb imatges, magistralment pintades, de com era aquesta plaça anys enrere.

Rajoles amb el parc del Pla del Mestre de Centelles el 1961.

La lletra va ser escrita per Joan Ribalta i Arnau, un teixidor nascut a Centelles a principis del segle XX. Sembla que molt actiu políticament, Ribalta va ser regidor de la vila i empresonat durant la guerra civil. Però també tenia moltes iniciatives culturals i va escriure poemes i cròniques.

Tanmateix, del compositor, Joan Mirambell i Mas, poca informació he trobat. Sé que tocava el contrabaix a la cobla de Centelles i poc més.

Rajoles amb l'himne al Parc del Pla del Mestre de Centelles.

L’artesà

Finalment, totes les rajoles van ser produïdes al taller del ceramista Raimon Castanys. Fill i nét d’il·lustradors de renom, ha continuat la tradició artística familiar però amb aquest vessant, iniciada pel seu pare.

Rajola d'un parc de Centelles, realitzada per Raimon Castanys.

Per acabar, el seu avi, Valentí Castanys, va ser el creador del famós Avi del Barça. He tingut el privilegi de conèixer personalment en Raimon, un gran professional a qui agraeixo que tingués l’amabilitat de mostrar-me la seva obra i el seu taller a Corbera de Llobregat.

Rajola d'un parc de Centelles, realitzada per Raimon Castanys.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Sant Antoni M. Claret 6, Centelles

Saber més

Què veure a prop

Altres ceramistes