Figueres, Alt Empordà

Ciutat de genis (3)

Tercer itinerari per Figueres: de l’església de Sant Pere a la plaça del Sol.

Ens acostem a la veïna església de Sant Pere, on Dalí va ser batejat i on Felip V es va casar amb Maria Lluïsa de Savoia. Del primitiu edifici romànic en queden quatre pedres, però va ser el punt on va créixer la vila a partir del segle IX. La resta és fruit de modificacions, ampliacions, enderrocs, destruccions i restauracions.

Tercer itinerari per Figueres, Alt Empordà. Petit cap esculpit a la portalada de l'església de Sant Pere.

A l’edifici gòtic del segle XIV se li afegí, dos segles més tard la façana neoclàssica. El nostre vell conegut Azemar també hi afegí una cúpula al segle XIX, que desapareixeria amb les destruccions de la Guerra Civil. A mitjans del segle XX s’edificaria un nou campanar, el cimbori i el creuer, tot imitant l’estil gòtic.

Al costat de la portalada, una inscripció amb l’escut de Barcelona i les claus de Sant Pere, ens indica que la façana no fa ser acabada fins al 1578.

Escut de Barcelona gravat a la façana de l'església de Sant Pere de Figueres.

El timpà llueix una al·legoria de Sant Pere, realitzada el 2009 per Ramon Pujol Boira, artista barceloní que actualment viu a l’Empordà i que ha tocat diverses tècniques.

Tercer itinerari per Figueres, Alt Empordà. Timpà de l'església de Sant Pere amb un relleu de Ramon Pujol Boira.

Una altra obra seva la trobem a les reixes dels porxos laterals de la mateixa església, on destaca una gran figuera de ferro. Antigament aquí hi havia una illa de cases que es va enderrocar a mitjans del segle XX i es construí aquest pòrtic.

Reixa de l'església de Sant Pere amb forma de figuera. Tercer itinerari per Figueres, Alt Empordà.

L’ajuntament

Uns metres més avall arribem a la plaça de l’Ajuntament, que durant segles va acollir tota mena de mercats. L’actual edifici consistorial va ser projectat el 1933 per Ricard Giralt. Aquest arquitecte i urbanista va passar del modernisme al racionalisme va ser arquitecte municipal de Figueres i a Girona i va projectar diverses escoles.

La plaça ha perdut la majoria de porxos, que servien per aixoplugar les parades del mercat.

Tercer itinerari per Figueres, Alt Empordà. Plaça de l'Ajuntament.

D’aquí, passem pel carrer de Besalú i travessem la pujada del Castell. Aquesta fortificació, situada als afores de la ciutat, mereix una menció a part, així que en un proper article en parlaré amb detall.

Doneu una ullada a la gran façana d’un hotel, decorada amb un gust més que dubtós. El propietari regenta també una important indústria de màquines recreatives accionades per monedes i sembla haver confós la façana de l’establiment amb un espantós aparador comercial al més pur estil kitsch.

Hotel de Figueres amb vaques de colors als balcons.

El carrer del músic

Continuem pel carrer de Pep Ventura, músic i compositor del segle XIX, nascut -accidentalment- a Jaén i que sempre va viure a Figueres. A ell li devem la consolidació de la sardana tal com ara la coneixem i la composició de nombroses sardanes per a ser ballades i cantades.

Detall decoratiu al carrer de Pep Ventura. Tercer itinerari per Figueres, Alt Empordà.

Una llàstima que precisament aquest carrer té ben poc de l’esperit que caldria esperar per a tot un personatge com aquest.

El carrer acaba davant el Parc Municipal, un gran pulmó verd per a la ciutat. Uns metres més avall trobem la recentment reformada plaça del Sol. Al mig de la rotonda s’ha conservat l’antiga oficina d’informació turística, una interessant construcció de formes arrodonides, probablement de principis dels 70 del segle passat.

Tercer itinerari per Figueres, Alt Empordà. Antiga oficina de turisme a la plaça del Sol.

Temps d’especulació

Des d’aquí observem un gratacel, segurament de la mateixa època. L’estabilització de l’economia dels anys 50 del segle passat, unida a la riuada turística, van portar prosperitat a la ciutat. Però tot té dobles lectures. El preu dels solars es va disparar i les urbanitzacions de casetes individuals amb jardí van donar pas a la construcció de blocs a tanta altura com permetessin les ordenances -que no era poca-.

A finals dels 60 i principis dels 70, van aparèixer els edificis més elevats, especialment a la vora de la carretera nacional, que van desvirtuar la bucòlica imatge d’una ciutat on el primer que es veia era el campanar.

Tercer itinerari per Figueres, Alt Empordà. Blocs dels anys setanta

Finalitzem aquí aquest tercer itinerari per Figueres. A la propera part us parlaré de la zona on, al segle XIX es traslladà la nova burgesia.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop