Aquarel·la de l'església de Sant Pere de Corbera d'Ebre.

El silenci de les pedres

Visita a Corbera d’Ebre.

Poc es podia pensar en Francesc que la seva obra més fotografiada acabaria sent la més ruïnosa.

Visita a Corbera d'Ebre, Terra Alta. Campanar de l'església de Sant Pere.

Després de quatre mesos dels darrers i acarnissats combats de la guerra civil, l’església de Sant Pere de Corbera d’Ebre (Terra Alta), va sortir més ben parada que la resta del poble. Tot i això, mai més va poder acollir els feligresos, que van edificar una altra a la part nova.

Aquarel·la de l'església de Sant Pere de Corbera d'Ebre.

En aquesta visita a Corbera d’Ebre sorprèn comprovar les grans dimensions del vell temple, però cal recordar que Corbera d’Ebre tenia prop de dos mil habitants en aquells temps de prosperitat econòmica.

Llinda gravada. Visita a Corbera d'Ebre, Terra Alta.

Entre dos estils

Malgrat això, entre la Guerra del Francès i altres insurreccions, les obres es van allargar prop d’un segle. I el campanar encara hauria d’esperar una mica més.

Al llarg del segle XVI van prosperar a Europa les esglésies anomenades de ‘planta de sala’ -o de saló-, que són aquelles en què les naus tenen el sostre a la mateixa alçada. Aquí ens va arribar amb dos segles de retard, quan l’estil barroc s’acomiadava i donava pas al neoclàssic.

Visita a Corbera d'Ebre, Terra Alta. Columnes desgastades de l'església de Sant Pere.

La façana delata aquesta coexistència entre tots dos estils. A Catalunya, els millors exemples els trobem a les comarques de Lleida i Tarragona, però també triomfaria a les colònies espanyoles d’Amèrica, com la catedral de Potosí.

Curiosament, els projectes eren elaborats per franciscans o jesuïtes, que es nota que sabien tant -o més- d’arquitectura com de moral. Tot i això, l’execució era encomanada a un o diversos mestres d’obres. En aquest cas va ser Francesc Melet, responsable també de la propera i molt similar església de Batea i de la sagristia de la catedral de Tortosa.

Com que l’església es va posar sota l’advocació de Sant Pere, a la dovella central de la porta tenim el barret i les claus que el representen.

Dovella amb l'escut de Sant Pere a l'església de Corbera d'Ebre, Terra Alta.

Corb o muntanya?

A sobre, un corb, representat a l’escut de Corbera. En realitat no queda clar que el topònim provingui de ‘niu de corbs’. Una altra teoria afirma que pot venir de l’iber i tenir el significat de muntanya. En un antic escut hi havia una muntanya sota el corb.

Més amunt, llegim l’any de finalització de l’obra principal i les inicials XP (Jesucrist) i MS (Maria Santíssima).

Medalló amb l'any 1804 a la façana de l'església de Sant Pere. Visita a Corbera d'Ebre, Terra Alta.

Paga la pena pujar les estretíssimes escales del campanar.

Escales del campanar de l'església de Sant Pere. Visita a Corbera d'Ebre, Terra Alta.

Tal com va quedar

Des de dalt obtenim una privilegiada -i trista- panoràmica de l’entorn, on us fem càrrec de la dimensió de la barbaritat que aquí va tenir lloc.

Visita a Corbera d'Ebre, Terra Alta. Ruïnes d'una casa.

Passejar pels fossilitzats carrers del Poble Vell, porta a reflexionar sobre moltes coses.

Visita a Corbera d'Ebre, Terra Alta. Ruïnes d'una casa.

Però, per damunt de tot, el silenci d’aquestes pedres és el recordatori d’una de les històries més tristes i recents que mai haurien d’haver passat i mai s’haurien de repetir.

Visita a Corbera d'Ebre, Terra Alta. Paviment enrajolat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop