El Celler Cooperatiu de Gandesa.
Per començar, com que el principal conreu de la Terra Alta era el cereal i no la vinya, el sotrac de la fil·loxera no va ser tan fort en aquesta zona on el vi era més aviat per a consum propi. Curiosament, el desastre a altres comarques, va provocar en aquestes terres de secà un ressorgiment de la vinya per compensar la demanda.
Seguidament, amb la industrialització a mitjans del XIX, els enginyers catalans van dedicar esforços a estudiar la viticultura, aconseguint que la producció passés del mètode tradicional a l’enologia moderna.
A més dels recents descobriments en microbiologia, una de les seves principals aportacions va ser dissenyar un model de celler en què tot quedés integrat, des de l’entrada del raïm fins a la seva comercialització.
Arquitectura pràctica
A Gandesa hi ha un dels millors exemples de celler ‘pensat’ pels nous temps, obra de Cèsar Martinell. A més de projectar l’edifici, Martinell organitzà l’espai on havia de tenir lloc la producció i l’emmagatzematge. Per tal de facilitar el treball, tingué en compte la ventilació, les condicions de fermentació o la distribució de la maquinària.
Així doncs, el Celler Cooperatiu de Gandesa permetia ajuntar la producció de tots els socis i classificar el raïm per varietats. Això va afavorir a més, la creació de nous tipus de vins.
L’arquitecte
Nascut a Valls, Cèsar Martinell és un dels darrers testimonis del noucentisme, un corrent de curta durada, però que va deixar una empremta memorable en totes les arts. Com a ajudant de Gaudí, es nota la influència del darrer modernisme en les seves construccions.
La Mancomunitat de Catalunya, que impulsava el cooperativisme, li va fer el primer encàrrec: el celler de Rocafort de Queralt. Dels 40 cellers que va projectar a partir d’aquell moment, els de Gandesa i Pinell de Brai han merescut el qualificatiu de ‘catedrals del vi’.
La força de la cooperació
Primerament amb la indústria tèxtil i més endavant estès a diversos rams, el cooperativisme va ser la solució popular a la depressió econòmica soferta a Catalunya al primer terç del segle XIX. D’altra banda, a més de minimitzar els riscos, reduïa les despeses de la petita pagesia, centralitzant les compres, organitzant la venda conjunta i reduint intermediaris.
La núvia plantada
Per acabar, al xamfrà arrodonit, un gran rètol ceràmic indica l’activitat de l’edifici. Va ser dissenyat pel barceloní Xavier Nogués, dibuixant i caricaturista que va tocar la majoria de tècniques. Als anys vint es va dedicar en cos i ànima a la decoració ceràmica. Potser el millor exemple el trobem al fris del proper celler de Pinell de Brai.
A la part superior del rètol hi ha l’escut de Gandesa que representa un guant. Popularment s’ha volgut associar a un fet històric ocorregut al segle XIV i conegut com la Farsa de Gandesa. Durant la celebració del matrimoni de conveniència entre Jaume d’Aragó i Elionor de Castella, el nuvi, qui volia ser frare i no regent, va deixar plantada la seva promesa a l’altar, fugint tan de pressa que, diuen, va perdre un guant.
Tanmateix, el nom de la vila sembla que tindria un origen molt més remot i faria esment al castell del qual només resten quatre pedres.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Avda. de Catalunya, 28. Gandesa
Saber més
- El celler de Gandesa: coopgandesa.com
- L’aportació dels enginyers industrials …, per J.C. Martín
- Els propietaris i l’associacionisme agrari… per J. Planas
- La fil·loxera a la Terra Alta 1, per D. Tormo
- La fil·loxera a la Terra Alta 2, per D. Tormo
- El cooperativisme vitivinícola…, per A. Saumell
- Les cooperatives a Catalunya, per A. Pérez
- Cèsar Martinell: coac.net
- Les Catedrals del Vi: jaumeprat.com
- Topònim: festacatalunya.cat
- Xavier Nogués (vídeo)
- La ceràmica decorada d’en Xavier Nogués, per L. Meix
- La Farsa de Gandesa: wikiwand.com
Gandesa em porta molts records !!!! Salutacions