Reus, Baix Camp, escut, heràldica

Una vegada hi havia una pastoreta

La rosa de l’escut de Reus.

Diuen que la història es repeteix, però és que els relats miraculosos semblen el que ara diríem un copiar-i-enganxar.

Llarga és la llista de pastores i pastors que l’església afirma que van veure llumenetes, van trobar una imatge i/o directament van veure algun ésser sobrenatural.

Per tal de donar sentit al discutit origen de la rosa de l’escut de Reus (Baix Camp), s’explica la història d’Isabel Besora, una pastoreta a qui un bon dia la Mare de Déu en persona se li aparegué. Això passava al final del segle XVI, durant una nova epidèmia de pesta.

Picaporta decorat amb flors a la plaça Mercada
Plaça del Mercadal, 5.

La rosa tatuada

I què volia Maria a canvi d’aturar la pesta? Doncs que es recuperés l’antic costum de La Candela, en què un ciri cremava sense parar a l’altar de la parròquia.

Naturalment, els caps de la vila no van creure la nena, qui tornà a invocar la Mare de Déu. Llavors obtingué la prova que convenceria tothom. La verge li va posar una mà a la galta i, mira tu per on, se li quedà gravada una rosa a la pell.

La llegenda tindria la seva gràcia si no fos perquè el símbol de la rosa ja s’utilitzava anteriorment.

Mènsula amb escut a la façana de l'església de Sant Pere de Reus.
Església de Sant Pere.

La flor del cardenal

Encara hi ha una altra història, mig real i mig inventada. Al segle XIV l’arquebisbe de Tarragona volia fer pagar a diverses poblacions la reconstrucció de les muralles de la ciutat. Pere Roger, cardenal i senyor feudal de Reus, s’hi oposà i això donà lloc a durs enfrontaments que acabarien amb un plet davant el papa. En guanyar-lo, el cardenal va cedir a la vila una de les roses del seu blasó.

La rosa de l'escut de Reus a la porta de l'església de Sant Pere.
Església de Sant Pere.

Més tard, Pere Roger esdevindria el papa Gregori XI, motiu pel qual, Reus va incloure a l’escut les claus de Sant Pere i la tiara papal. Al llarg del temps, aquests i altres elements, s’han anat posant i traient, motivant un estira-i-arronsa que no s’ha acabat, doncs actualment Reus encara no té un escut oficial.

La rosa de l'escut de Reus a la llinda d'un habitatge del carrer Llovera.
Carrer de Llovera, 50.

Tot i que sembla que la imatge de la rosa ve de més lluny, és a finals del segle XIV que es té constància documentada. Es tracta de la coberta d’un pergamí on, a primer cop d’ull -d’ull profà com el meu-, pot ser una rosa, una rosassa o un dibuix geomètric d’ocult significat.

La rosa de l'escut de Reus al paviment de la plaça del Castell.
Plaça del Castell.

Tanmateix, sembla clar que a partir d’aquesta època, la rosa, representada de mil maneres, forma part del distintiu heràldic de la vila.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Plaça del Castell, Reus

Saber més

Què veure a prop