Passar per la plaça

Costa d’imaginar, però l’actual plaça d’Anselm Clavé a Sant Joan de les Abadesses, havia estat un cementiri i posteriorment un hort, fins a finals del segle XIX.

Avui m’aturo a mirar amb detall aquest espai, que al llarg de més de deu segles s’ha convertit en una petita enciclopèdia d’art.

Comencem pel nom de la plaça

Nascut el 1824, el barceloní Josep Anselm Clavé va fer de tot. Des de torner, compositor i escriptor fins a polític, que li valgué estar empresonat diverses vegades.

Però el que el va fer passar a la història va ser el fet d’apropar la música i la cultura a la classe treballadora, creant entre d’altres un important moviment coral.

Ripollès, Sant Joan de les Abadesses

Germans o apòstols?

L’edifici que més destaca en aquest espai és, sens dubte, l’església de Sant Pol. He llegit que estava dedicada als sants Joan i Pau -Joanipol, pels amics-. No confondre amb els apòstols. Eren dos xicots romans -cristians-, probablement germans i amb alts càrrecs al servei de l’emperador Constantí. Però després va governar un altre emperador poc indulgent i els va tallar el coll d’amagatotis.

Tot i això, altres escrits asseguren que els personatges que figuren al timpà de la porta -que és una reproducció-, són Pau i Pere, els apòstols. Sembla raonable, ja que un d’ells porta el que sembla una clau descomunal. Com sempre dic, cadascú cregui el que vulgui.

Al voltant del monestir fundat per Guifre el Pelós al segle IX, es creà un petit nucli. Per tal d’atendre la creixent parròquia, dos segles més tard es construí aquest temple. Però entre terratrèmols i destruccions bèl·liques, l’edifici va tenir un mal final.

Campana de l'església de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses. Ripollès.

Mitologia al parc

Cap als anys vint del segle passat, la vila va experimentar un important creixement. És llavors quan s’encomana a Jeroni Martorell la urbanització d’aquesta plaça. Aquest arquitecte, nascut a Barcelona el 1876, va ser director del Servei de Conservació de Monuments, en temps de la Mancomunitat de Catalunya.

Tot i haver-se rodejat dels grans arquitectes modernistes del moment, el seu estil va derivar cap a unes línies més clàssiques, fregant el noucentisme. A Calella, lloc de naixement del seu pare, va deixar nombroses obres públiques.

L’enjardinament de la plaça d’Anselm Clavé va anar a càrrec del barceloní, Joan Mirambell. Aquest dissenyador de jardins, sembla que ha perdut protagonisme, enfront Rubió i Tudurí a qui se li atribueixen obres seves.

Al centre de la plaça s’instal·là una font, octogonal per l’exterior i circular a l’interior. Molt utilitzat a l’època medieval, especialment en fonts i baptisteris, l’octàgon representa el pas intermedi entre la terra -representada pel nombre 4- i el cel -simbolitzat pel cercle-.

Reflexes d'aigua a la font de la Plaça d'Anselm Clavé a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès.

L’àliga d’en Joan

Al voltant apareix l’escut de la vila amb l’àguila que representa Sant Joan. Tradicionalment, els quatre Evangelistes han estat representats pels tetramorfs -quatre formes-. La raó que Joan s’associï amb una àguila és tan metafísica, que no entro ni a comentar-la.

Sembla que un text del profeta Ezequiel va ser-ne el possible motiu (Ez.1:4), tot i que probablement va prendre la imatge d’alguna divinitat babilònica.

Plaça d'Anselm Clavé a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès. Escut de la vila.

Cadascú diu la seva

Segons la documentació consultada he trobat que la font va ser projectada per Lluís Font i Arnau. En altres llocs s’afirma que és obra d’Alfons Juyol, prestigiós escultor que va treballar amb els grans noms de l’arquitectura modernista i va realitzar part de la decoració de la casa Amatller o la casa Lleó Morera de Barcelona. No obstant això, enlloc he aconseguit informació determinant, així que no puc dir res.

Al centre s’alça una columna amb quatre carotes diabòliques que treuen aigua per la boca. Al capdamunt hi ha una estàtua realitzada pel barceloní Josep Maria Camps i Arnau, qui creà escultures de sants per a nombroses esglésies que les havien perdut, arran de la Guerra Civil.

Doncs bé, hi ha qui diu que el personatge dalt d’un cavall encabritat, és el comte Guifre, repoblador de la zona.

Però també hi ha qui assegura que es tracta del llegendari i malvat Comte Arnau qui, arran de mantenir relacions amb una abadessa i no pagar el promès -entre molts altres fets-, va ser condemnat a cavalcar eternament un cavall que treia foc per la boca i els ulls.

La llegenda, molt popular al Ripollès, va ser immortalitzada per Víctor Balaguer i posteriorment, per altres escriptors romàntics.

S’explica que una vegada que el comte se sentí malalt, cap metge li endevinava què tenia. Un bruixot li recomanà beure aigua de determinada font que el guarí. Potser la font és un record d’aquest passatge.

Broc de la font de la Plaça dAnselm Clavé a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès.

Un oblidat homenatge

En algun lloc he llegit que hi ha un espai dins la plaça d’Anselm Clavé, considerat en si mateix una petita plaça amb nom propi. La suposada plaça, que no té ni retolació, sembla que podria ser el triangle on es troba una interessant font de ciment dedicada als germans Morató.

Els Morató van ser una nissaga d’escultors i arquitectes barrocs, originaris de Vic. Durant els segles XVII i XVIII, el que no feia l’un o feia l’altre: la catedral de Vic, el Santuari del Miracle, l’església de Torelló, … I també un cambril al monestir de Sant Joan de les Abadesses, del qual només resta la cúpula.

Plaça dAnselm Clavé a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès. Monument als germans Morató.

A cada cara del cub de ciment podem llegir els noms i oficis de cada un, alguns de difícil lectura.

La font és una clicada d’ull a la façana barroca de l’església de Sant Pol, construïda al segle XVIII i desapareguda amb la intervenció duta a terme als anys 60 del segle XX. Sembla que el barroc no agradava en aquells dies.

D’aquest element tampoc he sabut l’autoria, tot i que l’estil recorda al de Subirachs.

Plaça dAnselm Clavé a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès. Monument als germans Morató.

Encara hi ha més

Al voltant de la plaça d’Anselm Clavé s’anaren construint habitatges que, malgrat que no es troben catalogats, confereixen a aquest espai un innegable atractiu. D’alguna manera semblen emmarcar i protegir discretament els monuments que hi ha al centre.

Plaça d'Anselm Clavé a Sant Joan de les Abadesses. Ripollès. Balcons.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa 

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).