Osor, La Selva, natura, fulles

La remor de la vida

En una altra ocasió vam fer una passejada a consciència pel nucli antic d’Osor (La Selva). Avui recordarem alguns dels punts més importants, però ampliem la visita amb una breu excursió, resseguint la riera.

Com que aquesta vegada la visita ha estat durant una plujosa primavera, la vegetació és exuberant. Això té la seva part bona, ja que tot és ple de frescor i d’olors. S’escolten els cants de nombrosos ocells, sempre amb el cant de l’aigua de fons.

Osor, La Selva, natura, fulles

La part menys bona és que, si ha plogut recentment, la riera baixa plena i hi ha un parell de guals que poden ser complicats o impossibles de superar.

Podem deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha a l’entrada de la població, venint d’Anglès.

Comencem a caminar seguint la carretera que es dirigeix al centre de la vila i que rep el nom de carrer Major. Passem davant de Can Vidal, un habitatge del segle XVI que conserva unes interessants finestres gòtiques.

Després de l’Ajuntament, apareix el pont romànic de la Noguerola, per on passava l’antic camí que anava de Sant Hilari Sacalm a Anglès.

Osor, La Selva,

Més endavant hi ha una petita plaça amb una font. Com a curiositat, observeu les bústies col·locades totes juntes, a fi d’evitar que el carter perdi la bufera pujant pels costeruts carrers, per on després passarem.

En acabar la plaça, travessem la carretera, ens internem per un dissimulat carreró a la nostra dreta i trobem Can Roure. En aquest abandonat casal gòtic hi visqué la família Recs, que farien construir la torre de defensa que veurem al final.

Osor, La Selva,

Continuem pel carreró a la nostra dreta i, quan sembla que s’acaba, girem per un altre a l’esquerra, encara més estret. Al final, una baixada ens durà fins a la llera de la riera. Aprofiteu per gaudir del magnífic Pont Vell, adossat a les cases.

Seguim riera avall. L’itinerari no té cap mena de pèrdua. Tot el camí és senyalitzat amb fites de color blau.

Uns metres més endavant, si el cabal de la riera de Noguerola que hem vist abans ens ho permet, la creuem saltant de pedra en pedra. En acabat, passem sota el pont de ciment del passeig del Borrell.

A continuació unes escales fetes amb troncs ens porten a tenir una vista més enlairada de l’entorn. Cal estar molt atents per observar la fauna que dóna vida a aquest ecosistema. Nosaltres fins i tot, hem pogut veure una llúdriga que semblava jugar a fet i amagar.

Osor, La Selva, natura, fulles

I així seguim, xino-xano, gaudint de sons, olors i sensacions agradables i relaxants, fins a trobar un camí més ample que seguim a l’esquerra fins a la llera de la riera.

En aquest punt, si no baixa molta aigua, creuem tranquil·lament. Si tot el pas és anegat d’aigua, ens descalcem i el creuem, anant amb molt de compte de no relliscar. Si el cabal és considerable, girem cua, sortim a la carretera i travessem un pont com cal, uns metres més avall.

Osor, La Selva, natura, fulles

Un cop a l’altre costat hi ha un senyal que ens indica seguir per un corriol a l’esquerra, cap al Pont Vell. Allà que anem.

Primer pugem uns graons, després en baixarem uns altres i travessarem una petita passarel·la de fusta. Finalment arribem al pont del passeig del Borrell i pugem al carrer com per anar-lo a travessar, però entrem al carrer de França.

Passem vora l’Escola de la Vall, edifici racionalista, construït els anys trenta del segle passat, durant la Segona República.

Osor, La Selva,

També veurem la font i el safareig de ca n’Aubreda, cognom de l’antic propietari d’aquests terrenys. Una inscripció ens indica que va ser arranjada el 1869.

El carrer, que ara és empedrat, entra dins el nucli. Al segle XV un fort terratrèmol va convertir la vila en un munt de runa. Per aquest motiu, trobem nombroses llindes amb inscripcions posteriors al sisme, quan es van refer els habitatges.

Al número 16 hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua. L’interior és decorat amb rajola barroca amb les imatges de Sant Pere i la Verge.

Osor, La Selva,

Quan gairebé ja no queden cases, trobem el cementiri. Una normativa del segle XIX estipulava que els recintes funeraris no havien de ser allunyats de la població. Com sabreu, antigament era freqüent que els enterraments tinguessin lloc a la vora de les esglésies.

Osor, La Selva,

Fem mitja volta pel mateix carrer i baixem per les segones escales que trobem a la dreta, fins a la riera. Des d’aquí tenim una altra bonica vista del pont i de les cases.

Uns metres més endavant, unes altres escales, sota una mena de porxo, ens duran novament al carrer de França. Girem a la dreta per creuar el magnífic pont que uneix les dues barriades del poble. Va ser reconstruït al segle XV, després de les destrosses del terratrèmol.

Osor, La Selva,

Travessem la carretera, pugem per l’històric carrer de Catalunya i arribem a la plaça de l’Església. A l’esquerra tenim l’antiga rectoria -molt reformada-, amb els noms de diversos rectors escrits a les llindes de portes i finestres.

L’església de Sant Pere és esmentada al segle X, però els seus orígens romànics van restar ocults fins al 1977, quan s’enderrocà un convent annex i aparegué un tram del creuer.

Ens acostem a la torre de Recs. Es va construir poc després dels terratrèmols, adossada a la desapareguda muralla.

Osor, La Selva,

Finalment, donem la volta a l’església per veure la façana i baixem fins a la carretera per tornar al punt d’inici.

INFORMACIÓ PRÀCTICA