Nostra Senyora del Roser, Armand Olivé-Milián, mosaic,

Color fragmentat (2)

Mosaics d’Olivé-Milián a esglésies.

A l’anterior article hem vist un recull d’obres realitzades per Armand Olivé-Milián ubicades a Barcelona. Les corresponents a edificis religiosos mereixen un capítol a part. Anem a veure algunes.

Sant Joan d’Horta

L’església de Sant Joan d’Horta, al carrer de Campoamor, està documentada al segle XI, però les ha passat de tots colors. El que veiem actualment, és el tercer edifici, pel qual s’aprofitaren les pedres i les campanes de l’anterior.

A la porta principal, el mosaic del timpà representa Sant Joan Baptista, amb els elements que l’identifiquen: el colom, el bastó amb forma de creu, una pell que li cobreix el cos i el riu.

A diferència de les representacions d’aquest sant als segles XVI i XVII, aquí mira directament als ulls de l’espectador i vessa aigua de la mà, un fet inèdit en la nombrosa iconografia d’aquest sant. La composició sembla tenir algunes similituds amb les pintures bizantines.

Mosaics dOlivé-Milián a esglésies. Timpà de l'església de Sant Joan d'Horta.

Sagrat Cor

Visitem més mosaics d’Olivé-Milián a esglésies. Construïda el 1927 als afores del Poblenou, la parròquia del Sagrat Cor és fruit de la caritat de dos germans que van llegar la seva herència per a aquesta finalitat.

Va ser projectada per Enric Sagnier. Més tard, va patir les destrosses de la Guerra Civil i va ser reconstruïda en acabar el conflicte. La malmesa pintura al fresc que hi havia al timpà va ser substituïda el 2002 per un mosaic que representa la Mare de Déu de Montserrat acompanyada per dos àngels.

 Mosaics d'Olivé-Milián a esglésies. Timpà de l'església del Sagrat Cor, amb la Moreneta.

El Roser

Un cas similar el trobem en l’església de la Mare de Déu del Roser de Barcelona. Projectada també per Sagnier, va ser completament destruïda durant la guerra. Els anys 40 del segle XX, Isidre Boada va projectar l’actual edifici amb maó vist. Boada va ser íntim col·laborador de Gaudí en la construcció de la Sagrada Família.

Al timpà veiem la titular del temple en un mosaic realitzat per Armand Olivé i dibuixat per Assumpta Masó. Masó era l’esposa de Pau Macià, que ja hem vist abans. El matrimoni vivia molt a prop d’aquesta església.

Timpà de l'església de la Mare de Déu del Roser.  Mosaics d'Olivé-Milián a esglésies.

Roser o Rosari?

L’origen del culte al Roser es perd a la nit dels temps. En català existeix alguna confusió entre Roser i Rosari. En català medieval, el rosari es deia roser. Hi ha dubtes sobre qui va introduir la pràctica del rosari, però va ser al segle XVI, amb la victòria de Lepant, quan va ressorgir el culte.

No obstant això, la imatge aquí representada no duu el rosari, símbol inequívoc d’aquest personatge, sinó roses. Per tant, hem de pensar que és la Verge venerada al mes de maig (no a l’octubre) i que aquí té un arrelament més popular. Durant la celebració es commemora l’anunciació o “plantació del Roser a les entranyes de la Verge Maria”.

En un altre timpà a l’esquerra hi ha un representat un cérvol vora un salt d’aigua. Probablement fa referència al Salm 42.

Dins l’església, darrere l’altar major destaca un llarg mosaic, dibuixat amb gran mestria per Pau Macià i realitzat per Armand Olivé. El conjunt és farcit de temes bíblics com la Creació i l’arca de Noè, ciris, coloms, creus i d’altres que cal veure observar amb deteniment.

Mosaics d'Olivé-Milián a esglésies. Mosaic darrere l'altar de l'església de Nostra Senyora del Roser.

Així mateix és notable un altre mosaic a la part superior de l’absis, amb una artística representació de la Mare de Déu del Roser, envoltada de diversos símbols i atributs marians.

Armand Olivé-Milián, mosaic, verge

Una reinterpretació d’aquesta obra, realitzada el 1992 pel ceramista Joan Baptista Guivernau, la trobem al camí dels Degotalls de Montserrat.

Plafó ceràmic amb la Verge del Roser, realitzat per Guivernau, al camí dels Degotalls de Montserrat.
Obra de Guivernau als Degotalls.

El Pilar

Al segle XVIII, un grup de voluntàries i voluntaris deixen l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i marxen a Saragossa per donar un cop de mà a l’hospital d’aquesta ciutat. Aquest seria l’inici de la congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna, que farien un gran servei durant el setge de Saragossa, atenent i cuidant malalts.

Anys més tard, fundarien a Barcelona el que ara coneixem com a Clínica del Pilar. Una de les reformes més importants va tenir lloc el 1980, quan es va crear la petita capella del centre, una autèntica obra d’art que cal visitar.

Decorada segons els dissenys de Francesc Fornells-Pla, els mosaics cobreixen pràcticament la totalitat de la sala, a excepció dels vitralls, que també són una obra d’art.

Mosaics dOlivé-Milián a esglésies. Detall del mosaic de la clínica del Pilar, en col·laboració amb Fornells-Pla.

Aire romànic

A un costat del sagrari veiem Crist amb els braços oberts. La influència de la pintura romànica és evident en el traç de Fornells-Pla, estil que va marcar part de la seva trajectòria.

Al fons de la sala, tenim Maria i Josep, vestits també amb llargues túniques. L’extrema senzillesa del dibuix li confereix una gran força i fa més propers els personatges.

Mosaics dOlivé-Milián a esglésies. Detall del mosaic de la clínica del Pilar, en col·laboració amb Fornells-Pla

Damunt la porta hi ha un discret via crucis, amb les dotze etapes viscudes per Jesús cap al Calvari. Tot plegat, una meravella.

Agraeixo l’amabilitat de Sílvia Ceda, de la Clínica del Pilar per les gestions que va realitzar per autoritzar-me a fer fotografies dins la capella del centre.

Després de veure alguns mosaics d’Olivé-Milián a esglésies, al següent article visitarem les seves obres més actuals, realitzades a partir de pintures de Lluís Roura.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Obres: veure el mapa

Saber més

Articles sobre Olivé-Milián