Aquarel·la amb una vista de l'església de Sant Feliu de Buixalleu.

De sants i justos

Sant Feliu de Buixalleu.

Aquell u d’agost, quan tothom tenia les maletes a punt per marxar, van detenir en Feliu i mai més s’aniria de vacances. Això que pot semblar l’inici d’una novel·la d’espionatge és, salvant les distàncies, el que va passar l’any 304.

Nascut en una ciutat a la vora de Tunísia, en el si d’una família sense problemes econòmics, Feliu va tenir una vida fàcil. Però, ai, mentre estudiava va conèixer en Cugat i tots dos es convertiren a la religió de moda.

Aquarel·la amb una vista de l'església de Sant Feliu de Buixalleu.

El darrer viatge

Amb la persecució contra els cristians, Feliu i Cugat van venir cap aquí a predicar. Seria el seu darrer viatge. Feliu va anar a parar a Girona i Cugat ja t’ho pots imaginar. L’eloqüència de Feliu aviat va fer que el capturessin i passés per un seguit de turments que t’estalvio, fins que va morir. Un cop enterrat a Girona, la tomba va generar una important riuada de pelegrins.

En són uns quants els pobles catalans que van créixer sota l’advocació del màrtir, com Sant Feliu de Buixalleu, a La Selva, que avui visitem.

Picaporta de l'església de Sant Feliu de Buixalleu, La Selva.

Només arribar ja has sortit del centre, de tan petit com és. Però no et deixis enganyar, ja que el municipi ocupa un extens territori.

Com sol passar, l’església és el resultat de mil transformacions. Del segle XI queda una part del campanar. La resta de l’edifici és un com trencaclosques de diverses èpoques. Amb bona vista pots veure un escut en una cantonada, a prop de les campanes, col·locat probablement durant la remodelació gòtica.

Escut en una cantonada del campanar de Sant Feliu de Buixalleu, La Selva.
Foto: Xavi Serrano.

La creu de la discòrdia

Davant de la porta del temple hi ha una creu. Una inscripció recorda la Santa Missió que tingué lloc el 1959. Les Santes Missions són un invent més antic que l’allioli. Vicent Ferrer ja les feia allà pel segle XIV i després d’ell, caputxins i franciscans també les practicaren. Però no van ser institucionalitzades fins al segle XIX.

L’esdeveniment consistia en unes jornades populars presidides per missioners. Catequesi, confessions, resar el rosari, processons i benediccions eren algunes de les distretes activitats que s’hi feien. Però després de la Guerra Civil, les Santes Missions van trobar el terreny adobat. Per una part, el poble derrotat i deprimit s’agafava al que fos. Per l’altre, a les autoritats del règim els venia bé que s’escampessin bons costums i normes estrictes.

Creu de la Santa Missió de 1959 a Sant Feliu de Buixalleu, La Selva.

El son dels justos

Fóra del recinte de l’església, hi ha una altra creu, molt més discreta. A la base pots llegir: “Els que ens han precedit amb senyal de la fe, ara dormen el son de la pau”.

Es tracta d’un passatge de l’anomenada Pregària Eucarística, que el capellà diu durant la missa. L’origen del text es remunta probablement al segle III, tot i que el l’escrit definitiu va trigar tres segles més a ser fixat. Aquesta fórmula va continuar vigent fins a l’any 1969, quan van decidir que calia una revisió. Finalment, aquesta emotiva frase sembla que no s’ha conservat a les successives edicions de la Pregària.

Creu de pedra amb la Pregària Eucarística a Sant Feliu de Buixalleu, La Selva.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop