Aquarel·la amb una vista de la casa Saladrigas de Blanes.

Balconada d’estels

La Casa Saladrigas de Blanes (La Selva).

El 1919 els Saladrigas vivien a Barcelona amb l’últim crit en comoditats: aigua corrent, canalització de gas i electricitat. Menjaven bé i vestien millor, sense reparar en despeses. Et recordo que els habitatges particulars van haver d’esperar fins a mitjans del segle XX a tenir aigua als habitatges. L’electricitat va arribar a Barcelona -més o menys a tothom- cap al 1935. Així que aquesta família era de les que es fan dir sí senyor.

Aquarel·la amb una vista de la casa Saladrigas de Blanes.
Cantonada noucentista.

Els agradava anar de caça, escoltar discos de bona música clàssica i anar amb el seu cotxe privat al Liceu, del qual eren membres. Com a bons catòlics practicants, feien generoses donacions per a entitats religioses i per a bones causes.

A més, disposaven de diverses propietats, a Barcelona, al Bages i a Blanes, que ara ens aturarem a veure amb més deteniment. Ai, he oblidat mencionar que en Manel Saladrigas era el propietari d’una important fàbrica tèxtil situada al Poblenou de Barcelona. Un petit detall sense importància que ajuda a entendre tanta magnificència.

Balcó de forja de la casa Saladrigas de Blanes.
Estels a la barana.

Estius noucentistes

El 1925, la família va encomanar a Isidre Puig i Boada el projecte d’una residència d’estiueig a Blanes. Tot i haver estat deixeble de Gaudí, el llegat arquitectònic d’Isidre Puig, tampoc és que sigui destacable -per a mi, és clar-: diverses esglésies pel Vallès i algunes residències d’estil noucentista, poc conegudes pel gran públic.

Bàsicament, el seu nom ha passat a la història per l’estudi que va fer del temple de la Sagrada Família, del qual va ser codirector. A més, després de la crema dels arxius durant la Guerra Civil, va tornar a dibuixar alguns plànols del temple que s’havien perdut.

Sotabalcó de fang cuit amb motius marins en relleu.
El fons del mar.

De la mar al balcó

No obstant això, amb la Casa Saladrigas de Blanes d’estil noucentista, s’hi va lluir de debò. Només cal observar de prop els balcons, on les reixes i la decoració ceràmica són per deixar-te amb la boca oberta. Les elaborades baranes de ferro forjat representen una miríada de punxegudes estrelles equidistants. Segons com les miris, hi ha de sis i de dotze puntes. De fet, fins i tot pots comptar-ne tretze, si sumes la punxa que mira enfora.

La part inferior dels balcons encara és més espectacular. Rengleres d’estrelles de mar, petxines, caragols i elements vegetals, semblen voler recrear el fons marí. Donada la proximitat amb la capella de l’Esperança, recoberta igualment de motius marins, em pregunto si no es tracta d’una clicada d’ull a aquesta emblemática obra.

Esgrafiats de l'ermita de la Mare de Déu de l'Esperança de Blanes. La Selva.
Ermita de la Mare de Déu de l’Esperança

El dotze

Més enigmàtica resulta la cantonada amb el carrer de l’Esperança. Aquí hi ha dues peces metàl·liques, acabades cada una amb una estrella de sis punxes. Sis per dos són dotze, així que ja tornem a veure aquest nombre, repetit a les baranes. Una mica més amunt, trobem una altra, encara més notòria i realitzada amb pedra, igualment de dotze puntes/punxes.

Recorda que els Saladrigas eren moooolt pietosos i que les Escriptures confereixen al nombre dotze un cert protagonisme. Els deixebles de Jesús eren dotze i les tribus d’Israel també. Al llibre de l’Apocalipsi es menciona més vegades que a cap altre lloc, en relació amb la perfecció eterna. A més, dotze són els mesos de l’any. Tenint en compte que el noucentisme fuig del detall i només el consenteix en cas d’aportar quelcom de pedagògic, em pregunto quina pot ser la raó de tot aquest simbolisme.

La Casa Saladrigas de Blanes, La Selva. Estel de pedra en una cantonada.
Casa estelada.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer del Doctor Roig i Raventós, 2. Blanes 

Saber més

Què veure a prop