Aquarel·la amb una panoràmica de Blanes, on destacael campanar de l'església de Santa Maria.

La mort i la Dolors

La Capella dels Dolors de Blanes.

En Fèlix feia temps que barrinava com fer-ho. Poc li va costar convèncer els feligresos perquè treballessin sense cobrar, que la Verge ja els hi pagaria amb escreix. Els diners van venir per un altre costat. La mort, que tot ho arregla, va ajudar a resoldre aquest detall amb un sucós donatiu per part de la vídua d’un fervent administrador.

Aquarel·la amb una panoràmica de Blanes, on destacael campanar de l'església de Santa Maria.

Pedra reaprofitada

Així doncs, al primer terç del segle XVIII, Fèlix Boter, el rector de la parròquia de Blanes (La Selva), va fer realitat el seu desig de construir una capella a la Mare de Déu dels Dolors. La fervorosa i creixent devoció del poble hi va ajudar molt.

Bona part de la pedra es va extreure del cementiri que ocupava l’espai destinat a la nova capella. Reciclatge que en diuen. Aquesta pedra havia estat dipositada aquí després de les invasions franceses, per tal de reforçar l’estratègic indret.

Restes de la Capella dels Dolors de Blanes. Llosa funerària.

Els traginers portaven pedra per fer calç. Els pagesos duien la llenya per coure-la. Els mariners, Malgrat eren devots de Sant Elm, també va aportar donacions a la causa. Era la gran obra de Blanes a la Verge Adolorida.

Al seu costat es construí una altra capella dedicada al Santíssim Sagrament, també ricament decorada. Quan el bisbe va fer la pertinent visita a la nova Capella dels Dolors, va donar permís perquè les famílies dels administradors de la parròquia hi poguessin ser enterrades dins.

La Capella dels Dolors de Blanes. Llosa funerària.

De la devoció a la destrucció

A partir d’aquell moment, la devoció va anar a més, constituint el principal moment de la processó de Setmana Santa. Però mig segle més tard, per un conflicte entre feligresos, la capella va passar ràpidament del protagonisme a la ruïna més absoluta.

Els conflictes bèl·lics del segle XIX van accelerar la degradació del recinte. L’estocada final va arribar amb la Guerra Civil, que no va perdonar ni a vius ni a morts. Encara avui, un cop restaurada la parròquia, aquest espai resta abandonat. Un parell de lloses funeràries i algunes claus de volta disseminades, són el testimoni mut de tot el que aquí va passar.

Excavacions arqueològiques dutes a terme a principis del segle XXI, han tret a la llum que en aquest indret hi havia enterraments del cos eclesiàstic i també de la confraria corresponent.

La Capella dels Dolors de Blanes. Llosa funerària.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de Mossèn Quer. Blanes

Saber més

Què veure a prop